Com cada any, el 4 de febrer es commemora el Dia Mundial contra el càncer. El càncer és una de les principals causes de morbi-mortalitat a tot el món. El 2018 es van diagnosticar 18 milions de casos nous al món i les estimacions són que en 20 anys s’arribarà als 30 milions de nous casos anuals. Els avenços en el diagnòstic i el tractament, això com la implantació de programes de cribratge han permès reduir la mortalitat associada a diversos tipus de càncer.
Com han avançat el diagnòstic de la malaltia i els tractaments en els darrers anys?
La millora en la detecció i tractament precoç, així com els nous tractaments i les seves combinacions s'ha traduït en un descens en la mortalitat per càncer, especialment rellevant en càncer de pulmó, colon i mama. Dades recents posen de manifest que el ritme de descens de la mortalitat per càncer s'ha accelerat lentament, d’aproximadament un 1% anual durant la dècada de 1990 a un1,5% anual durant la dècada del 2000 i un 2% anual a partir del 2015.
Tenim dos maneres de millorar en el control del càncer: la prevenció i la investigació. Prevenció amb els programes de cribratge poblacional i reducció dels factors de risc com el tabac. Cal remarcar que una de cada tres morts per càncer es atribuïble als 5 factors de risc evitable: tabac, alcohol, sedentarisme, infeccions i dieta inadequada.
La segona manera és avançar en recerca, en tots els àmbits diagnòstics i terapèutics.
Com es fa l’abordatge del pacient amb càncer al Clínic?
El càncer es una malaltia molt complexa que requereix la intervenció de molts especialistes, tant per a la seva detecció com per al seu diagnòstic i tractament.
Idealment la detecció ha de ser el més precoç possible per trobar el càncer en una fase localitzada, que és on tenim els tractaments més efectius amb les taxes més altes de supervivència. Per això tenim, en alguns tumors, els programes de cribatge poblacional. Al Clínic realitzem el cribatge de l’àrea de referència de càncer de colon i càncer de mama i s’iniciarà en càncer de cèrvix. L’objectiu es trobar la malaltia abans que doni símptomes.
També és molt important la detecció de símptomes d’alarma. A Catalunya, tal i com tenim estructurat el sistema sanitari, en àrees bàsiques de salut i hospitals de referència, la fan metges de família: quan es detecta un símptoma d’alarma s’activa el diagnòstic ràpid.
Un cop el pacient es deriva al Clínic, l’hospital està estructurat en Unitats o Comitès específics per a cada tumor. Aquesta és una part bàsica de l’abordatge del pacient amb càncer, perquè és on es defineix l’estratègia oncològica de manera multidisciplinària i és on es garanteix el tractament integral i personalitzat del càncer per a cada pacient.
Els tractaments per al càncer han experimentat una revolució en el que l'anomenada era de la medicina de precisió.
Com es decideix quin és el millor tractament?
Ho decidim al comitè de tumors, un equip multidisciplinari d’especialistes per a cada tumor. En aquest comitè es presenten tots els casos per decidir la millor estratègia oncològica. Cada especialista dona la informació precisa del cas (radiologia, patologia, medicina nuclear, etc.) aconseguint classificar el càncer de la manera més acurada possible. És com un puzle on cada peça és la informació d’un especialista i quan ho tens tot pots posar nom i cognom al tipus de càncer i definir el millor tractament, que es basa en la combinació de tractament sistèmic (quimioteràpia, teràpies dirigides, tractaments hormonals i/o immunoteràpia) i tractaments locals com la cirurgia i la radioteràpia.
Tots aquests tractaments han experimentat una revolució en el que s’anomena l’era de la medicina de precisió, des de la cirurgia mínimament invasiva, a la teràpia molecular dirigida i la radioteràpia guiada per la imatge.
Quin és el paper de l’oncologia radioteràpica en el tractament del càncer?
Aproximadament el 40% dels pacients que es curen de càncer han rebut un tractament de radioteràpia com a part del seu tractament integral. I el 60% dels pacients amb càncer necessitaran radioteràpia durant el curs del seu tractament, ja sigui de forma curativa o pal·liativa. A més, s’estima que la necessitat de tractament amb radioteràpia augmentarà un 16% en els pròxims anys, tant per l’augment en la incidència com per les noves indicacions.
En què consisteix la radioteràpia?
