Preguntes freqüents sobre el TOC

No, tot i que els factors genètics estan implicats en el trastorn, tenir un TOC no implica que els descendents de les persones amb TOC també tindran el trastorn.

No, hi ha diferents tipus de símptomes. Algunes persones amb TOC poden tenir sempre els mateixos símptomes durant períodes llargs de temps. Algunes persones amb TOC poden tenir diferents símptomes al llarg del temps o bé diferents símptomes de TOC en diferents períodes de la vida.

La majoria de les persones amb un TOC haurien de rebre com a primer pas el tractament psicològic d'exposició amb prevenció de resposta, però aquest és un tractament que no sempre està disponible en el nostre context (perquè hi ha pocs professionals entrenats o bé perquè cal esperar fins a poder accedir al tractament). I, per tant, és habitual que el primer tractament que rebin les persones amb TOC sigui el farmacològic. Algunes persones milloren només amb el tractament farmacològic, però per altres serà necessari valorar la possibilitat de fer tractament psicològic o bé altres opcions.  

No. Si la persona amb TOC està disposada a dedicar un temps i esforç al tractament psicològic i un professional amb experiència la pot ajudar, no és sempre necessari el tractament farmacològic. No obstant, no sempre és fàcil trobar un professional amb experiència.

El tractament psicològic fa que la persona aprengui a superar la seva por o ansietat i per la majoria de les persones aquesta és una experiència difícil però, a la llarga, satisfactòria. Perquè funcioni, el tractament d'exposició amb prevenció de resposta necessita que la persona practiqui diàriament algunes tasques durant un temps (setmanes o mesos). Sense aquesta pràctica diària, el tractament psicològic no sol funcionar. Per tant, cal entendre que el més important no és visitar-se amb un professional, sinó practicar regularment el que es va aprenent, seguint les seves indicacions.

El tractament farmacològic és més simple i requereix menys esforç que el psicològic, ja que la persona ha de prendre una pastilla cada dia, però no se li demana que faci cap tasca. Els fàrmacs que es fan servir en el TOC triguen un temps (setmanes) en fer efecte i poden tenir alguns efectes secundaris negatius (que són una mica diferent per cada fàrmac). En qualsevol cas, és important destacar que els fàrmacs que es donen en el TOC no generen addicció.

La majoria de les persones amb un TOC que reben tractament milloren. Algunes persones milloren molt, fins al punt que es podrien considerar curades, tot i que quan parlem del TOC estar curat no vol dir no tenir mai més algun símptoma.

Tant el tractament psicològic com el farmacològic inicialment duren uns mesos, després dels quals es valora si la persona està millorant. Quan no hi ha millora o és només parcial, es pot valorar afegir altres tractaments (farmacològic o psicològic) o augmentar les dosis del tractament farmacològic o la freqüència del tractament psicològic.

En les persones on el TOC és molt limitant i s'han provat molts tractaments i cap funciona, existeix l'opció d'un tractament quirúrgic o d'estimulació cerebral profunda, és a dir, una operació del cervell. No obstant, aquest tractament es fa servir només en persones molt limitades pel trastorn i quan tots els altres tractaments no hagin funcionat.

En la majoria de les persones amb un TOC els símptomes no solen desaparèixer amb el pas del temps si no reben un tractament adequat. No obstant, amb un tractament adequat, la majoria de les persones milloren. Malauradament, algunes persones amb TOC solen esperar anys abans d'acudir a un professional i aquest temps de manteniment dels símptomes pot incidir en un pitjor pronòstic de la malaltia.

En algunes persones amb TOC el trastorn va acompanyat d'altres problemes (per exemple, depressió o ansietat). Hi ha, a més, algunes complicacions que poden ser conseqüència del TOC. Per exemple, algú que tingui obsessions de contaminació i s'hagi de netejar repetidament les mans pot tenir problemes a la pell a causa dels símptomes de TOC.