13 abril de 2026
Home de PortalClínic
Un projecte elaborat conjuntament amb
Web de Fundació BBVA.Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Què es la Diabetis Gestacional?
Temps de lectura: 10 min
La diabetis gestacional és un tipus de diabetis que apareix durant la segona meitat de la gestació en una dona sense diabetis prèvia, a causa dels canvis hormonals de l'embaràs. La diabetis gestacional pot afectar tant a la mare com a la salut del nadó, d'aquí la importància de la seva detecció i inici del tractament de forma precoç.
Les futures mares poden controlar la diabetis gestacional amb una adequada alimentació, exercici regular i, si fa falta, amb medicació (en general insulina). El control estricte del sucre en sang pot prevenir un part difícil i problemes en el nadó.
Els nivells de sucre en sang acostumen a tornar a la normalitat poc després del part. No obstant això, les dones que han tingut diabetis gestacional, tenen major risc de desenvolupar diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular en un futur. Per aquest motiu, és aconsellable seguir totes les mesures preventives recomanades pel seu equip de salut i revalorar la situació de diabetis després d'unes setmanes del part i, posterioment, al llarg de la seva vida. Només algunes dones que han tingut diabetis gestacional segueixen amb diabetis just després del part.
Per entendre com es produeix la diabetis gestacional, s'ha d'entendre com l'embaràs afecta el metabolisme de la glucosa.
El cos digereix els aliments que consumeix per produir sucre (glucosa) que entra al torrent sanguini. En resposta, el pàncrees - una glàndula gran darrere de l'estómac - produeix insulina. La insulina és una hormona que ajuda a la glucosa a passar des del torrent sanguini a l’interior de les cèl·lules del cos, on s'utilitza com a energia.
Durant l'embaràs, la placenta, la qual es connecta al nadó, produeix nivells alts de diverses hormones que provoquen resistència a l’acció de la pròpia insulina Gairebé totes aquestes hormones dificulten l’acció de la insulina en les cèl·lules i, per tant, provoquen l'augment dels nivells de glucosa a la sang si el pàncrees no és capaç de produir prou insulina per a contrarrestar-ho.
La diabetis gestacional es produeix com a conseqüència dels canvis hormonals propis de l'embaràs que pot afectar entre el 5 i 15% de les dones embarassades. Varia segons les zones i els criteris diagnòstics. En el món 1 de cada 5 dones té diabetis gestacional. A Espanya, aproximadament, 9 de cada 100 dones embarassades inicien una diabetis gestacional (9%).
Qualsevol dona pot desenvolupar diabetis gestacional, tot i que hi ha diferents factors de risc per desenvolupar aquesta malaltia com són:
Edat materna superior als 35 anys.
Tenir el sucre lleugerament elevat sense arribar a criteris de diabetis (prediabetis).
Haver tingut diabetis gestacional en un embaràs anterior.
Donar a llum un nadó de més de 4kg.
Antecedents familiars de diabetis tipus 2 en pares o germans.
Tenir sobrepès o obesitat.
Per raons que es desconeixen, les dones d’origen africà, afroamericà, sudamericà o o asiàtiques, són més propenses a desenvolupar diabetis gestacional
Les dones amb factors de risc haurien, abans de quedar-se embarassades, fer-se una determinació de glucosa en sang (glucèmia) i aquelles amb sobrepès i obesitat, realitzar una dieta per baixar de pes.
En la diabetis gestacional és difícil que la pacient noti símptomes, pel fet que mitjançant els controls rutinaris durant la gestació es detecta la possible diabetis de manera precoç. Els símptomes que podria notar la pacient, si no es fes la detecció precoç, estarien associats a la pujada de sucre (hiperglucemia) com un excessiu augment de pes del nadó per l'edat gestacional, set i moltes ganes d'orinar.
La diabetis gestacional, en general, no presenta símptomes específics. Per al cribratge es duu a terme el test d’O’Sullivan, que consisteix a administrar 50 g de glucosa per via oral, sense necessitat d’estar en dejú ni de seguir una alimentació especial prèvia.
Es determina la glucèmia al cap de 60 minuts de la ingesta de la glucosa. Si aquesta és igual o superior a 140 mg/dl (7,8 mmol/l), es considera que el test d’O’Sullivan és positiu i cal fer una altra prova per confirmar el diagnòstic.
Al voltant d’un 20% de les dones que tenen un resultat d’O’Sullivan alterat no tindran diabetis gestacional en fer la prova confirmatòria.
Quan realitzar el test d'O'Sullivan?
Primer trimestre. A les gestants d'alt risc (majors de 35 anys, obesitat, antecedents de diabetis gestacional, embarassos previs que facin sospitar d'una diabetis gestacional, història de diabetis en familiars de primer grau).
Segon trimestre (setmanes 24-28 de gestació). A totes les gestants no diagnosticades prèviament (cribratge universal), incloses aquelles amb cribratge negatiu en el primer trimestre.
