La recerca no ha estat aliena a les desigualtats socials. Durant dècades, i encara avui, les persones LGTBIQA+ han afrontat barreres que dificulten el seu desenvolupament professional i personal. La manca de referents, la pressió per ocultar la identitat o les actituds discriminatòries han condicionat moltes carreres. Donar visibilitat a aquestes trajectòries no només és un acte de reconeixement, sinó també una eina per construir entorns científics més inclusius, diversos i justos.
En aquest marc, destaquem cinc figures clau de la història de la ciència pertanyents al col·lectiu LGTBIQA+:
Alan Turing (1912–1954)
Matemàtic, criptògraf i pioner de la informàtica moderna, Alan Turing és considerat un dels pares de la computació. Les seves contribucions van ser decisives durant la Segona Guerra Mundial, ja que va aconseguir desxifrar els codis nazis, fet que va contribuir de manera determinant a la victòria aliada.
Malgrat aquest impacte històric, la seva carrera es va veure truncada l’any 1952 quan la seva homosexualitat va ser descoberta, jutjada i criminalitzada al Regne Unit. Per evitar ser encarcerat, Turing va acceptar la castració química, el que li va provocar un deteriorament físic i emocional que el va acabar portant al suïcidi.
Sally Ride (1951–2012)
Física i astronauta de la NASA, Sally Ride va ser la primera dona nord-americana a viatjar a l’espai. Va destacar també pel seu compromís amb l’educació i per fomentar vocacions científiques entre les nenes i joves. Durant gran part de la seva vida, però, va mantenir la seva orientació sexual en l’àmbit privat per evitar que el seu missatge fos qüestionat. Després de la seva mort, es va fer pública la seva relació de més de 25 anys amb l’escriptora Tam O’Shaughnessy, amb qui havia cofundat la iniciativa educativa Sally Ride Science. El seu llegat combina excel·lència científica i activisme per la igualtat d’oportunitats en les STEM.
Pío del Río Hortega (1882–1945)
Metge i investigador espanyol, Pío del Río Hortega és reconegut per haver descobert la microglia, un tipus cel·lular que acompanya les neurones i que és bàsic pel correcte funcionament del sistema nerviós. El que li va valdre dues candidatures al Premi Nobel de Medicina.
Pío del Río Hortega va ser deixeble de Santiago Ramón y Cajal. Va seguir les seves investigacions i en va millorar les tincions, cosa que li va permetre el descobriment del nou tipus cel·lular. No obstant això, les “desavinences” que tots dos van anar acumulant, van fer Cajal acabés expulsant Río Hortega del seu laboratori.
En ple segle XX Río Hortega no airejava la seva homosexualitat, però tampoc l’ocultava. D’ideologia progressista, va haver d’exiliar-se a Buenos Aires on va morir al costat del seu “amic íntim”, Nicolás Gómez del Moral, l’any 1945.
Ben Barres (1954–2017)
Ben Barres va ser un neurobiòleg nord-americà pioner en l’estudi de les interaccions entre neurones i cèl·lules glials, essencials per comprendre el funcionament del cervell.
Va fer la seva transició de gènere l’any 1997 i es va convertir en el primer científic obertament trans a ingressar a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2013).
La seva experiència abans i després de la transició li va permetre denunciar les desigualtats de gènere en la ciència i visibilitzar les dificultats específiques de les persones trans en l’àmbit acadèmic. Barres va combinar la seva excel·lència científica amb un fort compromís per la igualtat i la inclusió.
Sara Josephine Baker (1873–1945)
Metgessa i pionera de la salut pública als Estats Units, Sara Josephine Baker va dedicar la seva carrera a reduir la mortalitat infantil i millorar les condicions sanitàries de les poblacions més vulnerables, especialment les comunitats immigrants de Nova York.
Va ser la primera persona nord-americana a obtenir un doctorat en salut pública i la primera directora del Bureau of Child Hygiene. Les seves polítiques i intervencions van salvar desenes de milers de vides infantils.
A més, Baker va desafiar els rols de gènere de la seva època i va ser una activa defensora del sufragi femení. La seva vida personal, en un context social conservador, també reflecteix la complexitat de visibilitzar orientacions sexuals dissidents.
Reconèixer aquestes figures és també recordar que el progrés científic s’ha construït sovint malgrat les desigualtats, i que avançar cap a entorns més inclusius és clau per garantir el futur de la ciència. Perquè la ciència només pot ser excel·lent si és, també, diversa, tolerant i inclusiva.
En el marc del mes del orgull LGTBIQA+, el Campus Clínic celebra l'acte "Construir un Clínic Divers i Inclusiu: eines, mirades i estratègies per transformar la cultura institucional"
