Els antidepressius són una eina habitual en el tractament de la depressió, però el seu ús en pacients amb trastorn bipolar ha estat motiu de debat durant dècades. El principal temor? Que aquests fàrmacs, en lloc d’alleujar la simptomatologia depressiva, desencadenin un episodi maníac, amb conseqüències potencialment greus per a la salut mental i la qualitat de vida dels pacients.
Ara, un estudi liderat pel Clínic-IDIBAPS aporta llum sobre aquesta qüestió. Publicat a la revista eClinicalMedicine, del grup The Lancet Discovery Science, el treball ofereix la primera revisió sistemàtica amb metanàlisi en xarxa sobre el risc de canvi a mania després del tractament amb antidepressius en la fase aguda de la depressió bipolar.
“Volíem respondre una pregunta clínica molt rellevant: fins a quin punt és segur utilitzar antidepressius en pacients amb depressió bipolar?”, explica Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic, cap del grup de recerca de l'IDIBAPS Trastorns bipolars i depressius i un dels autors principals de l’estudi. “La resposta, basada en l’evidència acumulada, és que la majoria d’aquests fàrmacs no incrementen significativament el risc de canvi a mania, especialment quan s’utilitzen de manera adequada i, sovint, en combinació amb estabilitzadors de l’estat d’ànim”.
Una revisió exhaustiva de l’evidència
L’estudi ha analitzat tots els assaigs clínics aleatoritzats publicats fins ara que han avaluat el risc de canvi a mania després del tractament amb antidepressius en pacients amb depressió bipolar. Mitjançant una metodologia de metanàlisi en xarxa —una tècnica estadística que permet comparar múltiples tractaments entre si, fins i tot quan no han estat comparats directament en estudis—, els investigadors han pogut sintetitzar de manera robusta l’evidència disponible.
Els resultats mostren que, en general, els antidepressius no s’associen a un increment significatiu del risc de canvi a mania. Tot i això, s’han identificat algunes excepcions puntuals, i el risc pot variar segons el tipus d’antidepressiu i si s’administra sol o combinat amb altres fàrmacs.
“És important destacar que no tots els antidepressius són iguals, i que el context clínic en què s’utilitzen és clau”, afegeix Vincenzo Oliva, investigador del mateix grup de recerca i coautor de l’estudi. “Per això, aquest treball no només aporta dades, sinó que també obre la porta a una medicina més personalitzada, on les decisions terapèutiques es prenguin tenint en compte les característiques específiques de cada pacient”.
Implicacions per a pacients i professionals
El trastorn bipolar és una condició greu i complexa, i la seva fase depressiva és especialment difícil de tractar. De fet, hi ha molt pocs fàrmacs aprovats per les agències reguladores per a aquesta indicació. En aquest context, l’estudi obre la porta a ampliar les opcions terapèutiques disponibles.
Per als pacients, això pot traduir-se en més alternatives i una millor adaptació del tractament a les seves necessitats. Per als professionals sanitaris, la recerca ofereix una base sòlida per prendre decisions més informades i segures.
A més, el treball pot tenir un impacte directe en l’elaboració de futures guies clíniques i en l’orientació de la recerca cap a àrees encara poc explorades. “És un punt de partida per continuar investigant”, assenyalen els autors. “Caldria estudiar l’eficàcia i la seguretat d’altres antidepressius que encara no han estat avaluats, així com fer estudis centrats en subgrups específics de pacients”.
Lideratge internacional des de Barcelona
Tot i que l’estudi compta amb una extensa col·laboració internacional, ha estat liderat des de la Unitat de Trastorns Bipolars i Depressius de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, que ha coordinat el protocol, l’anàlisi estadística i la redacció del manuscrit.
Aquest lideratge consolida el paper de l’equip com a referent internacional en la recerca sobre trastorns de l’estat d’ànim, i reforça el compromís de l’IDIBAPS amb una recerca clínica de qualitat, amb impacte real en la pràctica mèdica i en la vida dels pacients.
