Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament dels Trastorns d’Ansietat

Temps de lectura: 3 min
metge pacient, dona

Tractament psicològic. El tractament psicològic que aconsegueix millors resultats per la majoria de trastorns d’ansietat és la teràpia cognitivo-conductual (TCC) que inclou el que es diu “‘exposició”. La TCC té com a objectiu que la persona aprengui a afrontar (“exposar-se a”) les situacions que li fan por/ansietat o les coses que ha deixat de fer, sense utilitzar conductes d’evitació ni de seguretat, de tal manera que la persona pugui comprovar que l’ansietat va disminuint sense escapar de la situació.

Pacient i terapeuta defineixen un programa de tractament per anar afrontant les situacions temudes i aconseguir una disminució de l’ansietat. Aquest tractament psicològic requereix d’una implicació activa per part del pacient durant setmanes o mesos. Aconseguir canvis efectius a través del propi treball és molt important per a la persona que té el trastorn, perquè millora l’auto-confiança i permet seguir afrontant situacions temudes i mantenir les millores aconseguides.

Fàrmacs blaus i verds

Tractament farmacològic.  Els trastorns d'ansietat sovint són tractats amb tractament farmacològic. Els més utilitzats són un tipus d’antidepressius que es diuen inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina que triguen unes setmanes a fer efecte. Malgrat que s’anomenin “antidepressius”, aquests fàrmacs han estat molt estudiats també en el tractament dels trastorns d’ansietat. Mentre s’espera a la resposta del tractament amb antidepressius es pot recomanar l’utilització d'una altra família de fàrmacs, les benzodiazepines, durant un temps molt breu. Quan es prescriuen aquests fàrmacs, s’ha d’informar als pacients dels efectes secundaris, de la durada del tractament i de la no conveniència d'interrompre’l de forma brusca.

El paper dels familiars

Hi ha molts factors que influeixen en l’origen i evolució dels trastorns que afecten la salut mental. En aquest sentit, l’entorn social i, en especial, la família d’aquelles persones que tenen un trastorn d’ansietat són aspectes importants. Quan aquests trastorns afecta nens i adolescents, la família té un paper fonamental i necessari per involucrar al pacient en el tractament.

Treballar amb la família pot ser útil perquè aprenguin a identificar els símptomes i el funcionament de l’ansietat, col·laborin de manera activa en el tractament i modificar estils de relació amb els pacients que a vegades fan que el trastorn se segueixi mantenint (com ara la sobreprotecció, la participació en les conductes de seguretat, l’excés de crítica i exigencia, etc).

El familiar, conjuntament amb el professional i el pacient, pot col·laborar en les tasques que el pacient ha de fer per exposar-se a les situacions temudes.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Eduard Forcadell López
Luisa Lázaro
Miquel Àngel Fullana
Sara Lera Miguel

Publicat: 29 de gener de 2019
Actualitzat: 29 de gener de 2019

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.