Diagnóstico de la Adicción a Internet

En l'actualitat l'"Addicció a Internet" no està reconeguda com a trastorn mental en els manuals diagnòstics de l'Organització Mundial de la Salut (CIE-11) i d'Estats Units (DSM-5). Només algunes de les seves variants han estat considerades en aquests manuals per la seva prevalença en els últims anys. L'any 2013 al DSM-5 es va reconèixer el "Trastorn per ús de videojocs en línia" com una entitat a estudiar i posteriorment, l'any 2019, en l'11a edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) es va reconèixer el "Trastorn per ús de videojocs (online o offline)" com a categoria diagnòstica.

Hi ha també algunes addiccions reconegudes que es poden expressar a través d'Internet com el "Trastorn per joc d'apostes" o el "Trastorn de conducta sexual compulsiva".

La resta de les conductes addictives a través de pantalles (per exemple, les relacionades amb l'ús de xarxes socials, amb les compres o amb la navegació per Internet) estan actualment en procés d'estudi per valorar si es consideren "trastorns mentals". De manera que actualment només es poden definir com a "comportaments problemàtics" sense un diagnòstic clínic d'"addicció".

En aquest moment, estarien reconeguts els següents diagnòstics relacionats amb comportaments addictius: 

• Trastorn per ús de videojocs online i offline (CIE-11).
• Trastorn per joc d' apostes (CIE-11); que es pot expressar a través d' Internet.
• Trastorn de conducta sexual compulsiva (CIE-11); que es pot expressar a través d'Internet.

En tots els casos per elevar aquests comportaments excessius o problemàtics a Internet a la condició de "patològics" o "addictius", cal que existeixi:

• Una afectació significativa del funcionament diari i de l'adaptació a la vida quotidiana a causa d' aquests comportaments. Per exemple, una disminució significativa del rendiment escolar, conflictes intrafamiliars, aïllament social, absentisme laboral, etc., així com que la persona sigui conscient d' aquestes conseqüències negatives i, malgrat això, no aconsegueixi controlar-ne l' ús. 
• Presència del comportament en qüestió almenys durant 12 mesos (s'acceptaria un període menor en el cas de menors i adolescents). 

En qualsevol cas, el diagnòstic és sempre clínic, i no hi ha proves complementàries per descartar-ho o confirmar-ho. Aquestes proves només es realitzen si se sospiten altres comorbilitats en les quals siguin necessàries.

Existeixen alguns qüestionaris validats per detectar de manera precoç un possible ús compulsiu o addictiu de les pantalles amb connexió a Internet. 

Un dels més utilitzats és el CIUS (Compulsive Internet Use Scale). Es tracta d'una escala que consta de 14 ítems en els quals es pot obtenir un total de 56 punts, en la qual una puntuació igual o major a 28 indicaria possible risc d'addicció. Quan se supera aquest punt de tall és recomanable consultar un professional de la salut perquè pugui fer una orientació inicial, avaluar la presència d'altres trastorns comòrbids o factors de risc i, si cal, realitzar una derivació a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions.