Resultats a 20 anys demostren que l’abstinència és la millor eina contra l’alcoholisme

L’alcoholisme és una malaltia de la qual els pacients es poden recuperar de forma estable a llarg termini, però falten estudis que facin un seguiment prolongat dels pacients. Els resultats obtinguts a la Unitat d’Alcohologia del Clínic demostren que el compliment del tractament és essencial i que l’evolució durant el primer any de tractament és un bon indicador de les probabilitats d’èxit. Els resultats històrics de la Unitat, i el seu paper com a líder del projecte europeu AMPHORA, la situen com a referent internacional.

L’alcoholisme, o dependència de l’alcohol, es considera una malaltia crònica i per tant s’ha d’analitzar des d’una perspectiva a llarg termini. Són pocs els estudis que van més enllà dels 15 anys de seguiment, i la gran majoria s’han desenvolupat a països anglosaxons. Gràcies als seus 25 anys d’història, la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic de Barcelona disposa de l’experiència necessària per valorar l’evolució dels seus pacients i encapçalar iniciatives europees com el nou projecte AMPHORA. Les conclusions que extreuen els membres de la Unitat d’Acohologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigida pel Dr. Antoni Gual i recolzada per la Generalitat de Catalunya, apunten a què els alcohòlics poden superar la seva dependència de forma estable i indefinida. La millor manera d’aconseguir-ho és l’abstinència, i els resultats obtinguts durant el primer any de tractament són un bon indicador de les probabilitats d’èxit del pacient. Un altre aspecte rellevant és que les dones sembla que obtenen més bons resultats a llarg termini.

La Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic, creada l’any 1984, va ser la primera referència en el tractament de l’alcoholisme a Catalunya. Els professionals que la integren són pluridisciplinaris, i entre ells s’hi troben 5 psiquiatres, 4 psicòlegs, 1 treballadora social i 1 administrativa que vetllen pel bon funcionament de l’atenció als malalts. Els més de 350 pacients anuals atesos reben una atenció molt complerta que inclou aspectes com la psicologia, l’hepatologia, la medicina interna i un laboratori bioquímic. Aquest ampli equip ha desenvolupat durant 25 anys una labor de lideratge pel que fa als tractaments, formació de professionals i creació d’instruments de mesura. La seva tasca també ha fet minvar els prejudicis que titllaven els alcohòlics de persones vicioses i no pas de malalts.

Dades obtingudes amb un grup de 850 pacients, dues terceres parts dels quals precedien de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta d’altres parts de Catalunya, dibuixen el mapa de situació al nostre país. A més del propi Dr. Antoni Gual, en aquest estudi hi han participat altres membres de la Unitat d’Alcohologia del Clínic, com la Dra. Anna Ligoña i el Dr. Fabián Bravo, i el Sr. Joan Colom, subdirector de Drogodependències de la Generalitat. Aquests pacients, d’entre 18 i 55 anys, van iniciar el tractament l’any 1987. El programa seguit va ser similar en tots els casos i va durar aproximadament 2 anys. Al cap de 20 anys, 273 havien mort, no necessàriament per motius derivats de l’alcoholisme, i 101 van preferir no participar en l’estudi, sense que això signifiqui que el consum d’alcohol s’hagi mantingut durant el temps. De les dades obtingudes amb la resta se’n desprèn que per cada 3 pacients que s’havien convertit en abstinents, 1 seguia essent alcohòlic. En la mostra original hi havia 165 dones, i el percentatge de dones que es mantenen abstinents 20 anys més tard gairebé dobla el d’homes. Les dades de mortalitat també eren menors entre les dones. La mortalitat vinculada amb l’alcohol a la població espanyola és tres vegades major en homes que en dónes, i el 60% d’aquestes morts estan relacionades malalties cròniques. En la població estudiada, aquells que eren molt bevedors al cap de 5 anys triplicaven la moralitat dels abstinents al arribar als 10 anys d’estudi. Al cap de 20 anys la seva mortalitat encara dobla la dels abstinents.

També existeix una relació entre el consum de tabac i l’alcohol, donat que els bevedors tenen més tendència a ser també fumadors. Potser per això les dades de l’estudi apunten que hi ha certa relació entre l’alcoholisme i l’aparició de malalties respiratòries cròniques. La resta de malalties cròniques observades tant podien estar associades amb l’envelliment dels pacients com amb el consum d’alcohol, així que no es va poder establir una relació directa. Les alteracions psicosocials van resultar ser més acusades en el grup dels pacients que van seguir bevent sense control que en els grups que es van convertir en bevedors moderats o abstinents.

Els resultats són molt significatius donada la gran mostra recollida i el llarg període de temps comprès per l’estudi. Tot i això, encara queden grans reptes per afrontar, com ara identificar factors de risc de recaiguda i analitzar millor l’evolució de la mortalitat al llarg del temps o dels hàbits de les dones bevedores. Per això són necessaris projectes com AMPHORA, finançat pel 7è Programa marc de la Comissió Europea i encapçalat per l’Hospital Clínic. Aquesta iniciativa ajunta els esforços de 33 centres de 12 països europeus per potenciar la recerca i dissenyar mesures de salut pública per combatre els danys derivats del consum d’alcohol. Els diferents grups de treball se centraran en aspectes com ara la influència de la publicitat d’alcohol sobre els joves, el cost-efectivitat de les mesures polítiques contra l’alcohol, la identificació d’entorns propicis per al consum o la influència del preu i la facilitat d’accés. AMPHORA servirà per, en els propers 4 anys, convertir la recerca en recomanacions polítiques que ajudin a combatre l’alcoholisme arreu d’Europa.