Neoplàsies limfoides

Problema

Les síndromes limfoproliferatives (proliferació de teixit limfoide) són malalties malignes que avui dia encara provoquen la mort d’una quantitat important de gent arreu del món. Conèixer-ne les característiques clíniques, i sobretot la biologia, hauria de servir per trobar-ne el tractament més adient.

Es tracta d’unes síndromes molt complexes, més de 50 segons la classificació actual, i molt heterogènies, cosa que en complica els estudis que, per força, han de ser multidisciplinaris.

Aproximació

El grup compta amb diverses estratègies per millorar el coneixement i el tractament de les síndromes limfoproliferatives. Són les següents: estudis biològics sobre l’expressió i les mutacions dels gens dels limfomes, altres alteracions genètiques i estudi del microambient dels tumors; anàlisi de conjunts de malalts amb limfoma, i assajos clínics amb tractaments nous i procediments innovadors. Tot plegat es duu a terme en col·laboració amb altres grups de recerca de l’IDIBAPS.

Impacte

El grup ha obtingut resultats en diversos àmbits: des de dades biològiques que encara no es poden aplicar al pacient fins a assajos clínics. Entre els resultats més destacats hi ha els tres següents: la caracterització gènica de la leucèmia limfàtica crònica i del limfoma de cèl·lules grans; l’elaboració d’índexs pronòstics i guies clíniques de les malalties limfoproliferatives principals, i assajos innovadors amb molècules i teràpies noves (entre els quals en sobresurt la teràpia amb cèl·lules CAR-T).