El càncer de pàncrees és un tumor biològicament agressiu, amb capacitat de disseminar-se de manera precoç i que sovint es diagnostica en fases avançades. Tot i això, els especialistes coincideixen que es viu un moment d’avenços importants i que, en el marc del Dia Mundial del Càncer de Pàncrees, cal posar en relleu, així com la importància de poder referir pacients als centres especialitzats en la patologia. La combinació de noves teràpies dirigides com els inhibidors de RAS, els assajos clínics disponibles en diverses fases de la malaltia i les tècniques quirúrgiques avançades, fan que actualment es puguin oferir alternatives fins i tot en tumors molt complexos.
Inhibidors de RAS: una nova revolució en el tractament
La via de senyalització RAS està alterada en la gran majoria dels càncers de pàncrees i és clau en el creixement del tumor. “Durant dècades ha estat un dels grans desafiaments de la recerca oncològica. Els nous inhibidors de RAS estan mostrant resultats molt prometedors i representen una de les revolucions terapèutiques per a aquesta malaltia dels últims anys”, destaca la Dra. Teresa Macarulla, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic i cap del grup d'Oncologia translacional del càncer gastrointestinal superior de l’IDIBAPS.
El 4CB actualment està en fase de reclutament de l’assaig RASolute 304, que avalua l'inhibidor de RAS daraxonrasib com a tractament adjuvant, és a dir, després de la cirurgia, amb l’objectiu de reduir el risc de recaiguda. “Fins ara teníem les dades esperançadores d'aquest fàrmac en segona línia en malaltia metastàsica, on vam veure que es duplica la supervivència d'aquests pacients, dins l'assaig presentat durant el congrés ASCO aquest passat mes de juny. Ara cal avaluar la seva eficàcia també en estadis més primerencs de la malaltia i al Clínic ja tenim en funcionament l'assaig que ho avaluarà”.
Aquest assaig se suma a l’increment de l’activitat en recerca clínica al 4CB. “Els propers anys, les noves teràpies dirigides, la medicina de precisió i els avenços en biomarcadors permetran seleccionar millor els tractaments per a cada pacient”, afegeix l’oncòloga.
De Mallorca al Clínic: el valor d’una segona avaluació
La Magdalena va arribar des de Mallorca a través del circuit CSUR (Centre, Servei i Unitat de Referència) per rebre atenció per al seu tumor de pàncrees, que presentava afectació venosa i, tot i la bona resposta al tractament neoadjuvant, previ a la intervenció, la cirurgia no era possible al seu hospital de referència. Després d’estudiar el seu cas en el comitè multidisciplinari, l’equip li va poder oferir una opció quirúrgica i posteriorment, després de la intervenció, ha acceptat participar a l'assaig clínic RASolute 304 ja que el seu perfil complia amb els criteris d'inclusió i l'equip de professionals ha considerat que és la millor opció terapèutica per a la Magdalena.
“Un tumor inicialment inoperable no vol dir necessàriament que no es pugui operar mai. Una segona opinió no significa que el tractament previ hagi estat incorrecte, sinó que pot obrir noves oportunitats i aportar seguretat al pacient i a la seva família”, explica la Dra. Elizabeth Pando, cirurgiana de la Unitat de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments del Clínic.
La família va conèixer, a través del web del Ministeri de Sanitat, la possibilitat de sol·licitar una valoració en un altre centre mitjançant el Fons de Cohesió Sanitària, una eina que consideren important donar a conèixer. “Ho vam viure com una gran oportunitat després d’un any marcat per la incertesa. Saber que la cirurgia era una possibilitat real ens va donar esperança i ens va permetre mirar el futur amb una altra perspectiva. Per accedir-hi cal una derivació mèdica amb l'informe corresponent. El procés és relativament àgil i, una vegada acceptada la derivació, la primera visita acostuma a arribar en el termini aproximat d'un mes”, expliquen.
En aquest context, la Magdalena i la seva família volen fer un reconeixement especial a l'equip d'oncologia mèdica i de cirurgia, liderats per la Dra. Macarulla i la Dra. Pando respectivament, així com enviar un missatge d'esperança dirigit a qui pugui passar per una experiència semblant. “Volem animar totes les persones que es troben en una situació similar a no rendir-se. Informar-se, demanar una segona valoració i explorar totes les opcions disponibles pot marcar una gran diferència. També hem après la importància de comptar amb un acompanyant implicat i ben informat. Entendre la informació mèdica, poder formular preguntes i ajudar en la presa de decisions és sovint un suport fonamental durant tot el procés”.
Un centre de referència per als tumors més complexos
El Clínic és un dels tres centres acreditats a Espanya com a CSUR per al tractament quirúrgic del càncer de pàncrees de ressecabilitat límit, inclosos els tumors localment avançats. Aquesta acreditació permet que pacients d’altres comunitats autònomes accedeixin a una valoració especialitzada i a tractaments d’alta complexitat, com ara ressecions i reconstruccions vasculars venoses i arterials, o bypass vasculars en pacients seleccionats.
Aquesta experiència es reflecteix en l’activitat assistencial. Segons les dades actualitzades, a mitjans del mes d'octubre de 2026, el Clínic ja ha realitzat 50 ressecions pancreàtiques, la mateixa xifra de tot el 2025. D'aquests casos, catorze pacients presentaven tumors de ressecabilitat límit o localment avançats, dels quals dotze van necessitar una ressecció venosa i dos, una ressecció arterial. A més, el Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees ha avaluat 167 casos entre març i octubre.
“No es tracta només de fer operacions complexes, sinó de saber quin tractament oferir a cada pacient, quan i com combinar-lo amb la resta d’alternatives disponibles”, assenyala la Dra. Pando.
El pacient, al centre de tot
Més enllà dels tractaments, les especialistes posen l’accent en com s’organitza l’atenció. El model d’èxit serà el que integri de veritat tots els professionals al voltant del pacient: oncologia, cirurgia, infermeria, radiologia, endoscòpia, nutrició, rehabilitació, psicooncologia i cures pal·liatives. En aquest model destaca a més el paper de la infermera oncològica especialitzada, com a referent i coordinadora, que esdevé un rol central per garantir que el circuit funciona segons els fluxos establerts i el pacient rep la millor atenció.
“El pacient no busca únicament el millor tractament: necessita sentir-se segur, confiar en el seu equip i saber que estarà acompanyat durant tot el procés. L’excel·lència tècnica ha d’anar sempre de la mà d’una atenció humana i propera”, conclou la Dra. Pando.
