El director general de l’Hospital Clínic Barcelona, Josep Maria Campistol; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Miquel Pons; el subdirector general d’Investigació i Beques de la Fundació ”la Caixa”, Àngel Font; el director de BCNatal i líder del projecte fetaLife, i catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Eduard Gratacós, i la coordinadora mèdica i científica del projecte fetaLife de BCNatal, Elisenda Eixarch, han presentat avui els nous resultats del primer projecte experimental de placenta artificial d’Europa.
Al llarg de més de cinc anys de feina, el projecte científic ha desenvolupat un primer prototipus integrat d’incubadora líquida o placenta artificial que ha incrementat exponencialment la supervivència dins del sistema fins a arribar actualment als 21 dies en bones condicions en un model experimental. També s’han assolit més de 13 mesos de supervivència postnatal amb bons resultats de neurodesenvolupament després de passar per la incubadora líquida.
Es tracta d’una fita en aquest projecte de gran complexitat, impulsat per la Fundació ”la Caixa” amb 7,65 milions d’euros. El seu objectiu és augmentar la supervivència i, sobretot, reduir les greus seqüeles que afecten la majoria dels nounats prematurs més extrems, és a dir, els que neixen amb sis mesos o menys.
Una incubadora líquida és un sistema en el que un nadó molt prematur pot viure de manera semblant a la vida uterina, la qual cosa és una solució més natural. El prototipus desenvolupat per BCNatal, del qual ja s’han fet diverses versions, inclou un entorn líquid i permet al prematur continuar desenvolupant-se connectat a un sistema de circulació extracorpòria a través del seu cordó umbilical.
Les millores tecnològiques i el gran avenç en els protocols de suport mèdic —que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicaments, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los— han permès millorar la supervivència en el sistema i aconseguir una transició neonatal amb èxit. Aquesta transició simula els passos previstos per a la seva aplicació futura en humans: trasllat de la incubadora líquida a una incubadora convencional en el moment en què els òrgans hagin madurat.
Continua sent clau el sistema de monitoratge propi, que permet una vigilància permanent de manera remota per part de l’equip mèdic per poder tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Un altre dels grans avenços aconseguits fins ara ha estat la millora del sistema extracorpori de circulació, compost per una membrana oxigenadora i un sistema de peces (tubuladures i cànules) que han estat específicament dissenyades per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació simulant el que es produeix de manera natural en la vida intrauterina a través de la placenta materna i del cordó umbilical.
Fase de validació experimental per apropar-se a la clínica
Mitjançant l’ús d’un model oví, l’equip ha dissenyat i ha descrit fins ara les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per dur a terme una transició des de l’úter a un prototipus d’incubadora líquida sense incidents i ha aconseguit una supervivència en el sistema de 21 dies.
S’ha fet un pas rellevant per apropar el sistema a la clínica: comprovar que la transició neonatal és possible. La transició neonatal és un procés similar al «naixement» del fetus, en què passa de la incubadora líquida a la vida extrauterina i comença a utilitzar els seus pulmons com qualsevol nadó. El projecte ha fet assajos que han permès obtenir nounats viables després de mantenir-los a la incubadora líquida. En un cas concret, el de l’ovella Gaia, que ara té més d’un any de vida, se n’ha estudiat el neurodesenvolupament a llarg termini i s’han obtingut resultats normals.
Des del principi, l’any 2021, el projecte disposa d’un comitè propi d’aspectes ètics, socials i de seguretat, en el qual hi ha representades les famílies de nounats. La part dels aspectes ètics que implica la transferència del sistema per al seu ús en humans està liderada per l’Institut Borja de Bioètica, amb el qual l’equip investigador del projecte treballa conjuntament.
El projecte ha estat analitzat i avaluat favorablement dues vegades per un panel d’experts de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal procedents de cinc països.
Es tracta d’un exemple de l’efecte multiplicador de la col·laboració entre les institucions públiques i la filantropia en investigació i innovació biomèdica. BCNatal és un centre clínic i de recerca en medicina fetal i neonatal adscrit a l’Hospital Clínic Barcelona i a l’Hospital Sant Joan de Déu. D’altra banda, la Fundació ”la Caixa”, que ha impulsat el projecte des del principi amb 7,65 milions d’euros, ha fet possible la part experimental del projecte i l’ha consolidat com l’únic d’aquest tipus a Europa.
Després dels resultats obtinguts, el 2025 es va crear fetaLife Technologies, empresa derivada (spin-off) de l’Hospital Clínic Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona que vol apropar la tecnologia a la pràctica clínica. L’any vinent, l’equip del projecte centrarà els seus esforços a introduir una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, per adaptar el sistema a l’ús en humans, i també a iniciar els preparatius ètics i legals perquè es pugui aprovar un primer estudi en humans, previst per a 2028-2029, amb la inversió necessària. Per a aquesta nova etapa es preveu l’entrada d’altres finançadors. Pel que fa a la Fundació ”la Caixa”, ja ha anunciat que continuarà donant suport al projecte, que ha comptat també amb donacions d’altres entitats.
Recreació de com podria ser la futura aplicació clínica del projecte en humans.
Una solució disruptiva per salvar la vida de nounats prematurs
Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases més importants en el desenvolupament de l’ésser humà. Un dels problemes principals no resolts encara és la prematuritat extrema (sis mesos o menys), una casuística que afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. La supervivència en prematurs extrems, fins i tot en unitats d’excel·lència, és baixa (entre el 25 i el 75 %), i una proporció rellevant dels supervivents presenta seqüeles importants tota la vida.
Abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no preparats per funcionar correctament. Un nounat prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nadons necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per mantenir-se amb vida, però això pot provocar complicacions i pot tenir un impacte en la seva vida futura. Per això, la incubadora líquida pot ser una solució que millori la qualitat de vida d’aquests nounats.
El grup d’investigació liderat pel doctor Gratacós té un caràcter fortament interdisciplinari. En el projecte hi participen més de 35 investigadors de diferents disciplines —metges de diverses especialitats, biòlegs, enginyers, personal de infermeria— i hi col·laboren 35 professionals més, per bé que en algunes fases s’hi han arribat a implicar fins a 150 persones.
A més del projecte fetaLife de BCNatal, en aquest moment només hi ha quatre grups més al món —un a Filadèlfia i un altre a Michigan (Estats Units), un consorci entre Austràlia i el Japó, i un altre grup a Toronto (Canadà)— que han desenvolupat models experimentals similars i han aconseguit avenços significatius en els últims anys
