Risk factors associated with anxiety disorders are typically classified into two broad categories: predisposing factors, which make some people more vulnerable, and more likely than others to developing anxiety; and triggering factors, which are directly linked to the onset of symptoms. It’s usually the combination of both that leads to the development of an anxiety disorder.
Factors de risc predisponents
Antecedents familiars. Existeix un component genètic en la majoria de trastorns d’ansietat, fet que implica que si una persona té algun d’aquests trastorns, familiars seus tenen més probabilitat de tenir-lo. Això no vol dir que la descendència d’una persona amb un trastorn d’ansietat ho desenvolupi, sinó que s’incrementa el risc de tenir-lo.
Sexe femení. El sexe femení té el doble de risc que el sexe masculí de tenir un trastorn d’ansietat. Les diferències per sexe apareixen principalment a partir de l’adolescència. Manquen estudis que analitzin el factor “gènere” com a construcció social, en contraposició al factor “sexe biològic”.
Ús de tòxics i fàrmacs en l’embaràs. El contacte amb algunes substàncies durant l’embaràs (consum d’alcohol, tabac o altres drogues i alguns fàrmacs) poden augmentar el risc del nadó a desenvolupar algun tipus de trastorns, entre els que es troben els trastorns d’ansietat.
Estrès maternal durant l’embaràs. L’exposició del fetus a un elevat estrès matern durant la gestació pot augmentar la probabilitat de tenir símptomes d’ansietat en la infància.
Prematuritat i baix pes. Néixer abans de termini (prematuritat extrema o moderada) o amb baix pes, incrementa el risc de tenir trastorns de l’ansietat en la infància i edat adulta.
Estil de criança. Hi ha factors relacionats amb l’estil de criança que poden generar una predisposició a desenvolupar un trastorn d’ansietat. Un estil de criança excessivament autoritari o massa sobreprotector, estan relacionats amb una major vulnerabilitat a tenir aquests trastorns.
Aferrament insegur-evitatiu i/o trastorn del vincle reactiu. Un estil d’aferrament insegur dels infants amb les persones cuidadores de referència i/o una relació de vincle que es manifesta amb abundant inhibició social i retraïment, està associat a una major presència d'ansietat social i inseguretat a curt i llarg termini. Aquestes alteracions són més freqüents entre infants en situació d’adopció o acolliment.
Temperament. Un altre factor que, en ocasions pot ajudar a desenvolupar un trastorn d’ansietat, és la “manera de ser” d’una persona. Una elevada tendència a la inhibició i a la timidesa poden ajudar a desenvolupar trastorns d’ansietat.
Factors de risc desencadenants
Situacions estressants. Situacions del voltant que superen la capacitat per afrontar-les (per exemple, dificultats a la feina, en les relacions personals, accidents, malalties greus, etc.). Estar vivint una situació estressant augmenta la probabilitat de que comenci un trastorn d’ansietat. També augmenta la probabilitat de que la persona tingui una recaiguda després d’un temps de trobar-se bé.
Consum de tòxics. Els símptomes d’ansietat poden aparèixer o empitjorar quan es consumeixen drogues (durant el consum o poc després de fer-ho). Les drogues estimulants com la cafeïna, amfetamines o cocaïna són les que poden provocar símptomes d’ansietat amb major freqüència.
És important destacar que no existeix cap factor de risc que sigui determinant per ell mateix en l’aparició d’aquests trastorns. A més, de cara a la intervenció, els factors de risc no són mai tan importants com els factors que ajuden a mantenir el trastorn. Aquests últims són el focus de les intervencions psicològiques eficaces.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Blanca Garcia DelgarPsiquiatraServei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil
Eduard Forcadell LópezPsicòleg clínicServei de Psiquiatria i Psicologia
Luisa Lázaro GarcíaPsiquiatraServei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil
Miquel Àngel Fullana RivasPsicòleg clínicServei de Psiquiatria i Psicologia
Sara Lera MiguelPsicòloga clínicaServei de Psiquiatria i Psicologia
Publicat: 29 gener de 2019
Actualitzat: 13 octubre de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
(*) Camps obligatoris
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Subscriu-te a la Newsletter del Clínic
Rep les últimes notícies de la nostra institució directament al teu correu electrònic.
(*) Camps obligatoris
Gràcies per la teva subscripció!
Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.
Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.