Tractament del TOC
Hi ha bàsicament dos tipus de tractaments per tractar el TOC: els tractaments psicològics i els tractaments farmacològics.
Tractament psicològic. El més eficaç és el que s’anomena exposició amb prevenció de resposta que consisteix en ensenyar la persona a afrontar el malestar/ansietat que li provoquen les obsessions i aprendre a deixar de fer les compulsions. L’exposició amb prevenció de resposta forma part d’un tipus de tractament psicològic que s anomena teràpia cognitivo conductual i la realitza un professional especialitzat en aquest tipus de tractament. Hi ha altres tipus de tractaments psicològics, centrats més en donar suport a la persona, o buscar la causa del trastorn, però en general no s’ha vist que aquests tractaments psicològics siguin útils en la majoria de persones amb TOC.
Tractament farmacològic. Els més utilitzats son els antidepressius, concretament els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina. Tot i el seu nom, els antidepressius no es fan servir només en persones que tenen una depressió, sinó que són eficaços en molts trastorns mentals (incloent el TOC). En general, es considera que les dosis per tractar adequadament el TOC són superiors a les que es donen a persones amb depressió.
En general, en infants i adolescents, s'hauria de començar pel tractament psicològic (exposició amb prevenció de resposta) i els tractaments farmacològics s’haurien de fer servir només si el tractament psicològic no funciona (o bé en casos molt greus i incapacitants). El tractament farmacològic del TOC, en general, l’ha de fer un especialista en psiquiatria.
Tractament quirúrgic. En aquells casos en què el TOC és molt limitant i s’han provat molts tractaments i cap funciona, existeix l’opció d'un tractament quirúrgic, és a dir, una operació del cervell.
El paper dels familiars
Les persones que conviuen amb alguna persona que té un TOC tenen un paper molt important en aspectes com la detecció o el tractament del trastorn. A les persones del voltant els pot resultar estrany que algú tingui obsessions o compulsions o no pugui deixar de tenir-les, però cal fer un esforç per entendre que la persona amb un TOC, òbviament, no vol tenir uns símptomes que li poden causar tantes dificultats.
De vegades, els familiars poden participar en algunes compulsions de la persona amb un TOC o afavorir que la persona eviti certes situacions. Això és especialment freqüent en infants i adolescents. Encara que ho facin per ajudar (o per no molestar a la persona amb TOC), és important entendre que aquests comportaments empitjoren les possibilitats de millora. Es recomana comentar aquests actuacions amb el professional de la salut.
Informació documentada per:
Publicat: 7 de febrer de 2019
Actualitzat: 7 de febrer de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.