Tercer trimestre. Gestants no estudiades en el segon trimestre o Gestants amb test d'O'Sullivan normal en el segon trimestre, però que desenvolupin complicacions suggestives de diabetis gestacional, com que el nadó tingui major pes del corresponent a l'edat gestacional (macrosomia) i presència excessiva o augment de líquid amniòtic al voltant del fetus abans que aquest neixi (polihidramanios). A aquest grup se'ls farà directament una SOG.
Quan el test d'O'Sullivan és positiu, es procedeix a la confirmació diagnòstica mitjançant una sobrecarga oral de glucosa (SOG).
Per efectuar la SOG cal tenir en compte:
- Estar en dejú previ de 8-14 hores.
- No restringir la dieta els 3 dies abans. Cal assegurar una ingesta diària igual o superior a 150 g d'hidrats de carboni.
- Durant la prova cal estar en repòs i sense fumar.
El dia de la prova es realitza:
- Un anàlisi de sang.
- Posteriorment, s'ingereix una beguda que conté 100 grams de glucosa.
- A continuació, s'obtenen 3 mostres de sang més corresponents a 1h, 2h i 3 h postingesta de glucosa.
Es considerarà el diagnòstic de diabetis gestacional quan en l'anàlisi de sang dos o més punts siguin superiors als següents valors:
- Basal: 105 mg/dL (5,8 mmol/l)
- 1 hora: 190 mg/dL (10,6 mmol/l)
- 2 hores: 165 mg/dL (9,2 mmol/l)
- 3 hores: 145 mg/dL (8,1 mmol/l)
En cas que solament un punt excedeixi a aquests valors, la SOG es repetirà en 4 setmanes.
Hi ha diferències entre els diversos criteris diagnòstics existents. En aquesta secció es fa referència a les recomanacions de les Societats Espanyoles de Diabetis, Obstetrícia i Pediatria, basades en la National Diabetis Data Group, que són les més àmpliament acceptades.
Una vegada efectuat el diagnòstic de diabetis gestacional el tractament ha d'iniciar-se com més aviat millor. Aquest es basarà en:
Seguir una alimentació saludable que ajudi a controlar el pes corporal i els nivells de sucre a la sang. És important no superar els 11-15 Kg d'increment de pes (si la gestant tenia un pes normal previ a l’embaràs) o menys si ja tenia sobrepès o obesitat. Han d'estar presents els aliments de tots els grups: llet, farinacis, fruita, verdures/amanides, aliments proteics i greix. Cal individualitzar el repartiment dels aliments en 5-6 tomes (esmorzar, dinar i sopar i suplements a mig matí, tarda i abans d'anar a dormir) per evitar estar moltes hores en dejú i prevenir la producció de cetona. Cal individualitzar el pla d'alimentació en funció dels hàbits dels pacients, les necessitats nutricionals de l'embaràs i dels nivells de sucre en sang.
El pla d'alimentació ha de tenir, aproximadament, entre 2.000-2.500 kcal. La meitat de les calories ha de ser en forma d'hidrats de carboni, el 20% en forma de proteïnes i el 30% restant en forma de greix.
Cal retirar els aliments i begudes rics en hidrats de carboni d’absorció ràpida (sucre, begudes ensucrades, caramels, xocolates, pastissos). Promoure el consum d'hidrats de carboni integrals. Es pot utilitzar com a edulcorant l’aspartam.
És molt important seguir uns àpats similars d’aliments rics en hidrats de carboni, proteïnes i greix que li recomanin per aconseguir uns nivells de sucre a la sang òptims 1 hora després de l’àpat.
Exercici físic regular. Les recomanacions són les mateixes que per a qualsevol dona embarassada. A més, l'exercici pot ajudar a regular els nivells de sucre a la sang.
Monitoratge dels nivells glucosa (glucèmia capil·lar) abans i 1 hora després de l'àpat (pre i postprandial).
Pregunti al seu equip de salut com actuar en cas que els seus controls siguin superiors a aquests objectius.
| Moments del día | Objetiuos |
|---|---|
| En dejú i abans dels àpats | 95 mg/dl o menys (5,3 mmol/l) |
| 1 hora després de l'àpat | 140 mg/dl o menys (7,8 mmol/l) |
| 2 hores després de l'àpat | 120 mg/dl o menys (6,7 mmol) |
Monitorar els nivells de cetona a l'orina. Durant l'embaràs no és bo tenir cetona perquè pot afectar el desenvolupament psicomotor del nadó. Pot aparèixer cetona a l'orina quan s'està moltes hores sense menjar o l'alimentació no és l'adequada. En dones tractades amb insulina la presència de cetona també pot indicar que fa falta més insulina.
Educació terapèutica per a l'autogestió diària del tractament. És important que les pacients i la seva família adquireixin els coneixements, les habilitats tècniques i les actituds per poder tenir una bona adherència al tractament, millorar tant la salut de la mare com la del nadó i prevenir les complicacions d'un mal control de la diabetis gestacional.
