Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Què és el Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC)?
Temps de lectura: 5 min
El trastorn obsessivocompulsiu és una malaltia que es caracteritza per tenir obsessions (pensaments, imatges o impulsos que causen molta ansietat, por o malestar i no són preocupacions habituals) i/o compulsions (comportaments o pensaments que la persona repeteix per afrontar les obsessions). Tot i que la majoria de persones tenim obsessions i/o compulsions, en el trastorn obsessivocompulsiu aquestes obsessions i/o compulsions interfereixen en la vida diària i poden arribar a ocupar molt de temps.
El Trastorn Obsessivocompulsiu en primera persona
Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
Trastorn Obsessivocompulsiu | Porta...
Per diagnosticar el trastorn obsessivocompulsiu, les obsessions i compulsions han de crear una elevada ansietat i, a més, una disfunció notable. És a dir, ens han de fer perdre molt de temps al llarg del dia.
Luisa Lázaro
Psiquiatra infantil
El Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC...
Paciència i conèixer què és el TOC de veritat. No jutjar. Entendre en què consisteix, com funciona, quins símptomes té i com es pot arribar a sentir la persona que el pateix.
Aina
Pacient
Quan algú té un trastorn obsessivocompulsiu (TOC), té obsessions i compulsions que li causen dificultats importants.
Les obsessions són pensaments, imatges mentals o impulsos que una persona té en contra de la seva voluntat, repetidament, que la fan sentir malament (ansiosa, culpable, etc) i no formen part de les seves preocupacions habituals. Obsessions freqüents són, per exemple, el pensament de sentir-se brut/a o contaminat/ada; la imatge de que alguna cosa terrible passarà (per exemple, que la casa on viu un es cremarà); o l’impuls de fer alguna cosa quan no la vol fer (per exemple, agredir a algú sense voler). En infants són freqüents els temors a ser responsables de danys a altres persones.
Les compulsions són accions o pensaments que una persona fa habitualment per treure´s el malestar que li provoquen les obsessions. Les compulsions també reben el nom de “rituals” o “manies”. Compulsions freqüents són, per exemple, rentar-se repetidament una part del cos perquè un se sent brut/a; comprovar repetidament la clau del gas o la porta de casa abans de sortir; o repetir-se mentalment alguna frase per tranquil·litzar-se. En infants són freqüents les comprovacions o la repetició d'un nombre determinat de vegades d'activitats de la vida diària o l'ordre dels seus objectes de forma simètrica.
La majoria de persones amb un TOC tenen a la vegada obsessions i compulsions, tot i que algunes tenen només obsessions. En infants i adolescents, les compulsions solen aparèixer abans que les obsessions, i en ocasions poden aparèixer sense que el menor pugui explicar l’obsessió.
Les persones amb un TOC són habitualment conscients que les seves obsessions i/o compulsions són irracionals (no són lògiques) o són exagerades (és poc probable que passi el que pensen que passarà), però no poden deixar de tenir les obsessions o de fer les compulsions. Als infants i adolescents amb TOC de vegades els hi consta més reconèixer que les obsessions i/o compulsions són irracionals o exagerades (en comparació amb els adults).
Què NO és el Trastorn Obsessivocompulsiu?
Pràcticament totes les persones tenim a la nostra vida quotidiana alguna obsessió o fem alguna compulsió, però en les persones amb TOC aquestes obsessions i/o compulsions arriben a causar dificultats importants (per exemple, a l’escola, a la feina, a l’hora de relacionar-se, etc.) i ocupen molt temps (habitualment, més d’una hora al dia). Només quan es donen aquestes dificultats o les obsessions/compulsions ocupen molt temps al dia, diem que la persona té un TOC.
Si la persona té obsessions o compulsions però no li ocupen gaire temps o no l’afecten de forma important en el seu dia a dia, es considera que no té un TOC.
