Mites i/o preguntes freqüents sobre l'Addicció a Internet

Realitat: Tot i que l'addicció a Internet és més freqüent en els adolescents, pot afectar persones de qualsevol edat, inclosos adults que fan servir la tecnologia per al treball, l' entreteniment o la socialització.

Realitat: Tot i que la majoria dels adolescents utilitzen Internet a diari, només una part d'ells ho fan de forma problemàtica o addictiva.

Realitat: És cert que l'addicció a les drogues té conseqüències nefastes per a moltes persones, però no s'ha de minimitzar l'efecte de l'addicció a Internet, ja que pot deteriorar greument l'adaptació vital de moltes persones. 

Realitat: Per diagnosticar una addicció a internet no és tan rellevant el temps que la persona passa "en línia", sinó el fet que l'ús d'internet interfereixi negativament en àrees importants de la vida, com el treball, els estudis, la salut mental o les relacions personals.

Realitat: Quan es desenvolupen comportaments addictius ocorren canvis en el cervell que dificulten el control d'algunes accions i activitats. Amb freqüència intervenen factors socials, psicològics, i també biològics.

Realitat: Si bé limitar el temps de pantalla és útil, l'addicció a Internet generalment requereix un enfocament més ampli, per abordar les causes subjacents, com l'estrès, l'ansietat o la recerca de gratificació instantània.

Realitat: Tot i que les addiccions a Internet més freqüents tenen relació amb l'ús de videojocs "en línia" i de xarxes socials, també poden ocasionar comportaments addictius la recerca constant d'informació, la visualització de sèries, de pornografia, les compres en línia etc.

Realitat: Tot i que no totes les formes d'addicció a Internet estan reconegudes en els manuals diagnòstics com el DSM-5, algunes variants, com el "trastorn per ús de videojocs", sí que ho estan. La investigació sobre aquest tema segueix en desenvolupament.

Realitat: L'ús problemàtic o addictiu d'Internet té un origen multifactorial i s' han de combinar diferents aspectes que afavoreixin el desenvolupament de la conducta problema o addictiva. Les famílies, i en el cas d'infants i adolescents els pares poden ser un aspecte fonamental en el tractament i la recuperació.

Realitat: Les escoles tenen l'oportunitat d'ensenyar també (en conjunt amb famílies, la societat, etcètera) com realitzar un ús raonable i saludable dels dispositius: utilització per a les tasques que es necessitin i regulació perquè no sigui l'únic dispositiu de treball o oci. En aquest sentit, les escoles hauran de regular en quins moments (a nivell d'horari i classe, així com de franges d'edat i cursos) es pot fer ús de pantalles i per a quines finalitats.

Realitat: En la societat actual els infants i adolescents d'ara segurament conviuran amb pantalles la resta de les seves vides, i han d'aprendre a fer-ne un ús saludable. El procés per ensenyar-los i que aprenguin encara s'està definint, i haurà de ser consensuat entre famílies, educació, salut i la societat.