Un equip format per especialistes de BCNatal – consorci de medicina maternofetal i neonatologia integrat per l’Hospital Clínic Barcelona i l’Hospital Sant Joan de Déu – i especialistes de cirurgia pediàtrica i anestesiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu ha operat, per primera vegada a Europa, un fetus que, a causa d’una greu malformació, havia desenvolupat tot l’intestí fora del seu cos. El nadó, que va ser operat a l’úter de la mare durant la setmana 28 de gestació, va néixer sis setmanes després i actualment s’alimenta amb normalitat.
El fetus presentava una gastrosquisi, una malformació congènita en què els intestins del nadó (i a vegades altres òrgans) es desenvolupen fora del cos a través d’un orifici a la paret abdominal, situat a la dreta del cordó umbilical, que no es tanca correctament durant l’embaràs. En no estar protegits, els intestins queden exposats al líquid amniòtic, s’inflamen, perden reg sanguini i poden patir necrosi, amb conseqüències molt greus per al nadó després del naixement.
Els professionals que seguien l’embaràs de la mare, una jove de 20 anys, van detectar la malformació del fetus en una ecografia rutinària durant la setmana 20 de gestació i la van derivar a BCNatal HCB-HSJD, centre de referència en obstetrícia i medicina fetal. Després d’avaluar les diferents opcions i de consultar el cas amb el comitè d’ètica, els professionals que atenien la gestant li van proposar una cirurgia fetal que fins ara només s’ha dut a terme en molt poques ocasions a Colòmbia i als Estats Units, però mai a Europa.
El director de BCNatal HCB-HSJD, Eduard Gratacós, explica que, normalment, els fetus amb gastrosquisi són intervinguts després de néixer, “però aquest cas era tan greu que el nadó corria un risc molt elevat de perdre gran part de l’intestí si esperàvem al naixement. Tenia pràcticament tot l’intestí fora de l’abdomen i comprimit per un orifici de només un centímetre”. “Si no s’hagués intervingut a l’úter de la mare –afegeix Xavier Tarrado, cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital Sant Joan de Déu–, el nadó corria el risc de patir la síndrome de l’intestí curt i haver de requerir nutrició parenteral a llarg termini i fins i tot un trasplantament intestinal.”
La cirurgia fetal va tenir lloc el 10 de febrer, va durar dues hores i mitja i va ser realitzada per un equip integrat per especialistes en medicina i cirurgia fetal, cirurgia pediàtrica, anestesiologia i neonatologia.
Els cirurgians van fer una incisió al ventre de la gestant per accedir a l’úter; tot seguit, van recol·locar el fetus –de només 700 grams de pes– en la posició adequada per poder accedir a l’abdomen fetal i intervenir-lo mitjançant laparoscòpia. Per fer-ho, van introduir quatre tròcars a la bossa amniòtica i, després d’extreure el líquid amniòtic i introduir gas per crear un espai dins l’abdomen que els permetés veure i operar amb seguretat, van anar reintroduint acuradament l’intestí dins de la paret abdominal. En acabar, van tancar la perforació de l’abdomen. Es tracta d’una intervenció que requereix un alt grau de precisió, tenint en compte que el fetus pesava 700 grams, que l’intestí tenia una longitud de 80 centímetres i un diàmetre de 3 a 15 mm, i que havia de ser reintroduït per una perforació de només 1,5 centímetres.
En els dies posteriors a la intervenció, el fetus va ser objecte d’un seguiment ecogràfic que va permetre confirmar que l’intestí reduïa el seu grau d’inflamació i recuperava el seu aspecte habitual. L’embaràs va continuar i el nadó va néixer mitjançant cesària durant la setmana 34 de gestació. Tot i que va presentar baix pes per a la seva edat gestacional, l’evolució va ser molt favorable i, després d’una breu estada hospitalària, va rebre l’alta. Actualment, s’alimenta amb normalitat.
La gastrosquisi es dona entre 2 i 3 de cada 10.000 naixements (fet que es tradueix en 120 casos anuals a Espanya i 2.400 a Europa), però la cirurgia fetal només estaria indicada en un 10% d’aquests casos. Els especialistes subratllen que es tracta d’una tècnica reservada per als casos més greus a causa de la seva complexitat, però destaquen que obre una nova via d’esperança i pot canviar radicalment el pronòstic i la vida d’aquests infants i les seves famílies.
