Tractament de l'Addicció a Internet

El primer aspecte en el protocol d'actuació amb infants i adolescents amb conductes addictives, i potser el més important, és la vinculació o aliança terapèutica. Els joves amb addicció a Internet solen venir a la consulta a reganyes, de vegades amb un elevat nivell d'irritabilitat i enfadats/des amb els seus pares, als quals consideren exagerats. 

Per aconseguir una bona vinculació, el/la terapeuta utilitza tècniques d'entrevista motivacional i s'ha de mostrar acollidor, proper, honest i respectuós amb el jove, tractant de comprendre'l i ajudar-lo a resoldre els problemes que planteja, que solen tenir a veure amb la relació amb els pares, els iguals i el rendiment acadèmic. Un bon nombre d'aquests infants i adolescents presenten retraïment, rigidesa cognitiva, manca d'empatia i incomprensió social, per la qual cosa poden realitzar comentaris i conductes inadequades, transgressores o desafiants, davant les quals el terapeuta ha de reaccionar amb calma i serenitat. Treballar amb aquests nois requereix paciència, tolerància davant les frustracions, flexibilitat, entusiasme i confiança en les potencialitats dels joves.

En relació amb el control del comportament addictiu, és recomanable plantejar a l'adolescent un temps d'abstinència (almenys temporal) d'alguns videojocs o aplicacions tecnològiques. No obstant, la tecnologia d'avui dia és necessària per al funcionament quotidià, i no sembla realista plantejar als pacients una abstinència total de pantalles. Els adolescents difícilment accepten aquesta opció de principi i, a més, les activitats lúdiques o de contacte social que realitzen a través dels videojocs o Internet en general, s'han incorporat com a part d'un desenvolupament saludable, quan es realitzen amb moderació. 

Per això, s'han proposat noves estratègies de tractament que pretenen facilitar un ús controlat dels videojocs, les xarxes socials i altres activitats relacionals o d'oci a través d'Internet. És molt important negociar els objectius concrets de la teràpia amb el jove i la seva família, així com el pla de tractament per aconseguir-los. Resulta útil per a aquest propòsit la utilització de "contractes terapèutics" o "pactes familiars" en els quals s'especifiquen les regles d'ús dels dispositius. 

Els tractaments han d'anar més enllà de la conducta addictiva, ja que les pantalles poden servir de via d'escapament o mecanisme de defensa davant d'altres dificultats personals. Per això, la majoria de programes terapèutics afegeixen tècniques cognitiu-conductuals d'entrenament en solució de problemes, maneig d'emocions, gestió de l'estrès, control d'impulsos, reestructuració de pensaments obsessius, tolerància a la frustració, habilitats socials i prevenció de recaigudes. Sovint cal introduir també tècniques per treballar l'empatia, la rigidesa cognitiva i el raonament social i moral.

En els últims anys, en els tractaments de les addiccions estan adquirint cada vegada més presència les anomenades tècniques psicoterapèutiques de tercera generació, entre les quals es troben les ja esmentades tècniques d'entrevista motivacional, la teràpia dialèctico-conductual, la teràpia d'acceptació i compromís o el mindfulness. Finalment, també és important ajudar el jove a crear un nou estil de vida, en el qual s'incloguin diferents alternatives d'oci entre les seves obligacions diàries, com acudir a l'escola o realitzar les tasques domèstiques. Per a això, resulta útil l'entrenament en planificació i organització del temps, així com treballar la xarxa de suport social i facilitar el contacte amb recursos comunitaris.

La intervenció amb la família és un altre dels pilars fonamentals en la prevenció i el tractament de les addiccions en els adolescents. Es recomana realitzar grups psicoeducatius adreçats als pares, perquè puguin entendre què són les addiccions i aprendre a mantenir la seva autoritat en el funcionament de la llar, combinant fermesa amb afecte i respecte a l'adolescent, facilitant la seva evolució cap a l'autonomia, la responsabilitat i l'oci saludable. En alguns casos és convenient realitzar també teràpia familiar per recuperar el vincle entre familiars, redefinir rols, treballar la culpabilitat, facilitar la comunicació emocional o l'empatia entre els membres. 

En algunes ocasions, cal afegir al tractament psicofàrmacs, per exemple, quan el pacient presenta símptomes greus o persistents d'ansietat o depressió, comportaments obsessivoempulsius, cognicions delirants o un alt nivell d'impulsivitat i hostilitat que fa que respongui amb agressivitat davant els intents dels seus familiars de posar límits a l'ús de pantalles.

D'acord amb l'experiència clínica amb infants i adolescents, és preferible realitzar els tractaments d'aquest tipus d'addiccions en règim ambulatori, en ocasions pot ser ajudar l'hospitalització total o parcial. En alguns casos en què el nivell d'addicció és greu, o bé hi ha trastorns comòrbids o dificultats greus en la dinàmica familiar, pot ser necessari realitzar un tractament intensiu en hospital de dia, o fins i tot un ingrés hospitalari per contenir i tractar un moment de crisi important, i alhora fer una valoració psiquiàtrica. A l'hospital de dia s'aborden els conflictes que ocasiona l'intent de control en el medi familiar i es pot facilitar la reincorporació a l'escola en els joves que han abandonat les classes. 

En situacions greus pot ser necessari realitzar tractaments en centres terapèutics residencials si no s'han aconseguit avenços a nivell ambulatori o mitjançant ingressos hospitalaris curts.