Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament dels Trastorns d’Ansietat

Temps de lectura: 3 min
Metge parlant amb una pacient

Tractament psicològic. El tractament psicològic que ha demostrat més evidència per a la majoria de trastorns d’ansietat és la teràpia cognitivoconductual que inclou el que es coneix com a  “‘exposició”. La teràpia cognitivoconductual  té com a objectiu que la persona aprengui a afrontar (“exposar-se a”) les situacions que li fan por/ansietat o les coses que ha deixat de fer. Això ho ha de fer sense utilitzar conductes d’evitació ni de seguretat, de tal manera que la persona pugui comprovar que l’ansietat va disminuint sense “escapar” de la situació. 

En l’exposició, pacient i terapeuta defineixen un programa de tractament per anar afrontant les situacions temudes i aconseguir una disminució de l’ansietat. Es fa seguint un ordre de prioritats d’entre les situacions menys i més temudes, segons les  necessitats de la persona. Les sessions d’exposició es fan durant la visita i també en forma de feines a casa, en viu, en imaginació o amb l’ajuda d’internet. 

Aquest tractament psicològic requereix d’una implicació activa per part del pacient durant setmanes o mesos. Aconseguir canvis efectius a través del propi treball és molt important per a la persona que té el trastorn, perquè millora l’auto-confiança i permet seguir afrontant situacions temudes i mantenir les millores aconseguides.

Tot i que la teràpia cognitivoconductual és la teràpia psicològica de primera elecció en els trastorns de l’ansietat, doncs aconsegueix millores en un ampli percentatge de persones, hi ha una part considerable en la qual no s’aconsegueix prou resposta al tractament. En aquests casos, s’han de considerar altres enfocs terapèutics, que també estan demostrant recentment millores en els trastorns d’ansietat, com ara la teràpia de reducció de l’estrès basada en mindfulness (o les seves sigles en anglès MBSR) o la teràpia d’acceptació i compromís (ACT en anglès)

Fàrmacs blaus i verds correctes

Tractament farmacològic. Els  tractaments farmacològics també han demostrat ser eficaços per a la majoria de trastorns d’ansietat. Els més utilitzats són un tipus de fàrmacs que es coneixen com "inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina".  Malgrat que de vegades s’anomenin “antidepressius”, aquests fàrmacs han estat molt estudiats també en el tractament dels trastorns d’ansietat.  Hi ha altres tipus de fàrmacs que també es fan servir en el tractament dels trastorns d’ansietat. 

El paper dels familiars

Hi ha molts factors que influeixen en l’origen i evolució dels trastorns d’ansietat. L’entorn social i, en especial, la família són importants. Això és essencial en casos en què els afectats són menors i adolescents. Treballar amb la família pot ser útil perquè la persona amb un trastorn d’ansietat aprengui a identificar els seus símptomes i el funcionament de l’ansietat. La família també pot ajudar a la persona amb un trastorn d’ansietat a què afronti les situacions temudes o evitades. A més a més, pot col·laborar de manera activa en el tractament modificant estils de relació (com ara la sobreprotecció, la participació en conductes d’evitació, l’excés de crítica i exigència, etc.).

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Blanca Garcia Delgar
Eduard Forcadell López
Luisa Lázaro García
Miquel Àngel Fullana Rivas
Sara Lera Miguel

Publicat: 29 gener de 2019
Actualitzat: 13 octubre de 2025

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.