Si seguint aquest tractament no s'aconsegueixen els objectius de control del sucre desitjats, s'haurà d'afegir tractament amb insulina. Aquest fàrmac ha demostrat una reducció de l’aparició d’esdeveniments adversos tant per la mare com per al fetus, quan s'afegeix a la dieta.
L'adequat tractament de la diabetis gestacional que ajuda a mantenir el nivell glucèmic similar al de les dones embarassades que no tenen diabetis, minimitza de forma extraordinària el risc que el fetus presenti alguna d'aquestes complicacions. En aquest sentit, és fonamental que el diagnòstic i, en conseqüència, el tractament sigui el més precoç possible.
L'existència de diabetis gestacional no controlada pot tenir repercussions tant per al fetus com per a la mare.
Risc de complicacions de la diabetis gestacional per al nadó
- Excés de pes en néixer. L’excés de glucosa a la sang travessa la placenta i desencadena que el pàncrees del nadó generi més insulina. Això pot fer que el nadó creixi massa gran (macrosomia). Els nadons molt grans -que pesen més de 4Kg - són més propensos a tenir dificultats per encaixar al canal de part, patir lesions de naixement o requerir una cesària per néixer.
- Prematur. A vegades, si el nadó és molt gran, el metge pot recomanar un part prematur. Néixer abans d’hora augmenta el risc de dificultat respiratòria (síndrome de dificultat respiratòria) i el nadó pot necessitar ajuda per respirar fins que els seus pulmons madurin. No obstant, els nadons de mares amb diabetis gestacional poden experimentar la síndrome de dificultat respiratòria, encara que no neixin abans d'hora, perquè els seus pulmons maduraran més tard que els dels nadons de mares sense diabetis.
- Baix nivell de sucre en sang (hipoglucèmia). De vegades, els nadons de mares amb diabetis gestacional tenen baixos nivells de sucre en sang (hipoglucèmia) poc després del naixement a causa de que la seva pròpia producció d'insulina és alta. Episodis greus d'hipoglucèmia poden provocar convulsions al nadó. Aquesta complicació es tracta amb una solució de glucosa per via intravenosa per pujar el nivell de sucre a la sang del nadó a la normalitat.
- La diabetis tipus 2 i obesitat en el futur. Els nadons de mares amb diabetis gestacional tenen un major risc de desenvolupar obesitat i diabetis tipus 2.
Risc de complicacions de la diabetis gestacional en la mare
- Tensió arterial alta i preeclàmpsia. El control de la tensió arterial és molt important durant l’embaràs. La preeclàmpsia es una complicació greu que pot amenaçar la vida de la mare i del nadó.
- Part prematur i per cesària en cas que el nadó sigui molt gran.
Cal recordar que una vegada ha nascut el nadó aquesta diabetis generalment "es cura" en la gran majoria de dones. Entre les 4-12 setmanes després del part és convenient repetir la sobrecàrrega oral de glucosa (SOG) amb 75 g de glucosa per confirmar la resolució del procés. Si el resultat és normal, s’haurien de fer controls analítics regulars cada 1-3 anys per tal de controlar els nivells de glucosa en sang. És recomanable promoure la lactància materna i un estil de vida saludable.
Si es planifica un nou embaràs hi ha risc de tornar a tenir diabetis gestacional. Les estadístiques mostren que un 48% de dones poden desenvolupar diabetis gestacional en cas d’un nou embaràs, sobretot en aquelles que mantenen un pes elevat o han tingut un fill de més de 4 kg. És molt important comunicar al ginecòleg que s´ha tingut diabetis gestacional en planificar un nou embaràs.
Aquestes dones tenen un risc 10 vegades superior al de les dones que no han tingut diabetis gestacional de desenvolupar una diabetis tipus 2 al llarg dels anys, sobretot durant els 5 primers anys després del part. És més freqüent que passi en dones amb obesitat, més edat i que han requerit insulina durant l’embaràs. També tenen el doble de risc de presentar malaltia cardiovascular en els 10 anys posteriors al part.
Els fills de dones amb diabetis gestacional tenen més risc de desenvolupar obesitat, trastorn per dèficit d'atenció i diabetis tipus 2. La bona noticia és que la diabetis tipus 2, tant en la mare com a l'infant, es pot prevenir seguint una alimentació saludable i fent exercic físic de manera regular (mínim 150' a la setmana). Incorporar aquest hàbits no sols ajuda a prevenir la diabetis tipus 2, sinó que també ajuda a tenir un millor estat de salut global. Els consells d’alimentació saludable i la pràctica d’activitat física regular són bons hàbits de salut per a tota la familia.
Home de PortalClínic
Un projecte elaborat conjuntament amb
Web de Fundació BBVA.Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 14 maig de 2026
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
