Cita de Gisela Sugranyes, Junior group leader (R3B)
Estudiem i acompanyem joves durant una època en què el cervell experimenta canvis importants, amb l’objectiu de poder detectar i prevenir problemes futurs de salut mental

Recerca actual

Problema

Els trastorns psicòtics són unes de les primeres causes de discapacitat entre els joves. Se sap que un dels factors que més determina el pronòstic de la malaltia és el diagnòstic precoç. No obstant això, actualment el diagnòstic es continua basant en l’entrevista clínica.

És possible que alguns dels canvis que tenen lloc al cervell dels pacients amb trastorns psicòtics comencin anys abans que apareguin símptomes clínics, de manera que el grup es proposa identificar marcadors cerebrals que informin del risc de malaltia abans del debut del trastorn.

Aproximació

El grup estudia nens i adolescents amb entrevistes clíniques, testos neurospicològics, ressonàncies magnètiques cerebrals i anàlisis de sang o de saliva que es repeteixen durant el seguiment.

Avalua tant nois sans com nois en diferents estadis de risc de psicosi, ja sigui perquè presenten un símptoma lleu o inespecífic o perquè tenen un familiar afectat. També avalua menors amb un diagnòstic recent de trastorn psicòtic i nois amb un tipus d’encefalitis autoimmune, un trastorn que, en alguns casos, pot tenir manifestacions similars a la psicosi.

Impacte

Fins ara el grup ha descrit que els nois i noies amb un risc incrementat de psicosi presenten canvis en l'estructura cerebral, i concretament, que la pèrdua de gruix del còrtex s’associa al desenvolupament de símptomes psicòtics.

També ha constatat que joves amb trastorns psicòtics presenten menys connectivitat a la zona frontal del cervell, fet que podria estar relacionat amb algunes de les dificultats que sovint pateixen a nivell social.

El pas següent serà combinar les dades de ressonància magnètica amb altres mesures biològiques per intentar predir el desenvolupament de trastorns psicòtics en població d’alt risc.