Un equip d’investigadors de l’IDIBAPS i l’Hospital Clínic de Barcelona ha descobert que la composició de la microbiota intestinal —és a dir, el conjunt de bacteris que viuen al nostre intestí— pot influir de manera decisiva en l’eficàcia de la teràpia CAR-T en pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia.
L’estudi, publicat a la revista Blood Cancer Discovery, una revista de l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer, obre la porta a personalitzar millor els tractaments i a desenvolupar noves estratègies terapèutiques combinades. L'article ha estat liderat per Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic i cap del grup de l'IDIBAPS Immunogenètica i immunoteràpia en la resposta autoinflamatòria i inmunitària, i Mireia Uribe-Herranz, investigadora del mateix grup.
La teràpia CAR-T consisteix a modificar genèticament les cèl·lules T del sistema immunitari del pacient perquè reconeguin i ataquin les cèl·lules tumorals. Tot i que ha suposat una revolució en el tractament de certs càncers hematològics, no tots els pacients hi responen igual. Entendre per què és un dels grans reptes de la medicina actual.
“Ens vam plantejar si la microbiota intestinal podia tenir un paper en aquesta variabilitat de resposta”, explica Uribe-Herranz. “Sabem que els bacteris intestinals poden modular el sistema immunitari, i volíem veure si això també afectava la teràpia CAR-T”.
Per fer-ho, l’equip va analitzar mostres de pacients amb mieloma múltiple tractats amb la teràpia CAR-T desenvolupada a l’Hospital Clínic, l’ARI0002h. Van estudiar tant la composició de la microbiota com els metabòlits presents a l’intestí —molècules produïdes pels bacteris que poden tenir efectes sobre les cèl·lules humanes.
Els resultats van ser clars: hi ha una correlació entre determinats perfils de microbiota i metabòlits i la resposta clínica a la teràpia CAR-T. En concret, es va observar que la presència de certs bacteris i de metabòlits com el succinat s’associava a una millor resposta al tractament.
Segons Manel Juan, “aquestes troballes ens permeten començar a pensar en la microbiota com un biomarcador: una eina que ens pot ajudar a predir quins pacients respondran millor a la teràpia CAR-T, fins i tot abans d’administrar-la”.
Les implicacions d’aquest descobriment són múltiples. D’una banda, podria millorar la selecció de pacients i la planificació del tractament. De l’altra, obre la porta a intervencions dirigides a modificar la microbiota per potenciar l’eficàcia de la teràpia. Això inclou des de dietes específiques fins a l’ús de prebiòtics, probiòtics o fins i tot trasplantaments de microbiota fecal.
Per a la comunitat científica, l’estudi representa un pas endavant en la comprensió de la interacció entre microbiota i immunoteràpia. Els perfils de microbiota i metabòlits podrien convertir-se en biomarcadors útils per a l’avaluació de risc i la predicció de la resposta. A més, obre la porta al disseny de teràpies combinades que incloguin la modulació de la microbiota com a part integral del tractament.
Els propers passos, segons els autors, passen per validar aquests resultats en cohorts més grans de pacients i aprofundir en els mecanismes moleculars que expliquen aquesta relació. També es plantegen assaigs clínics per provar si la modificació directa de la microbiota pot millorar els resultats de la teràpia CAR-T. Finalment, volen explorar si aquestes troballes són aplicables a altres tipus de càncer tractats amb immunoteràpia.
L’estudi s’ha dut a terme a l’IDIBAPS i l’Hospital Clínic amb mostres procedents d’un assaig clínic multicèntric estatal amb pacients de mieloma múltiple tractats amb teràpia CAR-T liderat per Carlos Fernández de Larrea, del Servei d'Hematologia de l'Hospital Clínic i cap del grup de recerca de l'IDIBAPS Mieloma, amiloidosi, macroglobulinèmia i altres gammapaties. Aquesta col·laboració ha estat essencial per disposar d’una mostra representativa i obtenir resultats robustos.
En paraules de Manel Juan, “aquest treball és un exemple de com la recerca translacional —la que connecta el laboratori amb el pacient— pot generar coneixement útil i aplicable a la pràctica clínica”. I Mireia Uribe-Herranz conclou: “Entendre la microbiota no només ens ajuda a millorar els tractaments actuals, sinó que ens obre una nova via per fer front al càncer des d’una perspectiva més integral i personalitzada”.
Article de referència
Mireia Uribe-Herranz, Aina Oliver-Caldés, Neus Martínez-Micaelo, Marta Español-Rego, Maria Val-Casals, Roberto Martínez-Soler, Elisa Rubio-Garcia, Valeria Brunello, Erik Z. Mihelic, Nela Klein-González, Daniel Benítez-Ribas, Núria Amigó, Andrea Vergara, Valentin Ortiz-Maldonado, Luis Gerardo Rodríguez-Lobato, Julio Delgado, Iñaki Ortiz de Landazuri, Verónica González-Calle, Valentín Cabañas, Beatriz Martin-Antonio, Lorena Pérez-Amill, Juan Luis Reguera-Ortega, Paula Rodríguez-Otero, Bruno Paiva, Joaquín Martínez-López, Maria-Victoria Mateos, Mariona Pascal, Álvaro Urbano-Ispizua, Europa Azucena González-Navarro, Carlos Fernández de Larrea, Manel Juan; Microbiota Shape Metabolic and Immune Determinants of CAR-T Therapy and Correlate with Outcomes in Myeloma. Blood Cancer Discov 2025; https://doi.org/10.1158/2643-3230.BCD-24-0203
