Què és el Transtorn d'Ansietat?
El trastorn d’ansietat és un problema de salut que apareix quan hi ha una activació de l’ansietat de manera injustificada o persistent fins al punt d’interferir de manera important en la vida diària. L’ansietat és una reacció normal i saludable que s’activa quan s’ha de fer front a una amenaça o perill.
L'ansietat en primera persona
L'ansietat es converteix en trastorn quan no ens deixa fer allò que ens agrada i és persistent en el temps.
Que d'això te'n surts. No és una malaltia, és un trastorn. Són pors.
En funció de quin sigui el focus principal de la por i/o la preocupació es parla d’un trastorn o d’un altre:
- Trastorn d’ansietat per separació. Por intensa a separar-se de les persones cuidadores per temor a no tornar-les a veure.
- Mutisme selectiu. Incapacitat de parlar en algunes situacions socials (per exemple, a l’escola), tot i que ser capaç de fer-ho en altres (típicament a casa).
- Fòbia específica. Por intensa a un objecte o situació concreta (injeccions, avió, alçades, insectes, etc.).
- Trastorn d'ansietat social o fòbia social. Por en situacions socials (mantenir una conversa, ser observat o actuar davant d’altres persones, etc.).
- Trastorn de pànic. Aparició repetida d’atacs de pànic. Episodi d’ansietat sobtat i intens que s’acompanya de sensacions físiques desagradables com palpitacions, sensació d’ofec, marejos, i de pensaments que acostumen a ser catastròfics com por a perdre el control o a morir. Freqüentment, el trastorn de pànic es dona conjuntament amb l’agorafòbia. En l’agorafòbia la persona té por de sentir sensacions d'ansietat (que el cor li vagi ràpid o de suar molt) quan està en algunes situacions, per si no pot anar-se'n o demanar ajuda si ho necessita. A conseqüència d'això, la persona sol evitar aquestes situacions com agafar el transport públic, anar a un concert o a un restaurant.
- Trastorn d’ansietat generalitzada. Preocupació constant per diversos temes “del dia a dia” (per exemple, l’escola, la feina o la salut pròpia o dels familiars ), fins al punt que aquestes preocupacions afecten la son, la capacitat de concentració o la persona se sent molt tensa o fatigada.
Una mateixa persona pot tenir diversos trastorns d’ansietat al mateix temps i no és estrany que els tingui junt amb altres trastorns de l’àmbit de la salut mental (com la depressió, o problemes amb l’abús d’algunes substàncies com l’alcohol).
Els mecanismes dels trastorns d'nsietat
Quan es parla d'un trastorn d'ansietat, és útil descriure-ho mitjançant un cercle viciós, és a dir, un procés que, per si mateix, tendeix a perpetuar-se i a intensificar-se.
Quan es parla d´un trastorn d'ansietat, és útil descriure-ho mitjançant un cercle viciós, és a dir, un procés que, per si mateix, tendeix a perpetuar-se i a intensificar-se.
A grans trets, quan una persona té símptomes d’ansietat nota algunes sensacions físiques desagradables com palpitacions o marejos. Això passa perquè les situacions de perill (real o imaginari) produeixen reaccions que activen el cos com si fossin una alarma antiincendis: quan es detecta una possible amenaça, tota l’atenció de la persona es dirigeix cap a aquesta situació per fugir del perill i sobreviure.
Així, la persona respira més fort (per disposar de més oxigen), el cor batega més ràpid (per fer arribar més sang als músculs i al cervell i tenir més glucosa i oxigen), els músculs es tensen (per estar més preparats per fugir o defensar-se), els porus de la pell es tanquen (per protegir-la de possibles lesions), etc. Paral·lelament, s’envia informació de l’alarma a d’altres glàndules del cos per tal que alliberin hormones) que tenen un efecte antiinflamatori en els teixits i òrgans, per evitar dany físic.
Un cop passa el perill o si es té èxit a l’hora d’afrontar-lo, o si simplement la persona se n’adona que no hi ha cap amenaça real, l’alarma a nivell cerebral es va desactivant, el sistema nerviós es reequilibra i la por o ansietat van minvant.
Però també pot passar que, de vegades, no se sàpiga quin és el perill concret o d’on ve. Llavors, l’atenció es fixa molt en les sensacions corporals desagradables el que probablement fa que el ritme cardíac i respiratori augmentin encara més fins al punt que costi respirar. L’augment d’aquestes sensacions també incrementa els pensaments negatius. Si tot això acostuma a passar quan, per exemple, s’està agafant l’ascensor, és probable que en algun moment es decideixi no agafar-lo més (evitació) o es faci només quan són ascensors nous o es va acompanyat d’alguna persona de l’entorn proper (conducta de seguretat).
En aquest exemple es pot observar com l’evitació i l’ús de conductes de seguretat (aquells “trucs” que la persona utilitza per poder afrontar les situacions temudes) ajuden a que el trastorn es mantingui, ja que no permeten comprovar que els pensaments negatius (“l’ascensor s’espatllarà i tindré problemes per respirar”) no són encertats, i la persona pot pensar que s’ha salvat gràcies a aquestes conductes d’evitació o de seguretat.
A més, la repetició de les respostes d’evitació poden també afectar el funcionament habitual del dia a dia de la persona i disminuir la seva llibertat i autonomia. És quan l’ansietat es converteix en “trastorn”.
Quan apareixen els trastorns d’ansietat?
Els trastorns d’ansietat poden aparèixer ja en edats primerenques de la vida. Els trastorns d’ansietat per separació, les fòbies específiques i el mutisme selectiu apareixen ja en l’etapa escolar, mentre que el trastorn d’ansietat social (o fòbia social) o el trastorn per ansietat generalitzada sol iniciar-se durant l’adolescència. El trastorn de pànic amb o sense agorafòbia tendeixen a iniciar-se a la vida adulta.
A quantes persones afecten els Trastorns d’Ansietat?
Els trastorns d’ansietat constitueixen un dels grups de trastorns mentals més freqüents. Les xifres poden variar en funció dels paràmetres que es tenen en compte, però hi ha cert consens en considerar que 1 de cada 5 persones tindrà un trastorn d’ansietat al llarg de la vida. En el cas dels infants i els adolescents aquesta xifra estaria al voltant de 6 de cada 100.
El nombre de persones afectades també varia en funció del trastorn, per exemple les fòbies específiques són el trastorn més freqüent dins dels trastorns d’ansietat.
Tradicionalment, s’ha considerat que les dones tenen un major risc que els homes a tenir un trastorn d’ansietat, però les xifres varien en funció del trastorn del que es tracta i de l’edat. Per exemple, quan es parla de trastorn d’ansietat social la presència entre homes i dones està més igualada, i en nens i adolescents la diferència entre els gèneres no és tan marcada com a l’edat adulta.
Pel que fa a l’edat d’inici, els trastorns d’ansietat es troben entre els trastorns d’aparició més primerenca. En el següent gràfic s’indiquen les edats aproximades en les que acostumen a aparèixer els diferents trastorns d’ansietat.
Continguts relacionats
Informació documentada per:
Publicat: 29 gener de 2019
Actualitzat: 13 octubre de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.