Investigadors del Clínic-IDIBAPS estudien els canvis a nivell cerebral provocats pel virus de l'hepatitis C

Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS desenvolupen un projecte col·laboratiu de dos anys de durada entre la Unitat d'Hepatitis Víriques i el Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'hospital. L'objectiu és avaluar els canvis a nivell del sistema nerviós central en pacients infectats pel virus de l'hepatitis C que reben tractament antiviral.

L'estudi el coordinen la Dra. Zoe Mariño, hepatòloga de l'Hospital Clínic i investigadora del grup d'Hepatitis Víriques de l'IDIBAPS i CIBEREHD, liderat pel Dr. Xavier Forns, i la Dra. Rocío Martín-Santos, Consultora Sènior del Servei de Psiquiatria i Psicologia i investigadora de l'IDIBAPS i CIBERSAM.

El virus de l'hepatitis C (VHC) afecta sobretot al fetge i és una de les principals causes de malaltia hepàtica en el nostre medi. "Tot i això, la infecció crònica per VHC s'ha d'entendre com una malaltia sistèmica, ja que té efectes també fora del fetge", explica la Dra. Zoe Mariño.

Fora del fetge, una de les principals afectacions es produeix a nivell del sistema nerviós central (SNC). Es creu que el VHC podria tenir un efecte directe sobre el SNC promovent l'alliberament de radicals lliures i citoquines proinflamatòries, molècules que activarien processos de neuroinflamació. Aquests mecanismes podrien ser la base dels símptomes depressius i cognitius descrits en aquests pacients. "De fet, prop de la meitat dels pacients amb infecció crònica per VHC poden patir trastorns neuropsiquiàtrics i alteracions cognitives al llarg de la seva vida, i fins a un 20-30% d'ells presenten un trastorn depressiu major, el que suposa una prevalença molt superior a l'observada en la població general (5-10%) ", explica la Dra. Rocío Martín-Santos.

Els estudis realitzats mitjançant neuroimatge (ressonància magnètica cerebral) en pacients amb VHC són escassos, però també suggereixen la presència de canvis metabòlics i de connectivitat cerebral similars als observats en estudis de pacients amb trastorn depressiu major.

Fins el 2014, el tractament antiviral del VHC incloïa l'interferó, una molècula immunomoduladora amb efectes adversos especialment en l'esfera neuropsiquiàtrica (irritabilitat i trastorns depressius) i contraindicada en pacients amb una malaltia psiquiàtrica greu. En els últims anys, el desenvolupament dels fàrmacs d'acció directa contra el VHC ha permès realitzar el tractament antiviral amb excel·lents taxes de resposta virològica (curació) en tots els pacients i sense efectes adversos sobre el SNC. "Aquest nou escenari de tractament permet avaluar en profunditat aspectes de l'esfera neuropsiquiàtrica relacionats amb el VHC, així com la potencial reversibilitat d'aquestes troballes després de la curació del virus", explica Zoe Mariño.

En el nou estudi s'inclouran persones de menys de 50 anys amb hepatitis C sense malaltia psiquiàtrica, consum de psicofàrmacs o drogues. S'avaluarà l'efecte del VHC sobre el SNC mitjançant examen neuropsicològic, ressonància magnètica cerebral i marcadors inflamatoris abans i després del tractament antiviral, tant a curt com a llarg termini. "Així, podran evidenciar els potencials canvis relacionats amb l'eliminació del virus. Aquest estudi pretén donar resposta a aspectes encara no ben definits de l'afectació del SNC pel VHC ", conclou la Dra. Mariño.

Aquest projecte, que porta per títol "Brain Metabolic and functional connectivity Dysfunction in patients with chronic hepatitis C and reversibility after viral Eradication with direct acting antivirals", va rebre finançament a través de la 5a Convocatòria de Beques Gilead Sciences (GILEAD) per a la Recerca en VIH, Hepatitis i Hemato-oncologia.