Recerca

La qualitat de les colonoscòpies ajuda a reduir el risc de càncer colorectal en pacients amb Síndrome de Lynch

La qualitat de la colonoscòpia, la preparació intestinal abans de fer la prova, l’ús endoscopis d’alta definició i la cromoendoscòpia (un tipus d’endoscòpia en la que es fan servir colorants  o filtres de la imatge per visualitzar millor les lesions), permet una millor detecció de les lesions pre-malignes. Això, junt amb la realització de les colonoscòpies en intervals de menys de tres anys ajuda a prevenir el risc d’aparició d’un càncer colorectal a la síndrome de Lynch.

D'esquerra a dreta, Leticia Moreira, Ariadna Sánchez, Maria Pellisé i Francesc Balaguer, co-autors de l'estudi (Foto: Francisco Avia – Hospital Clínic)

L’estudi, publicat a la revista Clinical Gastroenterology and Hepatology, l’ha coordinat el Dr. Francesc Balaguer, cap del Servei de Gastroenterologia del Clínic i investigador del grup Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l’IDIBAPS i del CIBEREHD. La primera signant del treball és la Dra. Ariadna Sánchez, especialista i investigadora del mateix grup del Clínic-IDIBAPS y del CIBEREHD.

La síndrome de Lynch és la forma més freqüent de càncer colorectal hereditari i implica que aquests pacients tenen un risc de desenvolupar càncer colorectal que s’eleva fins a més del 70% al llarg de la vida i que acostuma a aparèixer en edats precoces. La colonoscòpia ha demostrat reduir el risc i la mortalitat per càncer en aquesta població, però en els últims anys s’ha posat en dubte la seva eficàcia, ja que hi ha estudis on la incidència de càncer, tot i el seguiment endoscòpic, continua sent alta.

En aquests estudis, en general, no s’ha tingut en compte la qualitat de la colonoscòpia i no han controlat factors com ara si la preparació del budell era l’adequada, si les colonoscòpies eren completes, si els endoscopistes tenien altes taxes de detecció d’adenomes o la periodicitat amb que s’efectuaven les exploracions. “Per estudis en població de risc intermedi, població que se sotmet a cribratge de càncer de colon, sabem  que hi ha una relació directa entre una qualitat alta de les colonoscòpies amb una reducció en la incidència i mortalitat per càncer colorectal”, assenyala Francesc Balaguer.

Per aquest motiu els investigadors van dissenyar un estudi multicèntric en el que van participar-hi més de 27 centres per avaluar la relació entre la qualitat de la colonoscòpia i la detecció i prevenció de lesions en pacients amb síndrome de Lynch.

Es van incloure 813 pacients amb síndrome de Lynch sota seguiment endoscòpic. D’aquests, només el 28% complien amb les recomanacions actuals de seguiment de les guies europees (totes les colonoscòpies completes, netes i en períodes de menys de 2 anys). 

Es va demostrar que una millor qualitat en la colonoscòpia, en paràmetres de neteja, exploracions completes, ús de cromoendoscòpia i d’endoscops d’alta definició, augmenta la detecció d’adenomes (lesiones pre-malignes), especialment lesions petites i planes. “Aquest fet és important ja que en la síndrome de Lynch els adenomes petits ja poden presentar displàsia avançada i poden progressar a càncer en poc temps”, explica Ariadna Sánchez.

Per últim, es va provar que realitzar les colonoscòpies en intervals de menys de 3 anys té la capacitat de prevenir el risc de càncer colorectal durant el seguiment.

Així doncs, l’estudi demostra que en pacients amb la síndrome de Lynch les endoscòpies han de ser completes, amb una preparació intestinal bona, amb ús d’endoscopis d’alta definició i cromoendoscòpia i en períodes de menys de 3 anys de cara a reduir el risc de càncer colorectal.

Referència de l’estudi:

Quality of colonoscopy is associated with adenoma detection and post-colonoscopy colorectal cancer prevention in Lynch syndrome.

Sánchez A, Roos VH, Navarro M, Pineda M, Caballol B, Moreno L, Carballal S, Rodríguez-Alonso L, Ramon Y Cajal T, Llort G, Piñol V, Fernandez AL, Salces I, Picó MD, Rivas L, Bujanda L, Garzon M, Pizarro A, Martinez de Castro E, López-Arias MJ, Poves C, Garau C, Rodriguez-Alcalde D, Herraiz M, Alvarez-Urrutia C, Dacal A, Carrillo-Palau M, Cid L, Ponce M, Barreiro-Alonso E, Saperas E, Aguirre E, Romero C, Bastiaansen B, Gonzalez-Acosta M, Morales-Romero B, Ocaña T, Rivero-Sánchez L, Jung G, Bessa X, Cubiella J, Jover R, Rodríguez-Moranta F, Balmaña J, Brunet J, Castells A, Dekker E, Capella G, Serra-Burriel M, Moreira L, Pellise M, Balaguer F.

Clin Gastroenterol Hepatol. 2020 Nov 3:S1542-3565(20)31514-7. doi: 10.1016/j.cgh.2020.11.002.