Què és l'Adicció a Internet?
L'addicció a Internet és un concepte controvertit des del punt de vista científic. S'utilitza àmpliament per referir-se a la pèrdua de control sobre la realització de qualsevol tipus d'activitat gratificant a través de pantalles o dispositius amb connexió a Internet, que pot acabar afectant la salut física, mental i/o l'adaptació social de la persona.
L'Addicció a Internet en primera persona
S'ha de prevenir l'addicció a Internet des de la primera infància, tant a nivell sanitari com social i educatiu, realitzant psicoeducació amb les famílies i amb els menors sobre un correcte ús de les noves tecnologies i sobre els possibles riscos d'un ús inadequat.
Algunes de les conductes a través d' Internet que poden arribar a complir criteris d' addicció en el cas de repetir-se de manera compulsiva són:
- Participar en videojocs en línia
- Utilitzar les xarxes socials
- Buscar informació
- Visualitzar vídeos, sèries o pel·lícules
- Realitzar compres
- Apostar en jocs d'atzar
Les pantalles amb connexió a Internet són part del dia a dia i la majoria de la població en fa un ús adequat i saludable. No obstant això, algunes persones, i en particular els menors i adolescents, perquè certes parts del seu cervell estan encara en desenvolupament, poden tenir problemes per controlar-ne l'ús.
L'"addicció a Internet" un concepte controvertit
L'"addicció a Internet" un concepte controvertit perquè no hi ha consens en la comunitat científica per definir-la. D'una banda, cal ser prudent a l'hora de parlar d'una "addicció a Internet" en general, ja que aquesta es produeix amb algunes activitats concretes que es realitzen a través de dispositius amb connexió a Internet. D'altra banda, l'ús d'Internet està tan generalitzat que alguns experts adverteixen que etiquetar l'ús intensiu d'Internet com a "addicció" pot fer comportaments normals i saludables que es realitzen a través d'Internet per estudiar, treballar, comunicar-se o gaudir de moments d'oci.
Alguns autors opinen, fins i tot, que l'anomenada "addicció a Internet" és en realitat un símptoma d'altres trastorns subjacents com el trastorn depressiu o certes dificultats en les relacions interpersonals
Quan es diagnostica una addicció a través d' Internet es considera necessari realitzar una intervenció terapèutica que abasti no només la conducta addictiva sinó també les seves conseqüències, així com la resta dels factors implicats en el desenvolupament del trastorn.
Tipus d'Addicció
Es distingeixen tres tipus de problemes en relació amb l'ús d'Internet, que poden necessitar una intervenció clínica i/o psicoeducativa, amb diferents components bio-psico-socials:
Ús excessiu. Fa referència a un temps d' ús que supera el recomanat segons l' edat i la situació particular de la persona usuària. En el cas dels menors, la Societat Espanyola de Pediatria proposa unes recomanacions generals sobre l'exposició a pantalles en funció de l'edat del menor.
L' excés d' exposició podria arribar a produir conseqüències negatives, físiques, psicològiques i socials, com les que es detallen a continuació:
|
Conseqüències físiques |
Conseqüències psicològiques |
Conseqüències socials |
|
Cansament i dolor de cap, coll, esquena... Ulls secs i altres problemes de visió Síndrome del túnel carpià, tendinitis... Insomni i altres problemes de son Augment de pes per sedentarisme o desnutrició per saltar-se menjars... Alteracions immunitàries Manca d' higiene personal |
Inestabilitat emocional, ansietat, depressió... Irritabilitat, agressivitat Sentiments de culpa en no poder complir amb les obligacions quotidianes Disminució del rendiment acadèmic o laboral, absentisme, etc. Descompensació de trastorns mentals previs (estats de pànic, dissociació, confusió mental...) Immaduresa, empobriment afectiu, dificultat per afrontar problemes quotidians |
Aïllament social, desinterès pels quals no comparteixen la mateixa afició Conflictes familiars (agressivitat davant imposició de límits...) Robatori de diners a familiars Problemes legals per activitats no controlades a la Xarxa, etc. |
Ús problemàtic. Està relacionat amb la realització d' activitats inadequades segons l' edat o directament perjudicials per a la persona. En el cas de menors i adolescents és freqüent el trastorn d'ansietat i el malestar emocional davant conflictes a les xarxes socials, el cyberbulling, el sexpreading, el grooming, etc., així com l'exposició a continguts violents, pornografia, inducció a les autolesions, el suïcidi, la restricció alimentària o les conductes purgatives.
