La jornada, coordinada per Anna Rosell, cap econòmica de l’Institut Cardiovascular, i Susagna Trias, cap econòmica de l’Àrea Quirúrgica i Coordinació de Transplantaments, va reunir professionals de diferents àmbits assistencials, tecnològics, logístics, d'infraestructures i de la indústria que ja treballa amb RFID, com Cardiva, per compartir una visió global del projecte, des de la seva concepció fins als resultats actuals.
La benvinguda va anar a càrrec de Rosa García, directora Econòmica-Financera del Clínic.
Una transformació que va més enllà de la tecnologia
Durant la sessió es va posar de manifest que la RFID no és només una eina per etiquetar materials, sinó un element transformador que permet disposar de traçabilitat integral, millorar la sostenibilitat econòmica, augmentar la fiabilitat de les dades i reforçar la seguretat del pacient mitjançant una millor gestió dels recursos assistencials.
A la taula rodona, moderada per Lluís Mañes, coordinador de projectes de la Direcció d’Estratègia i Planificació, hi van participar Josep Maria Marín, Director de Serveis Generals, Alex Moreno, de la Direcció de Sistemes, Meritxell Lopez i Gisle Segura, de la Direcció d’Infraestructures i Enginyeria Biomèdica, Toni Canilles, de l’Àrea Quirúrgica, Xavi Mena, de l’Institut Cardiovascular, i Marc Soley, de Dipole. Van analitzar les diferents fases del projecte, els reptes afrontats durant la implantació i els factors clau d'èxit.
La taula rodona d’experiència d’usuaris assistencials, moderada per Susagna Trias, ens va deixar grans confessions i reptes pel futur, de part del Dr. Ivo Roca, cap de la Secció d’Arrítmies, i les coordinadores quirúrgiques d’infermeria, Sheila Baena i Patrícia Amorós.
Finalment Manel Martínez, d’AECOC-GS1, va explicar tot el procés d’estandardització de l’etiquetatge amb RFID i Josep Banqué, responsable de la Unitat de Contractació, com s’estan establint i com s’establiran els criteris de valoració en les licitacions públiques amb materials que el Clínic necessita que vinguin etiquetats des del proveïdor, per evitar errors i per millorar la traçabilitat i compartir la informació bàsica per garantir una cadena de valor fins a l’ús del material o la implantació de la pròtesi, molt més enllà de l’ús del codi de barres.