La mortalitat lligada a la síndrome de destret respiratori agut no ha baixat en 15 anys

Les tècniques de ventilació mecànica han avançat notablement en els darrers anys. Tot i així, contràriament al que pensava la comunitat mèdica, en la síndrome de destret respiratori agut (SDRA) la mortalitat no ha disminuït.

Així ho demostra un estudi internacional publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine (AJRCCM). La mortalitat associada a la SDRA no ha disminuït des de l’any 1994, moment en què es va revisar i consensuar la definició de la malaltia. La investigació ha estat co-liderada pel Dr. Joan Ramon Badia, de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS-CIBERES, i també hi han participat investigadors del Canadà, Austràlia, Regne Unit i Singapur. Aquest treball es va portar a terme durant l'any de permís d’ampliació d'estudis que va passar el Dr. Badia  a la divisio de Critical Care Medicine de la Universitat de Toronto.

La SDRA és una afecció pulmonar que dificulta l’arribada d’oxigen al torrent sanguini. Està causada per una  lesió al pulmó que fa que s’hi acumulin líquid i mediadors inflamatoris i que disminueixi la seva capacitat per expandir-se. Aquesta patologia s’associa a una mortalitat propera al 40% i té una incidència significativa entre els malalts admesos a les UCIs.

Durant els darrers anys la impressió general de la comunitat científica i de cures intensives ha estat que els avenços en ventilació mecànica i el coneixement sobre malaltia s'estaven traduint en una disminució de la mortalitat que comporta. L'estudi presenta una revisió sistemàtica de la mortalitat de la SDRA entre 1985 i 2006, amb un tractament estadístic de les dades mitjançant estudis de metaregressió.

L’anàlisi de les dades aporta un evidència sòlida, i a la vegada generadora de controvèrsia, que indica que la mortalitat per aquesta patologia no ha presentat cap disminució en els darrers anys malgrat els aparents avenços esmentats. A la vegada, mostra que la mortalitat és molt inferior en pacients molt seleccionats inclosos en estudis al•leatorizats, comparada amb la mortalitat que es registra en sèries prospectives de casos sense criteris d’exclusió.

Els resultats plantegen dubtes de la eficàcia en el món real d’intervencions avaluades amb poblacions molt seleccionades i, a la vegada, sobre el ritme d’implementació dels nous coneixements a la pràctica clínica. Els investigadors, doncs,  posen de manifest la necessitat d’aprofundir en el coneixement d’aquesta síndrome ja que, tot i haver millorat les mesures de suport vital, encara no es disposa de cap tractament etiològic eficaç.