Ús addictiu. Es resumeix en una dificultat per controlar l' ús tot i tenir consciència de les conseqüències negatives que ocasiona. Per poder considerar que s'ha desenvolupat una "addicció", la pèrdua de control ha de tenir una repercussió significativa sobre l'adaptació a la vida quotidiana, i una durada d'almenys 12 mesos en adults, tot i que alguns autors proposen un període menor en el cas de menors i adolescents.
De forma general, i en especial quan es tracta de menors i adolescents, en lloc d'"addicció a Internet" és preferible parlar d'"Ús Problemàtic d'Internet" (UPI) o d'"Ús d'Internet amb risc d'addicció" ja que és preferible detectar de manera precoç els primers símptomes de possibles problemes addictius en el futur per poder intervenir de forma preventiva al més aviat possible.
A més, en menors i adolescents és habitual que els problemes en relació amb l'ús de pantalles s’associï amb la presència de trastorns mentals subjacents o bé amb problemes previs en el seu entorn familiar, escolar o social, la qual cosa requereix intervenció també en aquests àmbits.
També poden existir usos problemàtics, perjudicials o il·lícits d'Internet que requereixin intervenció, supervisió i control per part del sistema sociosanitari i/o judicial.
Per a aprofundir en aquests aspectes, es pot consultar el document “Els tecnologies digitals a la infància, l’adolescència i la Joventut. Generalitat de Catalunya”.
Tipus de conductes addictives a través de pantalles
Hi ha diverses activitats que es realitzen a través de les pantalles que poden ser potencialment problemàtiques o addictives. Se solen agrupar segons diferents criteris:
- Segons el dispositiu: mòbil, ordinador, videoconsoles, tauleta...
- Segons l 'activitat: videojocs, e-sports, compres, xarxes socials, navegar per Internet, apostes, pornografia...
- Segons sociïn despesa de diners o no, en format de compra o d'apostes, videojocs amb premis o amb possibilitat de comprar d'accessoris virtuals, etc.
- Segons si és individual o grupal i, en aquest últim cas, si és síncrona (es comparteix l'activitat en el mateix moment), o asíncrona (es comparteix en moments diferents a través de xarxes socials).
Encara que únicament algunes de les següents conductes s'han reconegut com a potencialment "addictives" en els actuals manuals diagnòstics (DSM-5 i CIE-11), en realitat l'"addicció a Internet" pot referir-se a diferents tipus d'activitats que es poden realitzar a través de les pantalles:
Els videojocs. El "Trastorn per ús de videojocs" (en línia i en solitari) va ser reconegut l'any 2019 per l'Organització Mundial de la Salut com a tal. Aquest trastorn sol afectar més els menors i adolescents que els adults, i pot arribar a afectar greument la seva adaptació escolar i social.
Les xarxes socials. Les persones amb aquest problema revisen les seves xarxes socials, publiquen actualitzacions o comenten fotos de forma constant. Les interaccions socials a través d'Internet acaben tornant-se més importants que les relacions en persona.
El joc d' apostes. Aquest trastorn és reconegut per l'Organització Mundial de la Salut, a diferència dels videojocs, la motivació principal de les persones amb addicció als jocs d'apostes és guanyar diners, i pot ocórrer tant en línia com de manera presencial.
L' entreteniment en línia. Pot convertir-se en "problemàtic" o fins i tot "addictiu" quan les consultes a pàgines web o la visualització de vídeos o altres continguts en línia s'acaben convertint pràcticament en l'única forma d'ocupar el temps lliure, arribant a afectar el compliment de les obligacions diàries.
La pornografia o el cibersexe. Aquesta activitat es considera problemàtica o addictiva quan implica visualització compulsiva i recopilació de pornografia en línia i/o ús excessiu de xats o serveis de sexe virtual per a adults, afectant l'adaptació psicosocial.
Les compres. L'anomenada "compra compulsiva" es pot realitzar a través d'Internet i es caracteritza per la necessitat descontrolada d'adquirir productes a través de plataformes digitals, de manera que arriba a afectar de manera negativa la vida personal, emocional i financera de la persona.
