El sexe biològic, el rol de gènere i les hormones sexuals influeixen en la susceptibilitat que té una persona de contreure infeccions, la resposta immunitària que desenvolupa, les característiques clíniques que presentarà la malaltia, la resposta al tractament i, fins i tot, a la vacunació. Les diferències d'aquests tres factors fan que, en la dona, la resposta del sistema immunitari sigui més forta i eficaç que en l'home. Això fa que les infeccions en la dona siguin normalment més lleus, però que també siguin més propenses a desenvolupar malalties autoimmunes o inflamatòries com el lupus o l'artritis reumatoide.
El sistema immunitari protegeix contra infeccions i agents externs que, en principi, són nocius pel cos. Malgrat que el sistema immunitari entre dones i homes és similar, les dones desenvolupen una resposta immunitària molt més intensa que els homes. Tant la primera resposta al patogen (immunitat innata) com la formació d'anticossos a posteriori per a aquest mateix (immunitat adaptativa) és més forta i eficaç en la dona que en l'home. Aquest fet, fa que les dones siguin molt menys susceptibles a tenir una infecció o que el seu cos lluiti de manera més eficaç contra ella. A més, la dona també presenta, en general, una major resposta a les vacunes. Un exemple d'això, ha estat la major gravetat i mortalitat que van presentar els homes, sobretot els menors de 60 anys, davant la infecció per COVID-19 als països en què, tant homes com dones, tenien igual accés al sistema de salut.
Per contra, aquesta intensa resposta també fa que les dones siguin més propenses a desenvolupar malalties autoimmunes o inflamatòries com el lupus o l'artritis reumatoide. El 80% de les malalties autoimmunes ocorren en dones. En les malalties autoimmunes o en les malalties inflamatòries el sistema immunitari es descontrola i comença a “atacar” al propi cos, cosa que provoca mal i inflamació.
D'entre els factors que influeixen en aquestes respostes immunitàries diferents, el sexe biològic té un paper important. El sexe biològic, entès com el sexe assignat al néixer, fa que l'expressió dels cromosomes o material genètic sigui diferent entre dones i homes. Aquesta diferència en el material genètic fa que la formació de components del sistema immunitari sigui diferent. Per exemple, el número dels diferents tipus de cèl·lules immunitàries és diferent entre dones i homes. Aquesta diferència en les quantitats dels tipus de cèl·lules del sistema immune farà que la resposta immunitària realitzada entre tots dos sexes sigui diferent.
Un altre factor important és l'expressió d'hormones sexuals entre tots dos sexes. S'ha observat que les hormones sexuals tenen un efecte en la modulació del sistema immunitari. Per exemple, la testosterona té un efecte immunosupressor, és a dir, redueix la proliferació d'unes cèl·lules específiques del sistema immunitari. Això provoca que, com els homes tenen pics de testosterona més marcats, siguin més sensibles a determinades infeccions.
Finalment, el gènere, definit com el rol social establert pel context social i cultural, influeix en la major o menor exposició a uns certs patògens i en l'accés a la salut, sent això determinant per a l'evolució i el pronòstic de certes malalties.
Les activitats laborals i recreatives relacionades amb el sexe poden afectar a l'exposició d'agents patògens. Per exemple, com les dones solen assumir les funcions de cuidadores, solen estar més exposades a infeccions infantils, o professions com la mineria, més estesa entre homes, sol augmentar el risc de desenvolupar malalties pulmonars com la silicosi. A més, el rol de gènere també ha afectat al desenvolupament de malalties al llarg de la història per l'impacte en les decisions terapèutiques. Per exemple, prioritzar anar al metge o no o l'accés al mateix sistema sanitari.
Malgrat que cada vegada és més ampli el coneixement sobre les diferències del funcionament del sistema immunitari entre homes i dones, són pocs els estudis que analitzen les dades referents al desenvolupament de malalties per sexe. És important continuar estudiant aquestes diferències amb l'objectiu de donar un tractament adequat a cada persona, de manera individual.
