El Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona (UB) entra en una fase decisiva de la seva configuració definitiva amb el vistiplau a l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) i la confirmació que la futura Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB s’ubicarà a Esplugues de Llobregat, formant part del futur complex.
Aquestes dues novetats s'han analitzat avui en el marc de la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic, l’òrgan de coordinació que aplega les nou institucions implicades en aquest projecte estratègic de país que transformarà l'entrada sud de Barcelona en un referent internacional en assistència, recerca i formació.
La reunió del Consell General s’ha celebrat a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat i l’ha encapçalat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, acompanyat de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, la consellera de Salut, Olga Pané, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, el secretari general de Recerca i Universitats, Oriol Escardíbul, i representants de la resta d’integrants del consorci. Així, també hi han pres part els alcaldes de L’Hospitalet de Llobregat, David Quirós, i d’Esplugues de Llobregat, Eduard Sanz, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, el director assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Castells, el director del Servei Català de la Salut-CatSalut, Alfredo García, i el vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Damià Calvet, entre altres.
L’avanç del PDU, un salt d’escala en el model territorial i urbà
Un dels elements centrals abordats durant la sessió ha estat el document de l’avanç del PDU. Es tracta del document preliminar que defineix les línies principals del planejament que ordenarà una transformació de conjunt per cosir territoris i fer les infraestructures més verdes i humanes. Actua sobre un àmbit de 69,5 hectàrees situat a la confluència de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, superant els límits administratius i abordant-ne l’ordenació de manera conjunta per donar una resposta coherent als grans reptes urbanístics de l’entorn.
L’avanç del pla contempla la construcció de nous equipaments sanitaris i de recerca punters i, a més, planteja l'oportunitat de convertir un àmbit avui fragmentat i condicionat per grans infraestructures en una nova centralitat metropolitana. Així, es deixa de concebre aquest espai com una frontera urbana per transformar-lo en un nou barri de salut, recerca, habitatge i activitat econòmica.
L’ordenació plantejada es fonamenta en un model que es concreta en tres eixos estratègics. D'una banda, aposta per un teixit urbà mixt, amb una ciutat compacta i ambientalment eficient que combina usos residencials, econòmics i terciaris per garantir activitat més enllà de la funció sanitària i afavorir el comerç de proximitat. En concret, un mínim del 63% del sostre total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; al voltant del 23% correspondrà a activitat econòmica; fins a un 10% es reservarà a habitatge, i el 4% restant es destinarà a equipaments locals de proximitat.
La mobilitat sostenible és un altre dels pilars del projecte. Es prioritza el transport públic d'alta capacitat amb la nova estació de la línia L3 de metro i la mobilitat activa de vianants i bicicletes, alhora que es transformen les actuals vies ràpides en avingudes metropolitanes més amables. A més, el model planteja una reorganització de les infraestructures, amb la racionalització del nus viari entre la Diagonal i la ronda de Dalt per millorar la permeabilitat entre municipis i la reubicació i el soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per alliberar sòl urbà.
Pel que fa a la superfície destinada al propi campus, l’elaboració de l’avanç del PDU ha permès incrementar-la significativament. De les 10 hectàrees previstes originalment pels criteris bàsics de partida, s’ha passat a un àmbit total de 12,7 hectàrees per als equipaments i les seves activitats complementàries. El campus principal tindrà uns 380.000 m²st d’usos sanitaris, docents i de recerca, amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, i fins a 120.000 m²st d'usos complementaris entre els quals hi podrà haver una residència per a investigadors i metges residents (MIR), espais de suport a l’activitat del campus i altres serveis per als seus usuaris com ara restauració, etc.
La reserva de fins a 90.000 m² de sostre residencial permetrà construir uns 1.125 habitatges. El compromís és que el 50% sigui habitatge protegit i assequible. La major part d’aquesta oferta es localitzarà a L'Hospitalet, amb uns 800 habitatges, i la resta a Barcelona, garantint que la nova centralitat tingui presència ciutadana i activitat durant tot el dia.
