Esquizofrènia

Problema

El grup centra la seva recerca en l’esquizofrènia com a trastorn complex, heterogeni i resultant de la interacció entre variables genètiques i variants ambientals amb condicionants socials importants.

Com a malaltia, l’esquizofrènia planteja unes necessitats assistencials no cobertes des del vessant assistencial, que des de la recerca clínica es mira d’afrontar. I el grup ho fa buscant i generant evidències científiques sobre procediments i tractaments nous, més vàlids i eficaços. Perquè el pronòstic d’aquesta malaltia depèn, en gran part, d’una intervenció precoç i eficaç.

Aproximació

Desenvolupa estudis de seguiment longitudinal dels primers episodis psicòtics i en defineix els factors implicats i els determinants de l'evolució. Una tasca que duu a terme en analitzar els correlats clínics, neurocognitius, neurobiològics, de neuroimatge i ambientals que condicionen la resposta terapèutica i el risc de recaiguda.

També posa en pràctica tècniques i procediments per analitzar variants genètiques i neurobiològiques, sobretot de balanç inflamatori i d'estrès oxidatiu, per cercar biomarcadors i models predictius que permetin identificar noves dianes terapèutiques.

Impacte

La identificació de biomarcadors bioquímics, genètics, de neuroimatge o neuropsicològics contribueixen a un tractament i una rehabilitació més eficaços i eficients. La recerca en el camp de l'esquizofrènia ha permès validar estratègies incorporades a les guies clíniques que en milloren el pronòstic i en disminueixen la càrrega.

En la pràctica assistencial, reduir el període d’implementació dels resultats contrastats obtinguts en la recerca, així com la intervenció precoç, han demostrat beneficis evidents que han permès disminuir la càrrega individual, familiar i social de la malaltia.