El grup IDIBAPS Imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat (IMARD), liderat per Joaquim Raduà, treballa per identificar els canvis cerebrals implicats en aquestes malalties i trobar el millor tractament per a cada persona mitjançant tècniques de neuroimatge. En els últims anys, els investigadors han publicat diversos resultats d’alt impacte en revistes de referència en l’àmbit de les neurociències. Una d’elles, Molecular Psychiatry del grup editorial Springer Nature, ha reconegut dos dels seus treballs entre els dotze millors articles publicats per la revista al llarg de 2022.
El primer article de la selecció és una revisió sistemàtica i metaanàlisi de l’edat d’inici dels trastorns mentals, firmada per Raduà com co-primer autor. El treball inclou dades de més de 700.000 pacients i conclou que quasi la meitat dels trastorns mentals comença abans dels 18 anys. “En aquest moment, el cervell està experimentant canvis maduratius importants”, explica l’investigador. Aquests resultats tenen implicacions importants, ja que poden orientar millor els esforços de prevenció en salut mental o fer que s'acompanyi el pas entre la salut mental infantojuvenil i d’adults. “Per garantir que un programa de prevenció sigui efectiu, cal realitzar-lo a l’edat concreta en la qual comença cada trastorn mental. A més, la separació actual entre els dispositius de salut mental per a menors de 18 anys i per a majors de 18 anys fragmenta l’atenció que necessiten les persones quan assoleixen la majoria d’edat”.
El segon treball, en què ha participat Miquel A. Fullana, investigador del grup de Raduà, se centra en la contribució d’una regió cerebral, l’escorça prefrontal ventromedial, en l'aprenentatge de la por. “Aquesta és una regió que habitualment s’ha associat amb la inhibició o fre de la por. Les dades del nostre equip i col·laboradors suggereixen que és essencial estudiar les subregions anterior i posterior d’aquesta àrea, ja que podrien tenir un paper diferent”, declara Fullana. “La subregió anterior podria, efectivament, "frenar" la por, però la subregió posterior podria "accelerar" l’aparició d’aquesta emoció”. Una de les implicacions de la troballa és que les lesions en l’escorça prefrontal ventromedial tindrien efectes diferents sobre la por segons quina de les dues subregions afectessin. A més, les tècniques d’estimulació cerebral, que s’empren per tractar alguns trastorns mentals, tindrien efectes diferents depenent de si s’apliquessin a una o altra subregió. L’article ocupa el tercer lloc de la llista de treballs seleccionats.
