Malalties hepàtiques víriques, genètiques i immuno-mediades

Problema

Les hepatitis víriques, especialment les hepatitis B i C, continuen essent causes principals de cirrosi, carcinoma hepatocel·lular i mortalitat hepàtica a nivell global. En la infecció per hepatitis B (i Delta) encara no disposem d’un tractament curatiu. Les malalties hepàtiques autoimmunes i colestàsiques són cada cop més prevalents i generen una càrrega clínica significativa per la seva cronicitat. Alhora, trastorns metabòlics com la malaltia de Wilson i l’hemocromatosi sovint es diagnostiquen tard i poden progressar a cirrosi de forma silent. Finalment, la incidència les lesions hepàtiques induïdes per fàrmacs (DILI), va en augment a causa de l'ampli ús de medicaments en la població general.

Aproximació

Abordem el problema mitjançant una aproximació translacional que integra immunologia, virologia i dades clíniques. Analitzem les interaccions virus-hoste i la disfunció de les cèl·lules T i B en VHB/VHD, tant en sang com al fetge, incloent poblacions intrahepàtiques i replicació viral. En malalties autoimmunes, caracteritzem el perfil immune en diferents fases per entendre millor la patogènesi de la malaltia i identificar predictors de resposta. Paral·lelament, estudiem factors epidemiològics, genètics i ambientals en DILI i malalties metabòliques per millorar-ne el diagnòstic i maneig.

.

Impacte

Hem contribuït a demostrar l’impacte de la curació de l’hepatitis C en pacients amb malaltia avançada. Actualment, volem identificar biomarcadors virològics i immunològics que permetin predir l’evolució i la resposta al tractament en VHB/VHD. En hepatitis autoimmune, busquem factors transcriptòmics i immunològics per anticipar la resposta terapèutica i avançar cap a una medicina més personalitzada, optimitzant el tractament segons el perfil de cada pacient. En Wilson hem validat nous bimarcadors per optimitzar el diagnòstic i el monitoratge.