La planificació de l’àmbit es complementa amb tres grans espais verds interconnectats: la prolongació de la Rambla de Finestrelles, el nou parc a la carretera de Collblanc i l'ampliació de Can Rigal. Aquests espais actuaran com a corredors ecològics entre Collserola i la ciutat, integrant equipaments locals de proximitat per als barris de l'entorn. En total, les zones verdes sumaran unes 22 hectàrees.
Una proposta d’ordenació urbanística que atén les necessitats dels municipis
Barcelona (36% del sòl)
L'aposta principal a la capital és la integració urbana definitiva d'un sector històricament fragmentat. La implantació del campus a l'avinguda Diagonal permet transformar el que actualment és una frontera urbana condicionada per grans infraestructures en una porta metropolitana de salut i coneixement.
Així, es millora la permeabilitat del nus viari de la Diagonal amb la ronda de Dalt, racionalitzant aquests eixos per convertir-los en avingudes metropolitanes més amables i integrades que facilitin la connexió entre els barris de l'entorn i generin una façana urbana a l’entrada a Barcelona.
Alhora, es genera nou sòl per a habitatge que permetrà situar-hi uns 325 pisos. L'estructura verda s'integra plenament, connectant el Parc de Cervantes amb la xarxa d'espais lliures del campus.
L’Hospitalet de Llobregat (34% del sòl)
Pel que fa a L'Hospitalet, el desenvolupament del Campus de Salut Clínic-UB es planteja com una oportunitat estratègica per impulsar la transformació urbana, econòmica i social del municipi. El projecte consolidarà la ciutat com un dels principals pols biomèdics i d'innovació sanitària del sud d'Europa.
Quan el nou campus entri en funcionament, L'Hospitalet tindrà dos hospitals universitaris de referència internacional, l'Hospital Universitari de Bellvitge i el nou Clínic, i una Facultat de Medicina amb dues seus. A més, els veïns i veïnes dels barris del Samontà passaran a tenir un nou hospital de referència per ser atesos a L'Hospitalet. Aquest és un dels principals retorns socials del projecte per al municipi.
Pel que fa a la diversificació d'activitats i usos, a L’Hospitalet el PDU incrementarà el sostre destinat a activitat econòmica i reduirà els habitatges previstos, que se situaran en 800, dels quals 400 seran de protecció oficial.
D’aquesta manera, s’intensificaran els usos productius i terciaris vinculats a la salut, la recerca, la innovació i els serveis avançats, amb l'objectiu de generar ocupació qualificada i atreure inversió, tot preveient un desenvolupament més equilibrat.
L'actuació comportarà també una ampliació significativa dels espais verds, amb la creació d'un nou gran parc a l'entorn de la carretera de Collblanc, la prolongació de la rambla de Finestrelles com a eix verd i cívic fins a Collserola i l'ampliació del parc de Can Rigal per reforçar la continuïtat dels corredors verds metropolitans.
El projecte es completarà amb nous equipaments de barri, el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per millorar la integració urbana del sector i la modernització i reorganització dels equipaments esportius municipals.
Esplugues de Llobregat (30% del sòl)
Pel que fa a Esplugues, la transformació del nus viari entre l'avinguda Diagonal i la ronda de Dalt permetrà superar l'efecte barrera que generen aquestes infraestructures i reforçar la connexió urbana amb Barcelona.
L'actuació convertirà la Diagonal en un gran eix urbà metropolità, integrarà la ronda de Dalt en el teixit urbà i inclourà la prolongació de la rambla de Finestrelles fins a la carretera de Collblanc, creant un nou eix cívic que millorarà la mobilitat a peu i en bicicleta i la connectivitat entre barris i municipis.
A més, la integració urbana del nus afavorirà la creació de nous espais per a equipaments i activitats vinculades a la salut, la recerca i la innovació, permetent una futura ampliació de l’Hospital Sant Joan de Déu i reforçant la relació entre aquest equipament sanitari, el futur Campus de Salut Clínic-UB i els equipaments universitaris de l'entorn, consolidant aquest àmbit com un dels principals pols biomèdics i de coneixement del país.
En paral·lel, el perllongament de l’L3 en què s’està treballant dotarà el municipi de dues noves parades de metro: Nou Hospital Clínic/Sant Joan de Déu i Esplugues Centre.