Signes d'alarma de l'addicció a Internet
Ús intens, preocupació i priorització de l' ús de pantalles amb connexió a Internet.
Increment progressiu del temps d'ús (tolerància) i malestar en forma d'ansietat, irritabilitat o agressivitat quan no és possible realitzar l'activitat o s'impedeix l'accés (abstinència).
Conflictes familiars, discussions i enganys respecte al temps dedicat a les pantalles, despesa econòmica associada i/o influència en les activitats quotidianes (es dorm menys del necessari, no es respecten els horaris de menjar, no es fan els deures, etc.).
Refugi a les pantalles davant les petites dificultats o problemes quotidians.
Pèrdua d' interès per activitats acadèmiques, laborals, socials o lúdiques. S'afecten les relacions socials i familiars, es perden oportunitats professionals, disminueix el rendiment acadèmic, i/o s'abandonen les obligacions de la vida quotidiana (absentisme escolar, activitats d'higiene, etc).
Per tant, la quantitat de temps que s'utilitzen les pantalles pot ser un "marcador de risc" però no és necessàriament un símptoma per diagnosticar el trastorn addictiu. És la repercussió negativa en el funcionament diari de la persona o l' afectació de les relacions interpersonals el que indica que un comportament realitzat a través d' Internet pot assolir el rang de malaltia addictiva.
A quants adolescents afecta l'Addició a Internet?
L'enquesta ESTUDES de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, va reportar que entre els adolescents de 14 a 18 anys que cursen ensenyaments secundaris:
- Un 20,5% presenta un "ús problemàtic d'Internet". En ells, el temps mitjà d'ús és de 5,36 hores/dia entre setmana i de 6,97 hores/dia el cap de setmana.
- Un 4% presenta un "problema amb la despesa de diners per Internet" en apostes esportives, videojocs, criptomonedes, jocs d'atzar, etc.
- Un 5,1% d'adolescents presenta un possible "trastorn per ús de videojocs". D'aquests, el 62,2% fa servir videojocs diàriament i el 13,5% els utilitza més de 8 hores/dia.
Perspectiva de gènere amb l'adicció a internet
Cal introduir una perspectiva de gènere, tant en la comprensió del fenomen d'addicció a Internet com en la prevenció i el tractament. En general, les persones de gènere masculí tendeixen a tenir una major prevalença d' ús problemàtic d' Internet, especialment en relació amb els videojocs en línia i la visualització de pornografia. Solen preferir activitats competitives amb les quals pretenen demostrar destresa, com els videojocs i les apostes en línia. També és freqüent que participin en xats i fòrums relacionats amb el gaming i temes relacionats.
En canvi, les dones tenen més tendència a utilitzar les xarxes socials, la missatgeria instantània i les compres en línia. Elles solen utilitzar les xarxes socials per mantenir-se informades sobre el que fan els seus amics i coneguts, per comunicar-se i per compartir fotos, vídeos i altres continguts personals.
En l'abordatge preventiu i terapèutic dels trastorns per ús de videojocs, xarxes socials i Internet, cal tenir en compte que els menuts, per sentir-se acceptats i valorats, necessiten demostrar la seva habilitat en els videojocs i, per això, solen passar molt de temps jugant i entrenant les seves competències. D'altra banda, solen estar més exposats a continguts competitius i agressius. Les dones, en canvi, solen tenir més inseguretat, depressió o ansietat per no sentir-se prou atractives en comparació amb models ideals o utòpics.
A causa d' aquestes diferències, els programes preventius i de tractament per als varons se centren més en l' autocontrol del temps de joc i a fomentar les activitats de lleure no-informàtiques. I, en canvi, els programes per a dones prioritzen les estratègies de gestió emocional. En ambdós casos es treballa el desenvolupament d' habilitats socials i l' autoestima.
El més important en l' abordatge terapèutic de l' addicció a Internet és la personalització de la intervenció en cada cas; i especialment perquè cada vegada hi ha més joves que no s' identifiquen amb cap dels dos gèneres normatius i no segueixen els patrons i motivacions d' ús descrits en els paràgrafs anteriors.
Continguts relacionats
Informació documentada per:
Publicat: 16 octubre de 2019
Actualitzat: 16 juny de 2026
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.