Recerca

Un anticòs monoclonal, nova teràpia per a la Uveïtis no infecciosa

La uveïtis és una malaltia que produeix la inflamació dels teixits de l'interior de l'ull. En concret, la Uveítis No infecciosa (UNI) causa un 20% dels casos de ceguesa en països desenvolupats. Fins ara es tractava amb corticosteroides però recentment la teràpia biològica amb amb Adalimumab (ADA), un anticòs monoclonal humà, està obtenint resultats prometedors a curt i llarg termini.

La uveïtis no infecciosa (UNI) inclou un gran nombre de malalties que causen la inflamació dels teixits intraoculars. En concret, la uveïtis és la inflamació de l'úvea, la capa mitjana de l'ull, que causa dolor, visió borrosa i enrogiment. Malgrat ser una gran desconeguda, afecta 47.000 persones a Espanya i causa un 20% dels casos de ceguesa en els països desenvolupats. A més, aquesta malaltia sol afectar població jove o de mitjana edat, el que causa un gran impacte en la qualitat de vida i el seu benestar.

El tractament habitual per a aquesta malaltia són els corticosteroides. No obstant això, els efectes adversos a curt i llarg termini són molt freqüents i augmenten sistemàticament a l'incrementar les dosis. Controlar l'uveïtis mantenint les mateixes dosis de corticosteroides no és possible a causa de les freqüents exacerbacions i la progressió de la malaltia.

Per trobar una alternativa als corticosteroides s'han dut a terme alguns estudis amb Adalimumab (ADA), un anticòs monoclonal humà, en concret una immunoglobulina G1. Aquesta molècula ha estat aprovada com a tractament biològic per a diverses malalties immunes i ha demostrat també certa eficàcia per al tractament de la uveïtis en alguns assajos clínics. De moment només s'ha estudiat el seu efecte amb pacients que ja no responien a el tractament amb corticosteroides i que mai havien estat tractats amb un altre tractament biològic. També s'ha vist que funciona en nens i adolescents en estadis inicials de la uveïtis.

Els seus efectes positius, a més del seu bon perfil de seguretat, van portar a la seva aprovació per al tractament d'aquests subgrups tant als EUA com a Europa al 2016 i 2017, respectivament.

El projecte BioÚvea, en què han participat múltiples hospitals de tot l'Estat, és un estudi observacional que posa a prova l'efecte de l'ADA a llarg termini per a diferents grups de pacients, mai estudiats fins al moment. Aquesta investigació ha estat coordinada pel Dr. Víctor Llorens del grup d'Inflamació ocular de l'Hospital Clínic-IDIBAPS, liderat pel Dr. Alfredo Adán. Altres dels objectius de l'estudi eren confirmar si canviava la seva eficàcia quan s'administraven alhora altres fàrmacs (com injeccions localitzades de corticosteroides o medicaments immunomoduladors), així com veure l'efecte dels canvis de dosi d'ADA, una pràctica clínica habitual per adaptar-se a l'evolució de la malaltia.

Per comprovar aquestes variables es va utilitzar com a mesura la taxa de retenció de l'fàrmac (DRT). Aquesta és una bona manera de mesurar l'equilibri entre la tolerància dels pacients al medicament i la seva eficàcia.

Es va mesurar la taxa de retenció d'aquest fàrmac en 392 pacients amb UNI, dels quals 218 eren dones, amb una mitjana d'edat de 39 anys. Es va seguir l'evolució d'aquests pacients durant 12, 24, i fins a 60 mesos (1, 2 i 5 anys).

Els resultats van ser que la taxa de retenció de l'fàrmac als 12 mesos era de el 87%, als 24 de l'76% i als 60 de l'54%. Aquestes dades demostren que el fàrmac ADA és efectiu a llarg termini. A més, es va observar una baixa taxa d'efectes secundaris, de manera que el seu perfil de seguretat és molt bo.

Altres de les conclusions que es van obtenir va ser que administrar ADA juntament amb altres fàrmacs no disminuïa la retenció d'aquest fàrmac. En canvi, l'ús d'ADA en pacients que ja han rebut alguna bioteràpia anteriorment pot estar relacionat amb abandonament de l'tractament causa de la seva ineficàcia.

Tots aquests resultats confirmen que els corticosteroides, el tractament d'elecció fins al moment per a la Uveítis no infecciosa, s'està quedant en el passat a causa de la seva inespecificitat i efectes secundaris. Aquests fàrmacs passen a ser substituïts per teràpies biològiques com els anticossos monoclonals, que al ser més dirigides tenen un millor perfil de seguretat. Aquest tractament és un important avenç per a les persones amb uveïtis ja que, alhora que efectiu, és menys nociu que els corticoides i es pot administrar a molts més tipus de pacients.

Font: Dr. Alfredo Adán, director de l'Institut Clínic d'Oftalmologia