Procés de participació ciutadana i calendari del PDU
Un cop validat l'avanç del PDU, ara s'inicia el procés de participació ciutadana, que es desenvoluparà de setembre a desembre amb l'objectiu de recollir aportacions per millorar l'encaix urbà, ambiental, funcional i social del document abans de l'aprovació inicial.
El procés inclourà tres sessions deliberatives presencials, una a Barcelona, una a L'Hospitalet i una a Esplugues, canals de participació digital i una sessió final de retorn amb un informe sobre les aportacions rebudes i el seu tractament.
Paral·lelament, s’impulsarà una exposició al Centre Comercial Finestrelles i altres accions perquè la ciutadania pugui conèixer de primera mà els detalls del projecte.
La previsió és que el PDU s'aprovi inicialment durant el primer semestre de 2027 i definitivament a principis de 2028.
La Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, motor de formació i innovació a Esplugues
L'altra novetat rellevant de la reunió del Consell General ha estat la concreció de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, que abandonarà unes instal·lacions obsoletes de fa 70 anys per liderar la formació i la innovació des d'Esplugues.
L'avanç del PDU situa la facultat en una parcel·la del carrer de Sant Mateu, 2-6 i 8, d’uns 12.000 m². Es tracta d'una ubicació estratègica que li permetrà conviure amb el Campus de Salut Clínic-UB, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el Parc Científic de Barcelona i hospitals de referència com Sant Joan de Déu.
Així, reforçarà les sinergies entre docència, recerca, assistència i empresa, consolidant un dels principals pols biomèdics i de ciències de la vida del sud d'Europa.
El projecte permetrà ampliar un 30% la capacitat actual de la facultat, fins als 3.000 estudiants, per donar resposta a l'elevada demanda de professionals farmacèutics, un àmbit amb una inserció laboral del 95% als tres anys de graduar-se.
Alhora, potenciarà la força investigadora d'un centre amb més de 150 anys d'història que ja genera prop del 20% de les sol·licituds de patents de la Universitat de Barcelona i que és un referent internacional, situat en la 27a posició mundial del rànquing de Xangai en la seva especialitat.
La nova facultat suposarà una inversió prevista d’uns 152 milions d’euros. Es finançarà gràcies a l’acord assolit el gener passat entre la Generalitat i la UB, que preveu l’adquisició dels actuals terrenys d’esports de la Diagonal per 135,25 milions d’euros, així com una subvenció directa del Govern de fins a 17,5 milions d’euros per fer possible la construcció del nou centre.
L'acord també preveu que l'Ajuntament d'Esplugues cedeixi gratuïtament els terrenys a la Universitat de Barcelona durant el primer trimestre de 2027.
Segons el calendari previst, les obres començaran a finals del 2029 i el nou edifici entrarà en funcionament el curs 2032-2033. Tindrà una volumetria d’uns 35.000 m² i estarà concebut amb criteris de sostenibilitat, digitalització i sota l'enfocament One Health, que integra la salut humana, animal i ambiental.
El campus avança cap a la posada en marxa el 2035
Paral·lelament, el consorci continua treballant en la resta de projectes que han de fer possible el futur Campus de Salut Clínic-UB.
En aquest sentit, les pròximes setmanes es convocarà el concurs internacional d'arquitectura que seleccionarà l'equip encarregat de redactar el projecte del nou campus. La voluntat és atraure les millors propostes arquitectòniques d'arreu del món, coincidint amb la Capital Mundial de l'Arquitectura de Barcelona.
Alhora, s’ha avançat en l’elaboració del pla funcional i d'espais, el document que definirà les necessitats assistencials, docents i de recerca i servirà de base per al desenvolupament arquitectònic del futur campus.
El cronograma manté també la previsió que les obres de la urbanització de l'entorn comencin durant el segon semestre de 2028, de manera coordinada amb la preparació dels terrenys per a l'inici de la construcció del campus el 2030.
Amb una inversió global estimada de 1.700 milions d'euros, el calendari continua fixant la posada en funcionament del nou Campus de Salut Clínic-UB l'any 2035, coincidint amb l'entrada en servei de la nova estació de metro que donarà cobertura al complex.
