Durant anys, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) ha estat envoltat de mites i malentesos. Encara avui, hi ha qui l’associa a una falta de disciplina, a la mala educació o simplement a una dificultat per concentrar-se. Tanmateix, l’evidència científica mostra una realitat molt diferent: el TDAH és una condició neurobiològica que afecta el funcionament del cervell i la manera com es gestionen l’atenció, els impulsos i l’organització del pensament.
El TDAH és un problema de conducta? Els principals mites
Un dels errors més habituals és pensar que els infants o adolescents amb TDAH es comporten d’una determinada manera perquè no s’esforcen prou o perquè els falta disciplina. La evidència científica confirma que es tracta d’un problema que va més enllà d’una conducta “difícil” o d’una qüestió de voluntat.
El TDAH és una condició en què intervenen tant factors relacionats amb la genètica com amb l’ambient. Per això, entendre el trastorn des d’una perspectiva científica és essencial per evitar estigmes i afavorir una millor comprensió de les persones que el presenten.
Quines són les causes del TDAH? El paper del cervell i la neurobiologia
El cervell continua desenvolupant-se fins l’edat adulta. Segons s'ha demostrat en estudis de recerca en què s’han seguit persones amb TDAH al llarg del temps, en el TDAH el procés de neurodesenvolupament segueix un ritme diferent.
Els estudis han observat diferències en regions cerebrals implicades en funcions tan importants com:
- L’atenció.
- El control dels impulsos.
- La regulació emocional.
Les diferències en aquestes funcions, estarien modulades per canvis a nivell de neurotransmissió dopaminèrgica i noradrenèrgica.
Símptomes del TDAH: inatenció, impulsivitat i hiperactivitat
El TDAH no es manifesta igual en totes les persones. Tanmateix, la simptomatologia acostuma a agrupar-se en tres grans dimensions: dèficit d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat.
Dèficit d’atenció: quan costa mantenir el focus
La inatenció implica dificultats per mantenir la concentració de manera sostinguda, especialment en tasques llargues o poc motivadores.
Alguns signes habituals, que sempre s’han d’avaluar segons el context, considerant l’edat i el nivell intel·lectual de la persona, són els següents:
- Distracció freqüent davant sorolls o estímuls externs mínims.
- Problemes per acabar deures o tasques.
- Pèrdua recurrent d’objectes personals.
- Dificultats d’organització i planificació en tasques escolars o en la vida diària.
- Una característica que expliquen algunes famílies, és que les persones amb TDAH poden mostrar una bona capacitat de concentració en activitats que els interessen especialment, però en canvi tenen moltes més dificultats per mantenir l’atenció en allò que requereix esforç sostingut.
Impulsivitat: actuar abans de pensar
La impulsivitat es produeix quan resulta difícil frenar una resposta o avaluar les conseqüències abans d’actuar.
Alguns exemples de conductes freqüents són:
- Respondre abans que s’acabi la pregunta.
- Interrompre converses o activitats.
- Tenir dificultats per esperar el torn.
- Prendre decisions precipitades.
Hiperactivitat: més enllà de "no parar quiet"
La hiperactivitat sovint s’entén exclusivament com un excés de moviment, però es tracta d’un fenomen més complex, que es pot presentar de forma diferent en funció de l’edat i de les característiques del pacient. Pot manifestar-se com una necessitat constant d’estar fent alguna activitat o com una sensació d’inquietud interna persistent.
Entre les manifestacions més habituals hi ha:
- Necessitat de moure mans o peus, o no poder romandre assegut durant molta estona.
- Parlar excessivament o molt ràpidament.
- Sensació d'estar permanentment "amb el motor en marxa".
- Tendència a canviar d’activitats abans d’acabar-les, o tenir-ne vàries d’iniciades a la vegada.
TDAH en adults: manifestacions més enllà de la infància
Un altre mite molt estès és que el TDAH és un diagnòstic exclusiu de la infància. La realitat és que moltes persones continuen presentant-ne símptomes durant l'edat adulta, encara que aquests poden adoptar formes diferents de les observades durant la infància.
La hiperactivitat visible, per exemple, sovint es transforma en una sensació interna d'inquietud, mentre que les dificultats d'organització, planificació o gestió del temps i la impulsivitat poden continuar afectant la vida diària a nivell laboral o en les relacions socials.
Diferenciar el TDAH d'una vida accelerada
En una societat marcada per la hiperconnectivitat, l'estrès i la sobrecàrrega d'estímuls, és normal experimentar moments de distracció o falta de concentració. Però això no implica necessàriament tenir TDAH.
La consulta amb un especialista és recomanable en els següents casos:
- Dificultats d'atenció, hiperactivitat o impulsivitat, d’inici en la infància, que són més intenses del que s’esperaria per l’edat o nivell intel·lectual de l’individu. Els símptomes interfereixen en el rendiment acadèmic o laboral.
- Els símptomes afecten les relacions socials o familiars.
Comprendre el TDAH per reduir l'estigma i millorar els símptomes
Cada vegada coneixem millor què és el TDAH i quins mecanismes cerebrals hi estan implicats. Lluny de ser una falta de voluntat, de disciplina o un problema de conducta, és una condició relacionada amb canvis en el neurodesenvolupament que requereix una valoració adequada i que, quan dona lloc a problemes en l’escola, relacions socials i familiars, requereix un abordatge individualitzat. S’ha vist que obtenir una adequada valoració o tractament durant la infància pot ajudar a prevenir el desenvolupament d’altres problemes de conducta o de l’estat d’ànim en el futur.
Desmuntar els mites és essencial per afavorir un diagnòstic precoç, reduir l'estigma i facilitar que les persones amb TDAH rebin el suport i el tractament necessari per desenvolupar tot el seu potencial en l'àmbit acadèmic, laboral, familiar i social.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Gisela Sugranyes i Dra. Inmaculada Baeza, Servei de Psiquiatria Infantojuvenil, Hospital Clínic Barcelona.
