El treball, que ha comptat amb la participació de diversos centres internacionals, l’han coordinat la Dra. Neus Falgàs, investigadora del grup Malaltia d'Alzheimer i altres trastorns cognitius l’IDIBAPS i membre de la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius del Clínic i el Dr. Nick Corriveau-Lecavalier, del Servei de Neurologia de la Mayo Clinic. La Dra. Rema Raman, de la University of Southern California, és l’autora sènior de l’estudi. Per part del Clínic-IDIBAPS, també hi ha participat el Dr. Albert Lladó, cap de la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius del Clínic i investigador del mateix equip.
Una malaltia heterogènia més enllà de la pèrdua de memòria
La malaltia d’Alzheimer s’associa habitualment a una pèrdua progressiva de memòria, especialment en persones d’edat avançada. Però no sempre comença d’aquesta manera. En alguns casos, sobretot en persones de menys de 65 anys, els primers símptomes poden afectar altres funcions cognitives, com el llenguatge, la visió o l’organització del pensament o una afectació de la conducta. Aquestes formes, anomenades variants atípiques, acostumen a evolucionar cap a un deteriorament cognitiu més generalitzat, que inclou també la memòria.
Aquestes variants presenten perfils clínics i patrons d’afectació cerebral específics, i poden tenir una evolució més ràpida. A més, afecten sovint persones en laboralment actives, i amb fills en edat formativa, fet que incrementa el seu impacte social i familiar.
Infrarepresentació en els assaigs clínics
L’article destaca que els assaigs clínics en Alzheimer s’han centrat principalment en la forma típica de la malaltia, caracteritzada per alteracions de la memòria. En aquest context, els criteris d’inclusió habituals —basats en proves de memòria, criteris d’edat o biomarcadors centrats en determinades regions cerebrals— poden limitar la participació de pacients amb formes atípiques.
Com a conseqüència, hi ha una manca d’evidència sòlida sobre l’eficàcia dels nous tractaments en aquests pacients, incloent les teràpies modificadores de la malaltia dirigides a proteïnes com l’amiloide.
Diferències clíniques i biològiques rellevants
Tot i compartir les característiques neuropatològiques pròpies de l’Alzheimer, les variants atípiques es diferencien en la manera com la malaltia afecta el cervell. Les alteracions no es concentren necessàriament en les regions vinculades a la memòria, sinó en xarxes cerebrals específiques associades al llenguatge, la visió o altres funcions cognitives.
Aquestes diferències tenen implicacions directes en el disseny d’estudis clínics, tant pel que fa a la selecció de participants com a la definició de les variables per mesurar l’evolució de la malaltia.
Cap a uns assaigs clínics més adaptats
El treball analitza diferents aspectes clau per millorar el disseny dels assaigs clínics en Alzheimer.
D’una banda, planteja la necessitat d’ampliar els criteris d’inclusió per incorporar pacients més joves i amb presentacions clíniques diverses, més enllà de les formes típiques centrades en la memòria. En paral·lel, assenyala que les mesures d’avaluació haurien d’adaptar-se a aquesta heterogeneïtat i incloure altres dominis cognitius rellevants, com el llenguatge, la visió o les funcions executives.
L’article també destaca la importància de l’ús de biomarcadors, tant per confirmar el diagnòstic d’Alzheimer com per caracteritzar amb més precisió els participants en els estudis. Així mateix, es proposa avançar cap a nous dissenys d’assaig que permetin, segons el cas, estudiar conjuntament diferents fenotips o bé centrar-se en variants clíniques específiques.
També destaca el potencial de noves eines, com les proves cognitives digitals, la intel·ligència artificial o els models d’avaluació remota, que podrien facilitar la recollida de dades i la participació d’aquests pacients en la recerca.
Implicacions per a la recerca i la pràctica clínica
Segons els autors, tenir en compte les variants atípiques és rellevant tant per millorar l’evidència científica disponible com per garantir una avaluació més precisa dels nous tractaments en tots els pacients amb Alzheimer.
És necessari adaptar els enfocaments actuals als diferents perfils clínics i biològics de la malaltia, amb l’objectiu de millorar tant el disseny dels assaigs clínics com la interpretació dels seus resultats.
Referència de l’estudi:
Corriveau-Lecavalier N, Falgàs N, Putcha D, et al. Improving the clinical trial landscape for patients with atypical variants of Alzheimer's disease: a call to action. Alzheimer's Dement. 2026;22:e71521. https://doi.org/10.1002/alz.71521