Les obsessions no són preocupacions normals per problemes de la vida (per exemple, per qüestions laboral o econòmiques). De vegades es diu d'alguna persona que està obsessionada amb alguna situació o una persona, però sovint aquestes persones no tenen un TOC. El diagnòstic de TOC l’ha de fer un professional de la salut mental amb experiència.
Algunes persones tenen una manera de ser o personalitat caracteritzada per ser molt quadriculades, massa controladores o massa perfeccionistes, etc., fins el punt que aquesta manera de ser els hi causa dificultats. D’aquestes persones es diu que tenen una personalitat obsessiva (o, en alguns casos, que tenen un trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat). La personalitat obsessiva o el trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat i el TOC no són el mateix. La majoria de persones amb un TOC no tenen un trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat, de la mateixa manera que la majoria de persones amb un trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat no tenen un TOC.
A quantes persones afecta el TOC? Quan apareix?
El TOC és un trastorn freqüent, afecta a aproximadament 1-2 persones de cada 100. El TOC no és una invenció de les cultures modernes o una cosa que passa només en el primer món. És un trastorn que es dona a totes les cultures i que s‘ha descrit en moltes ocasions al llarg de la història.
Tot i que pot aparèixer en pràcticament qualsevol edat, hi ha dos períodes en què és més probable que sorgeixi el TOC: al voltant dels 10 anys i al voltant dels 20 anys.
El TOC pot aparèixer, per tant, en infants, fins i tot en infants molt petits. És important saber que els infants de vegades tenen algunes obsessions o compulsions que solen durar poc temps, que són normals a certes edats i que desapareixen en unes setmanes o alguns mesos. Però si aquestes obsessions o compulsions continuen en el temps o si causen dificultats, és important consultar a un professional amb experiència per a valorar si podria tenir un TOC.
Algunes persones tenen obsessions o compulsions durant bona part de la vida o en alguns períodes de la vida, però no els arriben a causar dificultats i, per tant, no considerem que tinguin un TOC.
Exemples d’obsessions i compulsions
Algunes obsessions i compulsions són molt habituals. Per exemple:
Les obsessions i compulsions de contaminació/neteja (pensar o sentir que un està brut/a o contaminat/ada i haver-se de rentar moltes vegades). També són habituals les obsessions de "dany" i les compulsions de comprovació (pensar que un ha fet o deixar de fer alguna cosa, o que passarà alguna cosa molt dolenta i haver de comprovar repetidament que no ha passat). Algunes persones tenen obsessions que consisteixen en pensaments o imatges de què podrien fer mal a algú a qui estimen (p.ex. pensaments o imatges sobre que un matarà a una persona estimada). Un altre tipus d'obsessions són les obsessions relacionades amb alguna funció del cos (p.ex., la respiració), en què la persona està molt pendent d'aquesta funció, fins al punt que això li causa dificultats.
En infants i adolescents, moltes vegades les obsessions se centren en la por d'emmalaltir, a contaminar-se, a equivocar-se. Els infants i adolescents amb un TOC de vegades tenen la necessitat de comptar o repetir coses un nombre determinat de vegades, alinear els seus objectes o ordenar-los d'una determinada manera. Sovint han de fer compulsions perquè no li passi alguna cosa dolenta a ells/es o als seus éssers estimats. Les compulsions abans d'anar a dormir també són molt habituals en infants i adolescents.
Si bé la majoria de les persones adultes poden explicar els seus símptomes a un professional, tot i que poden sentir malestar o vergonya quan ho fan, els infants i adolescents amb TOC els hi costa més explicar el que els passa i és important que els pares identifiquin possibles canvis de comportament que amaguin obsessions o compulsions.
Hi ha molts altres tipus d'obsessions i compulsions. Un professional que conegui bé el TOC podrà ajudar al pacient a identificar-les.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Luisa Lázaro García
Psiquiatra
Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil
Miquel Àngel Fullana Rivas
Psicòleg clínic
Servei de Psiquiatria i Psicologia
Publicat: 7 febrer de 2019
Actualitzat: 5 febrer de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
