Factors de risc de l’Addicció a Internet
Algunes conductes són altament gratificants perquè activen intensament el nostre sistema de recompensa cerebral, una xarxa d'estructures al cervell que allibera, entre d'altres, un neurotransmissor anomenat dopamina, que ens fa sentir bé i ens motiva a repetir aquestes conductes plaents. És com el "centre de premis" del cervell. Originàriament, la funció d'aquest sistema de recompensa és fer que repetim aquelles conductes que garanteixen la supervivència de l'individu o de l'espècie (menjar, dormir, relacionar-se, practicar sexe, etc.). Les vivències plaents que es produeixen en utilitzar videojocs, xarxes socials o altres aplicacions a través d'Internet també activen aquest sistema de recompensa i això ens motiva a seguir utilitzant-les de manera repetida. Aquesta repetició és la que pot donar lloc al desenvolupament de "circuits d'addicció" al nostre cervell. Aquests canvis al cervell explicarien perquè les persones amb addicció a activitats en línia, arriben a anteposar-les a activitats quotidianes que garanteixen la supervivència com menjar o dormir.
Hi ha diversos factors que poden alterar el funcionament natural del sistema de recompensa, fent més probable que una conducta plaent es faci repetitiva fins a arribar a convertir-se en una conducta addictiva.
Factors intrínsecs als dispositius electrònics i les activitats a través de pantalles que augmenten el seu potencial addictiu. Els videojocs (especialment els videojocs de rol multijugador en línia (o MMORPG, de les sigles en anglès Massively Multiplayer Online Role-Playing Games), les xarxes socials i algunes aplicacions de mòbil que permeten l'"scroll infinit" (visualització contínua de continguts amb només lliscar el dit) resulten molt gratificants per a l'usuari i amb freqüència estan dissenyades per fidelitzar l'usuari, amb l'objectiu que passi més temps utilitzant-les.
La infància i l'adolescència són períodes d'especial vulnerabilitat per a les addiccions, perquè el lòbul frontal del cervell està en ple desenvolupament, i encara no s'ha adquirit per complet la capacitat d'autocontrol i autoregulació. D'altra banda, durant l'adolescència té molta importància l'entorn social, per la qual cosa és més fàcil que els joves desitgin estar en contacte i interessar-se per les activitats que realitzen els seus amics i companys.
Factors individuals en cada menor i adolescent, que poden fomentar el desenvolupament de problemes amb el control de les pantalles. Alguns d' aquests factors són neurobiològics, com les característiques particulars de funcionament dels sistemes de recompensa i de control prefrontal. D'altres són factors temperamentals; per exemple, els adolescents introvertits poden trobar a les pantalles una via de socialització. Fins i tot alguns d'aquests factors podrien tenir components genètics i podrien explicar per què les conductes addictives solen repetir-se en diferents membres de la mateixa família.
La presència de diversos trastorns mentals en una mateixa persona pot afavorir el desenvolupament de conductes problemàtiques a través de les pantalles. Els trastorns que s'associen més freqüentment a les "addiccions a través d'Internet" són els trastorns d'ansietat o depressius, la fòbia social o escolar, el trastorn per dèficit d'atenció (amb o sense hiperactivitat), el trastorn obsessivoempulsiu i el trastorn de l'espectre autista. Alguns d' aquests trastorns poden facilitar el desenvolupament d' addicció a través de la dificultat en el control d' impulsos, amb la conseqüent repercussió en la capacitat d' autolimitar l'ús d' Internet per realitzar conductes gratificants. Altres trastorns poden ocasionar gran malestar emocional i portar a l'ús de pantalles com estratègia d'afrontament, alliberament emocional, distracció o refugi per disminuir el malestar.
Factors ambientals i de l' entorn també pot jugar un paper en el desenvolupament de comportaments addictius a través d' Internet. Els contextos familiars, escolars i socials poden ajudar a prevenir o, per contra, afavorir el desenvolupament de conductes problemàtiques davant les pantalles. Les situacions estressants intrafamiliars (conflictes, separacions, violència domèstica...), escolars (bullying, fracàs escolar...), socials (aïllament, soledat, pertinença a grups minoritaris...) poden afavorir el desenvolupament de conductes problemàtiques i altres trastorns mentals. També els estils parentals (com es marquen límits, com s'expressa l'amor i el carinyo...), l'estil d'ensenyament escolar (ús de pantalles a l'aula...), el grup social de suport (activitats extraescolars o d'oci en què l'individu participa, rols i models referents amb els quals s'identifica...) també poden condicionar l'ús saludable o problemàtic de la internet.
Els factors de risc esmentats no intervenen de forma aïllada. Amb freqüència s'associen entre ells i acaben perpetuant un cercle viciós en què els problemes en l'entorn i/o els problemes de salut mental poden portar a l'ús excessiu i a l'addicció, però també l'ús excessiu i l'addicció poden tenir repercussions sobre la salut mental i la relació amb l'entorn social. És gairebé impossible saber què va ocórrer primer i quins factors són conseqüència d'altres, per la qual cosa en el tractament de les addiccions a Internet és necessari abordar tots els símptomes i tots factors implicats, siguin previs o posteriors a l'addicció.
Informació documentada per:
Publicat: 16 octubre de 2019
Actualitzat: 16 juny de 2026
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.