L'equip del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Clínic de Barcelona, integrat al Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Centre (4CB), ha tractat per primera vegada un tumor renal primari amb radioteràpia estereotàctica corporal (SBRT, per les sigles en anglès) en una única sessió. El tractament es va administrar a la seu del servei a Granollers a un pacient d'edat avançada, per a qui la cirurgia comportava un risc elevat. Prèviament, l'equip ja havia tractat un primer pacient amb aquesta tècnica en tres sessions a la seu del Clínic a Barcelona.
El tractament estàndard del càncer de ronyó localitzat és la cirurgia. Tot i que és un tumor poc freqüent, la seva incidència està augmentant en la població de més edat, en part perquè cada vegada es detecten més lesions de manera casual en proves d'imatge fetes per altres motius. Molts d'aquests pacients tenen altres malalties que fan que una intervenció quirúrgica sigui arriscada. A més, en els casos de pacients amb un sol ronyó, extirpar-ne una part o el ronyó sencer pot provocar el desenvolupament d'insuficiència renal o empitjorar-ne una de preexistent, fins i tot fins al punt d'haver d'iniciar diàlisi.
"Calia pensar en una alternativa per a aquests pacients que fos menys invasiva i que, alhora, ens permetés preservar la funció renal", explica el Dr. Gerard Meca, oncòleg radioterapeuta del Servei. Fins ara, l'opció eren les tècniques d'ablació tèrmica (crioteràpia, radiofreqüència o microones), que són mínimament invasives però només es poden aplicar a tumors petits i perifèrics.
Un tumor que es considerava resistent a la radioteràpia
Durant anys, el càncer renal s'havia considerat resistent a la radioteràpia convencional, que administra dosis baixes repartides en moltes sessions. La SBRT, en canvi, concentra dosis molt altes en poques sessions, d'una a cinc, amb una gran precisió. En el cas del ronyó, un estudi recent ha demostrat que es pot administrar en una sola sessió en tumors de menys de 4 centímetres i en tres sessions en tumors d'entre 4 i 10 centímetres.
"És un tractament no invasiu, perquè és radioteràpia externa, i ambulatori: el pacient no ha d'ingressar", detalla el Dr. Meca. Els estudis mostren uns resultats oncològics excel·lents, una molt bona tolerància i una bona preservació de la funció renal. A més, permet tractar tumors de fins a 10 centímetres, una mida que queda fora de l'abast de les tècniques d'ablació tèrmica.
De l'assaig clínic a la pràctica en pocs mesos
La posada en marxa d'aquesta tècnica arriba arran dels resultats a llarg termini de l'assaig FASTRACK II, un estudi internacional multicèntric de fase II amb 70 pacients amb càncer renal localitzat no candidats a cirurgia. Els resultats es van presentar el maig de 2026 al congrés de la Societat Europea de Radioteràpia i Oncologia (ESTRO), a Estocolm, i es van publicar alhora a la prestigiosa revista The Lancet Oncology.
L'estudi mostra un control local de la malaltia del 100% fins a set anys després del tractament i prop d'un 80% dels pacients lliures de metàstasi, amb un perfil de toxicitat molt favorable i una bona preservació de la funció renal. La SBRT ja s'ha incorporat a les guies clíniques europees d'urologia com una alternativa a considerar en casos seleccionats.
"Aquesta tècnica ja l'apliquem a altres tumors i, quan es van presentar els resultats positius de l'estudi pivotal en carcinoma renal, immediatament vam passar-ho a la pràctica clínica", assenyala la Dra. Meritxell Mollà, oncòloga radioterapeuta i cap del Servei d'Oncologia Radioteràpica.
El primer cas
El pacient tractat tenia un tumor de 2,5 centímetres situat a la part central del ronyó i una insuficiència renal crònica prèvia. Per la seva localització, la cirurgia hauria obligat a extirpar tot el ronyó, amb risc d'acabar en diàlisi. Tampoc complia els criteris per a l'ablació tèrmica.
