La fibril·lació auricular és una de les arrítmies més comunes i provoca que el cor no es contragui adequadament per bombar la sang, cosa que pot derivar en la formació de trombes (coàguls sanguinis) i en els consegüents riscos associats (infarts, ictus…). Normalment, els pacients amb fibril·lació auricular prenen anticoagulants, però cal ajustar i minimitzar el màxim la dosi que en prenen, perquè aquests fàrmacs tenen efectes secundaris negatius, sobretot pel fet que augmenten el risc de forts sagnats. Si són interns, poden derivar en vessaments cerebrals, embòlies o sagnats abdominals.
Una alternativa als anticoagulants, o almenys per reduir-ne la dosi necessària, és la instal·lació d’un dispositiu específic a l’orelleta esquerra del cor. És precisament en aquesta part del cor on es poden formar coàguls sanguinis quan el teixit cardíac no es contrau adequadament. El dispositiu bloqueja el pas de la sang a l’orelleta esquerra per evitar-hi la generació de trombes. Però la seva col·locació s’ha de fer amb gran precisió, ajustant-la a les característiques de l’anatomia cardíaca de cada pacient. A més, després de l’operació, cal seguir monitorant el seu estat, per calcular en quina mesura es pot anar reduint la dosi d’anticoagulants en cada moment.
Conjugar aquests i d’altres factors que incideixen sobre l’èxit de l’operació i l’evolució del pacient és d’una enorme complexitat. Però, recentment, científics de la UPF han creat un nou model computacional pioner que permet analitzar de forma integrada tots aquests factors, amb imatges mèdiques facilitades per l’Hospital Clínic de Barcelona. A la UPF, l’investigador principal de l’estudi és Oscar Camara, del grup de recerca PhySense de la Unitat BCN MedTech del Departament d’Enginyeria de la UPF, mentre que a l’Hospital Clínic Barcelona, ho és el Dr. Xavier Freixa.
El model parteix d’una reconstrucció 3D del cor de cada pacient, a partir d’una tomografia computaritzada (escàner) de l’aurícula esquerra i pot ser de gran ajuda per als professionals mèdics que efectuen aquesta operació quirúrgica o fan el seguiment previ o posterior dels pacients. Tant és així, que la reconeguda revista clínica JACC: Case Reports, publicada per la American College of Cardiology, s’ha fet ressò de l’estudi que descriu aquest nou model computacional i el test (prova de concepte) que s’ha desenvolupat amb èxit amb un pacient amb fibril·lació auricular. En l’àmbit internacional, és la primera vegada que una revista de l’àmbit mèdic publica un estudi sobre un model computacional amb aquesta finalitat.
L’autora principal de l’article és Maria Segarra, del grup de recerca PhySense de la UPF, que destaca així el seu potencial: “el model pot ser de gran ajuda per als metges i metgesses per determinar quina és la posició òptima del dispositiu per a cada pacient, fonamental en la fase del preoperatori, i quina és la dosi d’anticoagulants necessària després de la intervenció, essencial per al postoperatori”.
Pel Dr. Xavier Freixa, del Servei de Cardiologia del Clínic Barcelona: “aquest model ens permet anticipar amb molta més precisió com intervenir en cada pacient i com ajustar el tractament anticoagulant després de la intervenció, reduint riscos i millorant la seguretat”.
Cal tenir en compte que, just després d’instal·lar el dispositiu, no es poden retirar els anticoagulants de cop. D’una banda, el dispositiu no deixa de ser un cos estrany que entra al nostre organisme i cal un cert temps d’adaptació. De fet, es poden produir trombes associats a la instal·lació del dispositiu justament per aquest motiu. Ara bé, una vegada el dispositiu ja s’ha integrat amb èxit, el pacient podrà anar reduint la dosi d’anticoagulants que pren de forma progressiva i, fins i tot, deixar-ne de prendre. En canvi, si no s’opera, n’hauria de prendre indefinidament.
Superat amb èxit el primer test del model
Els investigadors han fet aquest estudi de prova de concepte amb un pacient de 78 anys amb fibril·lació auricular i amb antecedents de vessament cerebral. Les característiques d’aquest cas feien, doncs, especialment recomanable l’operació per instal·lar el dispositiu a l’orelleta esquerra, de cara a minimitzar la dosi d’anticoagulants per tractar l’arrítmia. A través del nou model computacional, es va determinar la posició òptima del dispositiu en el seu cas i es va determinar la dosi d’anticoagulant necessària durant els primers mesos posteriors a la intervenció.
Gran potencial mèdic de cara al futur
La prova de concepte amb el seu cas avala l’eficàcia del model, que és previst testejar amb un nombre més gran de pacients d’ara endavant. Tenint en compte el seu potencial en l’àmbit clínic, aquest model computacional pot ser de gran ajut per als professionals sanitaris que intervenen en el preoperatori, l’operació i el postoperatori dels pacients amb fibril·lació auricular que requereixen el dispositiu a l’orelleta esquerra.
Article de referència
Segarra-Queralt, M, Molla, M, Barrouhou, M. et al. The Role of Anticoagulants After Left Atrial Appendage Occlusion. J Am Coll Cardiol Case Rep. null2025, 0 (0).
https://doi.org/10.1016/j.jaccas.2025.105838
