Un equip de recerca de l’IDIBAPS, en el marc del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Centre (4CB), ha participat en un número especial de la revista Cell publicat amb motiu dels 25 anys dels “Hallmarks of cancer”, un model conceptual que descriu les característiques biològiques bàsiques del càncer.
En aquest volum commemoratiu, Cell publica articles de revisió sobre diferents tipus de càncer, un dels quals és el treball Hallmarks of liver cancer: therapeutic implications. Aquest article està coordinat pel Josep M. Llovet, cap del grup de Recerca translacional en oncologia hepàtica de l'IDIBAPS, catedràtic de Medicina de la UB, professor ICREA i catedràtic de Medicina a l'Icahn School of Medicine del Mount Sinai, i hi han participat Roser Pinyol, del mateix equip, i Silvia Affò, cap del grup Heterogeneïtat i plasticitat del microambient tumoral (TMHet) de l’IDIBAPS.
L’article analitza les característiques biològiques més rellevants del càncer de fetge i explica com han guiat la recerca translacional i el disseny de noves estratègies terapèutiques.
El càncer de fetge: una malaltia freqüent, complexa i amb alta mortalitat
El càncer de fetge és un problema important de salut pública: és un dels tumors més freqüents i amb un pronòstic més desfavorable a escala global. El carcinoma hepatocel·lular (HCC) representa aproximadament el 85 % dels casos, mentre que el colangiocarcinoma intrahepàtic (iCCA) suposa al voltant del 10 %. Són tumors que habitualment es diagnostiquen en fases avançades i amb opcions terapèutiques limitades.
En les darreres dues dècades s’ha transformat de manera significativa el tractament del càncer de fetge, sobretot gràcies a la introducció de fàrmacs dirigits, immunoteràpia i medicina de precisió.
Quines són les característiques biològiques que impulsen el càncer de fetge?
La revisió explica que el desenvolupament del càncer de fetge no depèn d’un sol mecanisme, sinó d’un conjunt de processos biològics que les cèl·lules tumorals activen per créixer, sobreviure i expandir-se. Aquestes característiques inclouen alteracions en la proliferació, en la manera com obtenen nutrients, en la seva interacció amb el sistema immunitari o en la seva capacitat d’adaptar-se a entorns inflamats o fibròtics.
En el carcinoma hepatocel·lular (HCC)
Es descriuen processos clau com:
- La proliferació descontrolada, un fenomen impulsat per alteracions genètiques i per un microambient inflamatori típic del fetge cirròtic.
- La formació de nous vasos sanguinis (angiogènesi), que proporciona oxigen i nutrients al tumor. Aquest procés ha estat essencial per al desenvolupament de fàrmacs que bloquegen la via VEGF.
- La capacitat d’evadir el sistema immunitari, característica que ha facilitat la introducció de combinacions d’immunoteràpia.
En el colangiocarcinoma intrahepàtic (iCCA)
A més dels mecanismes anteriors, hi destaquen:
- Alteracions metabòliques que permeten a les cèl·lules tumorals adaptar-se i créixer en entorns desfavorables.
- Mutacions genètiques específiques, com les fusions de FGFR2 o mutacions d’IDH1, ERBB2 i BRAF, que obren la porta a tractaments personalitzats. Aproximadament el 45 % dels iCCA presenten alteracions amb teràpies dirigides disponibles o en investigació.
Aquestes observacions han estat clau per orientar noves línies de recerca traslacional, que busquen connectar els coneixements del laboratori amb la pràctica clínica.
Com han transformat aquests coneixements el tractament del càncer de fetge?
La revisió descriu que el progrés científic basat en aquests mecanismes biològics ha comportat avenços importants:
Nous tractaments per al carcinoma hepatocel·lular
En les darreres dècades, les opcions terapèutiques han passat d’un escenari molt limitat a la disponibilitat de:
- fàrmacs antiangiogènics, que bloquegen la formació de vasos sanguinis;
- inhibidors de vies moleculars implicades en el creixement tumoral;
- combinacions d’immunoteràpia, que s’han convertit en la primera línia de tractament en estadis avançats i han millorat la supervivència.
Medicina de precisió en el colangiocarcinoma
El coneixement de les mutacions accionables ha suposat un punt d’inflexió. Avui, els pacients amb iCCA poden beneficiar-se de teràpies dirigides com:
- inhibidors de FGFR2,
- tractaments contra IDH1,
- fármacs dirigits a altres alteracions menys freqüents.
A més, la combinació de quimioteràpia amb immunoteràpia ha esdevingut el tractament estàndard en malaltia avançada.
“Aquest especial de Cell és una oportunitat per fer balanç del que hem après sobre el càncer de fetge. Entendre els mecanismes que utilitzen les cèl·lules tumorals per créixer ens ha permès desenvolupar teràpies més precises. Aquesta revisió resumeix 25 anys de recerca i assenyala les línies que poden millorar el tractament en el futur”, conlou el Dr. Llovet.
Finançament
L’estudi ha rebut finançament de la Unió Europea a través del projecte THRIVE (Grant Agreement Nr. 101136622).
Referència de l’estudi:
Llovet J, Pinyol R, Affo S, et al. Hallmarks of liver cancer: Therapeutic implications. Cell, 189, 2490-2514
