Gairebé tothom es preocupa per la seva salut més del normal en alguns períodes o en determinades situacions. Per exemple, els estudiants de ciències de la salut sovint pensen que podrien tenir aquella malaltia que els hi acaben d'explicar a classe. O quan algú escolta notícies sobre una malaltia, acostuma a escanejar el cos per veure si les sensacions quadren amb la malaltia.
El problema comença quan algú es preocupa molt temps, en moltes situacions i la preocupació causa dificultats importants al dia a dia. Són les persones amb hipocondria o, com ara s’acostuma a anomenar, que tenen un trastorn d'ansietat per malaltia.
La persona amb un trastorn d'ansietat per malaltia interpreta com a senyal de malaltia greu sensacions físiques que no són patològiques. Pensa que està emmalaltint o que ja està malalta i roman en constant alerta davant aquestes sensacions. A més, sovint, no es calma quan el professional de la salut l'intenta tranquil·litzar. D'aquí solen venir les consultes repetides als professionals i la cerca d'informació compulsiva sobre salut i malalties. Tot això, habitualment acompanyat de la percepció que la malaltia temuda avança i que els professionals no li fan prou cas.
En un estudi recent en població sueca s’ha observat que les persones amb hipocondria tenen un risc augmentat de morir per causes naturals i causes no naturals, com per exemple el suïcidi, en comparació amb les persones sense hipocondria. No se sap per què, però és possible que l’estrès crònic associat amb la mateixa hipocondria provoqui canvis fisiològics (immunològics, per exemple) que, a la llarga, augmentin la probabilitat de tenir més malalties. Això sembla indicar que la preocupació i alerta excessiva que les persones amb aquest problema tenen no aconsegueix l’objectiu d’emmalaltir menys.
Un trastorn infradiagnosticat
La hipocondria o trastorn d'ansietat per malaltia pot afectar fins a un 2-3% de la població general. Tanmateix, sembla que es detecta i diagnostica menys que altres trastorns mentals, el que fa que qui el té poques vegades rebi un tractament especialitzat.
Els professionals recomanen a aquelles persones que tenen símptomes d’hipocondria que consultin el seu cas amb l’especialista, ja que actualment existeixen intervencions eficaces per ajudar-les. La teràpia cognitiva-conductual, una forma de tractament psicològic en què la persona aprèn maneres alternatives de valorar i afrontar les seves sensacions temudes, és un dels tractaments més útils.
No obstant això, no és fàcil trobar professionals especialitzats en aquest tipus de teràpia. Els tractaments amb fàrmacs, anomenats inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina, també poden ajudar. A més, són generalment més accessibles que la teràpia cognitiva-conductual.
Informació documentada per:
Dr. Miquel A. Fullana, especialista en psicologia clínica del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’hospital Clínic Barcelona.
