El Trastorn Obsessivocompulsiu en primera persona
Per diagnosticar el trastorn obsessivocompulsiu, les obsessions i compulsions han de crear una elevada ansietat i, a més, una disfunció notable. És a dir, ens han de fer perdre molt de temps al llarg del dia.
Paciència i conèixer què és el TOC de veritat. No jutjar. Entendre en què consisteix, com funciona, quins símptomes té i com es pot arribar a sentir la persona que el pateix.
Quan algú té un trastorn obsessivocompulsiu (TOC) té obsessions i compulsions que li causen dificultats importants.
Les obsessions són pensaments, imatges mentals o impulsos que una persona té en contra de la seva voluntat, de forma repetida, que la fan sentir malament (ansiosa, culpable, etc.) i no formen part de les seves preocupacions habituals. Obsessions freqüents són, per exemple, el pensament de sentir-se brut o contaminat; la imatge de que alguna cosa terrible passarà (per exemple, que la casa on viu es cremarà); o l’impuls de comportar-se malament (per exemple, agredir a algú sense voler).
Les compulsions són accions o pensaments que la persona fa habitualment per treure’s el malestar que li provoquen les obsessions. Les compulsions també reben el nom de rituals o manies. Seria, per exemple, rentar-se de manera repetida una part del cos perquè un se sent brut; comprovar repetidament la clau del gas o la porta de casa abans de sortir; o repetir-se mentalment alguna frase per tranquil·litzar-se.
La majoria de persones amb un TOC tenen a la vegada obsessions i compulsions, tot i que algunes tenen només obsessions. A l’infància i l’adolescència, les compulsions solen aparèixer abans que les obsessions i, en ocasions, poden aparèixer sense que l’infant pugui explicar l’obsessió.
Les persones amb un TOC són normalment conscients que les seves obsessions i/o compulsions són irracionals (no són lògiques) o són exagerades, però no poden deixar de tenir- o de fer-les, a diferència dels infants i adolescents que els costa més reconèixer-les.
Què NO és el Trastorn Obsessivocompulsiu?
Tothom té obsessions/compulsions. Pràcticament totes les persones tenen a la seva vida quotidiana alguna obsessió o fa alguna compulsió, però en les persones amb TOC aquestes obsessions i/o compulsions arriben a causar dificultats importants (per exemple, a l’escola, a la feina, a l’hora de relacionar-se, etc) i ocupen molt temps (habitualment, més d’una hora al dia). Només quan es donen aquestes dificultats es diu que la persona té un TOC.
Les preocupacions “normals” per la vida, no són obsessions, per exemple, per qüestions laboral o econòmiques. El diagnòstic del TOC l’ha de fer un professional de la salut mental amb experiència.
Personalitat obsessiva i TOC no són el mateix. Algunes persones són molt quadriculades, massa perfeccionistes, se centren en la feina, etc., fins al punt que aquesta manera de ser els causa dificultats. D’aquestes persones es diu que tenen una personalitat obsessiva (o, en alguns casos, que tenen un trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat).La majoria de persones amb un TOC no tenen un trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat, de la mateixa manera que la majoria de persones amb un trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat no tenen un TOC.
A quantes persones afecta el TOC?
El TOC és un trastorn freqüent, afecta aproximadament 1 de cada 50 persones. És un trastorn que es dona a totes les cultures.
Tot i que pot aparèixer a pràcticament qualsevol edat, hi ha dos períodes en què és més probable que sorgeixi el TOC: al voltant dels 10 anys, i un alre a l'inici dels 20 anys.
El TOC pot aparèixer en infants, fins i tot molt petits. És important saber que els infants, de vegades, tenen algunes obsessions o compulsions que solen durar poc temps, que són normals a certes edats i que desapareixen en unes setmanes o alguns mesos. Però si aquestes obsessions o compulsions continuen en el temps o si causen dificultats, és important consultar amb un professional amb experiència per valorar si l’infant té un TOC.
Algunes persones tenen obsessions o compulsions durant bona part de la vida, però no els arriben a causar dificultats i, per tant, es considera que no tenen un TOC.
Exemples d’obsessions i compulsions
Algunes obsessions i compulsions són molt habituals. Per exemple:
- Obsessions i compulsions de contaminació/neteja. Pensar o sentir que s’està brut o contaminat i haver-se de rentar moltes vegades.
- Obsessions de danys i comprovació. Pensar que passarà alguna cosa dolenta perquè s’ha fet o deixat de fer alguna cosa, i haver de comprovar repetidament que no ha passat.
- Obsessions de pensaments i imatges de que es pot fer mal a algú a qui s’estima (que es matarà a una persona estimada).
- Obsessions relacionades amb alguna funció del cos com, per exemple, la respiració.
- Obsessions de por, contaminació i equivocació. En infants i adolescents les obsessions se centren en la por a emmalaltir, a contaminar-se o a equivocar-se. Tenen la necessitat de comptar o repetir coses un nombre determinat de vegades, alinear els objectes o ordenar-los d’una determinada manera. Sovint, han de fer compulsions perquè no els passi alguna cosa dolenta a ells o als seus éssers estimats. Les compulsions abans d'anar a dormir són molt habituals.
Si bé la majoria de persones adultes poden explicar els seus símptomes a un professional, tot i que poden sentir malestar, vergonya quan ho fan, als infants i adolescents amb TOC els costa més explicar què els passa i és important que els pares identifiquin possibles canvis de comportament que amaguin obsessions o compulsions.
Informació documentada per:
Publicat: 7 de febrer de 2019
Actualitzat: 7 de febrer de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.