Recerca

La mortalitat dels pacients ingressats per COVID-19 a les UCI espanyoles va ser del 31%

Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS lideren el projecte CIBERSUCICOVID, que cerca identificar els factors de risc i pronòstic dels pacients infectats per COVID-19 ingressats a les UCI des que es va iniciar la pandèmia a Espanya.

Antoni Torres, coordinador de CIBERESUCICOVID, a la presentació de les conclusions del projecte.

La mortalitat intrahospitalària dels pacients ingressats a les Unitats de Cures Intensives (UCI) espanyoles durant la pandèmia va ser del 31%. I els factors associats al pitjor pronòstic s'associen a la necessitat de ventilació mecànica, l'edat, la gravetat inicial, MPOC associada, el descens de les plaquetes i l'augment de la creatinina comparant els dies 1 i 3 de ventilació artificial. Aquestes són les principals conclusions del projecte Factors de risc i pronòstic de pacients infectats per COVID-19 i seguiment a un any dels malalts ingressats a les UCI espanyoles (CIBERESUCICOVID), desenvolupat per investigadors del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i coordinat des de l'Hospital Clínic-IDIBAPS, pel pneumòleg líder del grup Recerca aplicada en infeccions respiratòries i malalt crític, Antoni Torres.

El projecte forma part de les investigacions engegades a través del Fons COVID-19 al llarg de l'any 2020 i gestionat per l'ISCIII, i va rebre un finançament total d'1.750.000 euros. Ha comptat, així mateix, amb el suport de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) i la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), així com la participació del Barcelona Supercomputing Centre (BSC).

CIBERESUCICOVID, que va iniciar el febrer del 2020 i finalitza el 31 de desembre del 2021, ha comptat amb la participació de més de 5.700 pacients, ingressats a 69 UCI espanyoles, i ha analitzat 1.068 mostres de sang per als estudis d'epigenètica i biomarcadors. Entre les conclusions destaca la dada de la mortalitat a l'any de l'alta hospitalària, ja que, segons els resultats, mor l'1% dels pacients que havien estat en cures intensives. Així mateix, els investigadors del CIBERES també han identificat l'adquisició d'una pneumònia intrahospitalària durant l'ingrés com a factor associat amb la persistència de símptomes de coronavirus al cap de tres mesos. “Hem estudiat l'efecte sobre la mortalitat intrahospitalària dels corticoides trobant-nos diversos fenotips en què no s'observa un benefici depenent de l'edat, la gravetat inicial, l'estat inflamatori i l'absència de limfopènia. Els nostres resultats, per tant, ajudaran a definir quins pacients greus han de rebre corticoides”, explica Torres.

Manca de control en la replicació del virus, la clau

A la malaltia crítica per COVID-19, el sistema immunitari no és capaç de controlar la replicació del virus. En conseqüència, el material del virus s'estén pel torrent sanguini, mentre que la resposta de l'hoste s'altera, fet que s'associa a pitjor pronòstic.

Segons indica l'investigador del CIBERES Jesús Bermejo, que també ha participat en el projecte, “els nivells alts d'ARN víric en plasma, la presència de les proteïnes del SARS-CoV-2 a la sang, cosa que reflecteix un pobre control de la replicació del virus amb dany a la barrera alveolo-capil·lar, i els baixos nivells d'anticossos anti-S són predictors de mal pronòstic, però també potencials marcadors d'enriquiment predictiu per guiar millor els tractaments amb antivirals o anticossos monoclonals en aquesta malaltia”.

Els quadres clínics greus mostren perfils característics tant en plasma com en aspirats bronquials, que proporcionen informació molecular sobre els mecanismes que intervenen en el deteriorament del pacient crític i “sorgeixen com a eines útils en presa de decisions clíniques”, indica Torres.

De la mateixa manera, les alteracions pulmonars funcionals i estructurals als supervivents de quadres clínics greus de COVID-19 s'associen amb patrons sanguinis transcriptòmics i proteòmics específics, per la qual cosa els mecanismes multifactorials vinculats a aquests perfils constitueixen la base per al desenvolupament d'estratègies terapèutiques.

El projecte CIBERESUCICOVID ha estat el punt de partida del desenvolupament de la patent “In Vitro Method For Predicting Mortality In Covid-19 Patients”. Els seus resultats s'han vist reflectits en 18 publicacions científiques, com la publicada a Journal of Internal Medicine l'octubre passat, s'han presentat a 9 congressos i jornades nacionals i internacionals i han comptat amb gran difusió mediàtica nacional i internacional.