La regió genètica associada a la lesió renal
La lesió renal és una complicació freqüent i greu de la cirrosi descompensada, però la susceptibilitat individual continua sent poc coneguda. Mentre que l’edat, el sexe i la gravetat de la malaltia hepàtica influeixen en la funció renal, el paper de la genètica de l’hoste no ha estat clar.
Per abordar aquesta incògnita, l’equip investigador va analitzar dades genètiques de 5000 pacients amb cirrosi descompensada distribuïts en 9 cohorts. L’estudi va identificar una regió de risc en el gen SUSD1 que s'associava de manera consistent amb la lesió renal.
“L’associació amb la insuficiència renal i l’ús de terlipressina reforça el vincle entre aquesta troballa genètica i complicacions renals clínicament rellevants. El principal valor d’aquest descobriment en aquesta fase és la informació que aporta sobre la biologia de la disfunció renal en la cirrosi descompensada. Els nostres resultats apunten cap a una via immunitària que mereix ser investigada amb més profunditat, però no demostren que aquesta variant pugui predir l’evolució d’un pacient concret ni determinar quin tractament hauria de rebre”, ha afirmat Eric Trépo, autor sènior i coautor de correspondència de l’estudi, hepatòleg i investigador sènior de l’Hôpital Universitaire de Bruxelles i de la Université Libre de Bruxelles, a Brussel·les, Bèlgica.
La via biològica que relaciona la disfunció hepàtica i la lesió renal
Identificar una associació genètica és només el primer pas. Els investigadors van utilitzar diversos enfocaments addicionals per investigar com la troballa genètica podria afectar l'activitat de SUSD1 i quins processos biològics podrien estar implicats.
El mapatge precís de la regió associada va identificar una variant genètica que està relacionada amb una major expressió de SUSD1 a la sang. A continuació, l’equip va combinar els resultats genètics amb anàlisis de cèl·lula única i de teixit hepàtic, sanguini i renal per identificar les cèl·lules en què el SUSD1 és el més actiu i explorar els processos biològics associats amb la disfunció renal.
En aquest conjunt d’experiments, les cèl·lules dendrítiques plasmocitoides, un tipus especialitzat de cèl·lula immunitària implicada en la producció d'interferó de tipus I, van emergir repetidament com un tipus cel·lular clau. Tots els estudis van mostrar consistentment que les cèl·lules dendrítiques plasmocitoides tenien l’expressió de SUSD1 augmentada i activitat d'interferó tipus I en pacients amb insuficiència renal.
"Una lliçó clau d'aquest estudi és que la integració de la senyalització genètica, els assajos de cèl·lula única i les dades transcriptòmiques proporcionen un marc molt potent per traduir associacions estadístiques en mecanismes biològics plausibles. En el cas del SUSD1 i la disfunció renal en la cirrosi descompensada, cada capa d'evidència aporta una peça crítica del trencaclosques, vinculant col·lectivament la susceptibilitat genètica a vies cel·lulars específiques i processos a nivell de teixit", aclareix Joan Clària, coautor de correspondència de l’estudi, cap del grup d'Inflamació i Malaltia Hepàtica a l'IDIBAPS, consultor sènior del Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l’Hospital Clinic de Barcelona i director de la Càtedra Grifols i cap d'operacions traslacionals a l'EF CLIF.
Article de referència
Sanchez L, Clària J, Galvanin C et al.
Genetic variants and the risk of renal impairment in decompensated cirrhosis: a multi-ancestry genome-wide association study
The Lancet Gastroenterology & Hepatology, 2026; 0
