Les persones que cuiden un familiar proper que ja no es pot valer per si mateix també necessiten cuidar-se elles mateixes. Les conseqüències de cuidar durant molt de temps una altra persona poden resultar devastadores tant físicament com mentalment i, a vegades, la persona cuidadora pot arribar a tenir més problemes de salut que la mateixa persona cuidada.
Les persones cuidadores són aquelles que gestionen les cures de la persona dependent a la llar, normalment amb l’objectiu de mantenir-la, en la mesura del possible, en un entorn familiar i a prop de les persones conegudes. No obstant això, s’ha de tenir en compte que el cuidador o cuidadora no tenia previst convertir-s’hi i possiblement no té la preparació adequada.
A més a més, aquestes persones han de dedicar una bona part del seu temps a les cures d’una altra persona, cosa que suposa un gran desgast que pot acabar en depressió o aïllament. Per tant, és essencial que aquestes persones tinguin en compte un seguit de recomanacions per tal de no haver d’arribar a aquest punt.
- Demanar ajuda:
- Demanar ajuda a altres familiars i amics.
- Demanar ajuda de forma clara.
- Reunir les persones cuidadores per organitzar el temps i ser efectius.
- Agrair l’ajuda.
- Recórrer a serveis, institucions i associacions d’ajuda.
- Organitzar el temps:
- Fer un llistat de tasques realitzades i el temps emprat.
- Classificar les tasques per ordre de prioritat i verificar si la persona cuidada en pot dur a terme alguna.
- Posar límits a l’ajuda prestada.
- Fixar temps de descans entre tasques i mantenir-los.
- Mantenir uns hàbits saludables:
- Procurar dormir 7 o 8 hores.
- Realitzar algun tipus d’activitat relaxant abans d’anar a dormir.
- Trobar moments per descansar.
- Mantenir aficions i amistats i sortir de casa.
- Practicar exercici regularment.
- Cuidar l’alimentació.
- Sentir els senyals d’alarma del cos:
- Cansament i sensació de son.
- Aïllament.
- Augment del consum de medicaments, tabac o alcohol.
- Palpitacions, tremolors, molèsties digestives, mal d’ossos i articulacions, etc.
- Augment o disminució de la gana.
- Canvis d’humor i augment de la irritabilitat.
- Dificultat per concentrar-se, dificultat per prendre decisions, etc.
- Problemes econòmics.
- Retards o absències reiterades a la feina, dificultat per realitzar tasques habituals, etc.
En definitiva, les persones que cuiden familiars propers necessiten cuidar també d’elles mateixes, tant per trobar-se bé físicament i mentalment com per poder realitzar la tasca de la cura del familiar correctament.