"Fa uns anys no li hauríem pogut oferir un tractament curatiu sense cirurgia", recorda el Dr. Meca. Dues setmanes després de la sessió, el pacient es trobava molt bé i no presentava cap símptoma ni efecte secundari. "A partir d'aquí, anirem valorant la resposta del tumor amb proves d'imatge en els propers mesos", afegeix.
Una sola visita a l'hospital
La dosi única de 26 Gy, en lloc dels 42 Gy repartits en tres sessions que s'utilitzen en tumors més grans, és poc habitual fins i tot en centres amb experiència. Exigeix la presència de tot l'equip durant el tractament i més temps de verificació. Per als pacients, però, té avantatges clars.
"Si pots fer que el pacient vingui només una vegada a l'hospital, encara que aquell dia el tractament duri una mica més, és un gran avantatge", afirma la Dra. Mollà. "Són persones grans, sovint polimedicades. Un pacient anticoagulat, per exemple, no ha de modificar la medicació perquè no és un procediment invasiu ni requereix anestèsia. Donem una alternativa terapèutica amb un altíssim nivell d'evidència que abans no existia per a aquests pacients", conclou l'especialista.
Equitat en salut i expertesa
La seu de Granollers forma part de l'Hospital Clínic, en el marc de la Xarxa C-17, i el fet que el pacient hi hagi pogut rebre el tractament és un exemple d'equitat en salut: ha tingut accés a la mateixa tècnica i al mateix equip sense haver-se de desplaçar a Barcelona.
Així, pacients de l'Hospital General de Granollers, de Mollet, Vic, Sant Celoni o Campdevànol poden accedir a aquesta tècnica a prop de casa. "És apropar una tècnica d'aquestes característiques a una població que potser no té tan a prop un hospital de tercer nivell", explica el Dr. Meca.
La Dra. Mollà subratlla que el factor clau és l'expertesa: "Cal una bona infraestructura, però sobretot un bon equip. Pots tenir un Ferrari i no saber conduir-lo. Amb una dècada d'experiència i un volum de pacients molt elevat, el Servei disposa també de sistemes de control respiratori que garanteixen la precisió del tractament en òrgans que es mouen amb la respiració, com el fetge o el ronyó. Aquesta expertesa, acumulada durant anys, és la que permet al Clínic oferir a cada pacient el millor tractament disponible, sigui quina sigui la seu on es tracti".
Una decisió multidisciplinària
Tots els casos es valoren al comitè multidisciplinari d'uro-oncologia. A partir d'ara, els pacients amb càncer renal localitzat que no siguin candidats a cirurgia, o que no vulguin operar-se, i que tampoc siguin candidats a ablació tèrmica podran rebre aquest tractament.
En paraules de la Dra. María José Ribal, cap de la Unitat d'Uro-oncologia, "la nostra Unitat és l'entorn natural per incorporar noves tècniques al tractament del càncer urològic. Integrem totes les disciplines que intervenen en la cura del pacient, i cadascuna hi aporta una peça imprescindible. Aquesta mirada compartida ens permet valorar cada pacient en conjunt: el seu tumor, però també la seva edat, les altres malalties que pugui tenir, la funció renal i les seves preferències. Davant de cada nova opció, la pregunta no és només si funciona, sinó per a quin pacient i en quin moment aporta un benefici real. Respondre-la és precisament el que fa una unitat multidisciplinària".
Sobre el cas particular de l'aplicació d'aquesta nova tècnica, l'especialista afegeix: "Amb aquest esperit, estem oberts a la innovació. La promesa que representa la SBRT ens obre la porta a tractar pacients als quals no podem oferir cirurgia. També amplia les opcions que ja tenim en el càncer de ronyó: la cirurgia, les tècniques d'ablació, la vigilància activa i els tractaments sistèmics. Que cada pacient rebi l'opció més adequada, decidida amb ell i amb tot l'equip, és el que dona sentit al treball de la Unitat".
