Cita de Josep M. Llovet, Group leader
El coneixement molecular del càncer de fetge millorarà la vida dels pacients

Recerca actual

Problema

El càncer de fetge és un problema major de salut pública, amb una incidència estimada d'1 milió de casos a partir del 2025. La cirurgia i els tractaments locoregionals curen la malaltia en una minoria de casos, però la majoria de pacients evolucionen cap a fases avançades, on les teràpies moleculars aconsegueixen supervivències d'un any de vida.

Els estudis moleculars i genòmics han definit la classificació molecular i immunològica del tumor i les principals dianes terapèutiques. D'aquest coneixement, però, encara no se n'ha derivat una aplicació clínica que pugui beneficiar els pacients.

Aproximació

El grup ha definit la classificació molecular i immunològica del carcinoma hepatocel·lular i n'ha caracteritzat algunes dianes terapèutiques. Els reptes més immediats per millorar el tractament dels pacients amb carcinoma hepatocel·lular i colangiocarcinoma són: identificar marcadors moleculars –amb biòpsia líquida- pel diagnòstic precoç; identificar el microambient procarcinogènic com a diana terapèutica en pacients amb cirrosi hepàtica; explorar les alteracions genòmiques per inferir la presència de nous agents genotòxics; identificar els biomarcadors de resposta o de resistència primària a noves teràpies, bàsicament els tractaments immunològics; identificar noves dianes terapèutiques per desregulació del metil·loma; identificar fàrmacs que, combinats, tinguin efectes sinergístics, i millorar el coneixement dels mecanismes d'origen, progressió i disseminació d'aquests càncers.

Impacte

L'objectiu a llarg termini és millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients amb càncers hepàtics i millorar-ne la prevenció. Com a objectius secundaris hi ha millorar el coneixement de com es desenvolupa la malaltia, les alteracions moleculars i el tractament d'aquests tumors.

L'impacte dels estudis del grup pot ajudar a millorar la prevenció i el tractament del càncer de fetge amb la identificació dels biomarcadors que prediuen la resposta de les teràpies immunològiques, així com els que en prediuen la resistència. També permetrà identificar les millors combinacions terapèutiques que es podran traslladar als assajos clínics i identificar nous paradigmes de tractament.