La radioteràpia utilitza, principalment, radiacions ionitzants de molt alta energia que tenen com a objectiu destruir les cèl·lules tumorals impedint la seva divisió accelerada. Els teixits sans propers al tumor també es poden veure afectats pel tractament, però a diferència de les cèl·lules tumorals, tenen la capacitat de reparar el dany provocat pel mateix a les poques setmanes de la finalització.
S’ha de controlar, doncs, la quantitat de radioteràpia als teixits sans.
Minimitzar la dosi rebuda pels teixits sans és un objectiu primordial de qualsevol tractament amb radioteràpia. Aquesta reducció de dosis actualment la podem aconseguir utilitzant tècniques d'alta precisió com són les tècniques de modulació d'intensitat (IMRT), radioteràpia guiada per la imatge (IGRT), o tècniques de control i sincronització del moviment respiratori (Gating) que possibilita la monitorització i sincronització del moviment respiratòria amb l’administració del tractament.
Tots aquests avenços tecnològics ens permeten un millor control local de la malaltia amb mínims efectes secundaris. I també ens permeten la combinació amb fàrmacs per ser més efectius.
Un altre tipus de tractament amb radioteràpia que ens ha permès avançar en precisió és la Protonteràpia, i en els propers anys podrem disposar d’un centre a Catalunya. Aquest tipus de tractament està especialment indicat en tumor pediàtrics, i tumors localitzats al costat d’òrgans crítics principalment base de crani i columna, ja que la radiació queda absorbida pel tumor i no hi ha dosi de sortida.
Les millores tecnològiques en radioteràpia permeten fer els tractaments més intensius en menys temps.
Què podem esperar de la radioteràpia en els propers anys?
Les millores tecnològiques esmentades abans en permeten fer els tractaments més intensius en menys temps, ja que minimitzem la toxicitat. Així tractaments que duraven 6- 7 setmanes ara els fem en 3-4 setmanes per exemple en càncer de mama o càncer de pròstata.
Tenim nous tractaments com la radioteràpia ablativa (SABR), on administrem elevades dosis de radiació en 1-5 dies aconseguint molt bons resultats en control tumoral, tant en malaltia localitzada com malaltia oligometastasica. És un tècnica excel·lent per tumors localitzats i per combinar amb tractaments sistèmics.
Les sinergies en la combinació de radioteràpia i tractament sistèmic, especialment immunoteràpia i teràpia molecular és un escenari molt prometedor per als propers anys, utilitzant la radioteràpia com activadora del sistema immunitari.
També podem esperar una radioteràpia més personalitzada avançant en l’estudi de marcadors predictius/pronòstics del benefici de la radioteràpia en el control local per a cada subtipus tumoral, com ja es fa per alguns tractaments de quimioteràpia.
Quins han estat els darrers avenços en recerca?
Hem avançat i avancem en tots els àmbits. Possiblement l’avenç en la caracterització molecular dels tumors que ha possibilitat el desenvolupament de nous fàrmacs, així com el millor coneixement del sistema immunitari, ens ha permès millorar en fases de la malaltia avançada on teníem els pitjors resultats. L’ús de marcadors pronòstics, predicadors de toxicitat o d’eficàcia d’un tractament local o sistèmic ens permet adaptar el tractament de manera més personalitzada.
Parlant de prevenció, què podem fer per millorar la detecció o detectar abans els tumors?
Els objectius que tenim en la lluita contra el càncer son principalment tres:
- Reduir la incidència: evitant factors de risc, dieta sana, esport...
- Augmentar l’adherència als programes de cribatge per millorar la detecció precoç. Aquí tenim deures, la població ha de ser conscient de la importància d’atendre les invitacions que es fan per fer-se les proves de cribatge, com el test de sang oculta a femta o la mamografia, i nosaltres hem de fer arribar a la població la importància que tenen aquest programes per la seva salut.
- Cronificar la malaltia: Incorporant la innovació tecnològica i terapèutica, la formació i la recerca. Investigant més i millor.
Com ha afectat la pandèmia? S’ha recuperat l’activitat respecte a l’any passat?
Les dades posen de manifest certa recuperació en el nombre de diagnòstics de càncer, sobretot a partir de juliol del 2020 i que afortunadament es manté tot el 2021. Tot i així l’impacte real en el retard diagnòstic derivat de la pandèmia no el tindrem fins d’aquí un anys.
