Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament del TOC
Temps de lectura: 3 min
Ja que és un trastorn freqüent, s'han fet molts estudis científics per saber quina és la millora manera d'ajudar les persones amb TOC. Aquests estudis ens diuen que hi ha bàsicament dos tipus de tractaments que poden ajudar a les persones amb TOC: els tractaments psicològics i els tractaments farmacològics.
El tractament psicològic que més funciona per al TOC és el que s'anomena exposició amb prevenció de resposta. Consisteix a ensenyar a la persona a afrontar el malestar o ansietat que li provoquen les obsessions i aprendre a deixar de fer les compulsions. L'exposició amb prevenció de resposta forma part d'un tipus de tractament psicològic que s'anomena teràpia cognitivoconductual i habitualment, en el nostre context, el fa una persona especialitzada en psicologia.
Hi ha altres tipus de tractaments psicològics, centrats més a parlar o donar suport a la persona, o buscar l'orgen psicològic del trastorn, però en general no s'ha vist que aquests tractaments psicològics siguin útils a la majoria de les persones amb TOC. Si el pacient té dubtes, es recomana preguntar al professional que l'atén quin tipus de tractament li pot oferir i quina és la seva experiència amb persones amb un TOC i amb el tractament d'exposició amb prevenció de resposta. Aquest tractament necessita experiència per part del professional que l'aplica. No tots els professionals que fan tractament psicològic tenen experiència o poden oferir aquest tractament.
L'altre tipus de tractament que és eficaç en el TOC és el tractament farmacològic. Hi ha diversos fàrmacs que ajuden a les persones amb TOC. Els més utilitzats són els antidepressius, i concretament els d'una família d'antidepressius que es diuen inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina. Tot i el seu nom, els antidepressius no es fan servir només en persones que tenen una depressió, sinó que són eficaços en molts trastorns mentals (incloent-hi el TOC). En general, es considera que les dosis per tractar adequadament el TOC són superiors a les que es donen a persones amb depressió.
En general, es considera que en infants i adolescents, s'hauria de començar pel tractament psicològic (exposició amb prevenció de resposta) i els tractaments farmacològics s’haurien de fer servir només si el tractament psicològic no ha funcionat (o bé en casos molt greus i incapacitants). El tractament farmacològic del TOC en general l’hauria de fer una persona especialista en psiquiatria. Com en el cas del tractament psicològic, si el pacient té dubtes, es recomana que pregunti al professional que l’atén.
Hi ha pacients en què el trastorn és resistent al tractament, fins i tot després d'haver realitzat diferents proves farmacològiques. En aquests pacients és recomanable que el professional que els tracti els derivi a una Unitat d'expertesa de TOC, per tal de valorar noves possibilitats terapèutiques (estimulació cerebral profunda).
El paper dels familiars
Les persones que conviuen amb algú que té un TOC poden tenir un paper molt important en aspectes com la detecció o el tractament del trastorn. A les persones del voltant els hi pot resultar estrany que algú tingui obsessions o compulsions o que la persona amb TOC no pugui deixar de tenir les seves obsessions o fer les seves compulsions, però cal fer un esforç per entendre que la persona, òbviament, no vol tenir uns símptomes que li poden causar tantes dificultats.
De vegades, els familiars poden participar en algunes compulsions de la persona amb un TOC o afavorir que la persona eviti certes situacions. Això és especialment freqüent en infants i adolescents. Encara que ho facin per ajudar (o per no molestar a la persona amb TOC), és important entendre que aquests comportaments empitjoren les possibilitats de millora. Es recomana als familiars que comentin aquests comportaments amb el professional que l’atén.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Luisa Lázaro García
Psiquiatra
Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil
Miquel Àngel Fullana Rivas
Psicòleg clínic
Servei de Psiquiatria i Psicologia
Publicat: 7 febrer de 2019
Actualitzat: 5 febrer de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
