Diagnòstic de la Dermatitis de Contacte
Història clínica: La base del diagnòstic és una entrevista acurada en què s’inclouen els antecedents de malalties cutànies, l’ocupació laboral, les característiques de l’entorn de treball, els objectes d’ús personal, les causes d’empitjorament i millora, el temps d’evolució i la gravetat de les lesions.
Proves epicutànies o patch test: són el mètode diagnòstic de referència per diagnosticar la dermatitis de contacte al·lèrgica. Consisteixen a col·locar petites quantitats de les substàncies sospitoses (al·lèrgens) en uns pegats que s’apliquen sobre la pell, normalment a l’esquena. Aquestes substàncies es mantenen en contacte amb la pell durant 48 hores i la lectura definitiva de la prova es fa a les 96 hores. L’exposició a aquestes substàncies es fa sempre sota condicions controlades i segures. L’objectiu és reproduir una reacció local que permeti identificar si algun d’aquests al·lèrgens pot ser el responsable de la dermatitis.
L'obtenció de resultats positius no implica necessàriament que l'al·lergen obtingut sigui el causant de les lesions que s'estan estudiant, ja que s'han de valorar en el context de la història mèdica i els antecedents del pacient.
Informació documentada per:
Publicat: 25 maig de 2020
Actualitzat: 25 maig de 2020
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.