Quins són els primers símptomes de l’hantavirus?

Els símptomes inicials poden semblar-se als d’altres infeccions víriques i inclouen febre, cansament intens, dolor muscular, mal de cap, nàusees, vòmits i dolor abdominal.

Pot afectar els pulmons?

Sí. En les variants amb afectació pulmonar poden aparèixer tos, dificultat respiratòria i opressió al pit. En els casos greus pot produir insuficiència respiratòria aguda.

Pot afectar els ronyons?

Sí. En les variants associades a síndrome renal pot produir disminució de la quantitat d’orina, alteracions en la funció renal, edemes i, en alguns casos, alteracions de la tensió arterial.

Com es diagnostica l’hantavirus?

El diagnòstic es basa en els símptomes, en l’antecedent d’exposició a rosegadors o zones endèmiques i en proves de laboratori com PCR i serologia. En pacients amb afectació respiratòria també es poden fer radiografies o tomografies.

Existeix tractament específic?

No existeix un tractament antiviral específic per a la majoria dels hantavirus ni una vacuna d’ús general. L’abordatge consisteix en mesures de suport segons la gravetat.

Com es prevé l’hantavirus?

La millor manera de prevenir la infecció és evitar el contacte amb rosegadors i amb les seves excrecions. Es recomana ventilar espais tancats abans de netejar-los, humitejar amb desinfectant les superfícies contaminades, usar guants i, si cal, mascareta, guardar aliments en recipients tancats i segellar esquerdes i forats.

Hi ha casos d’hantavirus a Espanya?

S’han descrit casos esporàdics i molt poc freqüents. El risc per a la població general a Espanya és molt baix.

Malalties, símptomes i estats de salut

Fes una donació

Un projecte elaborat conjuntament amb

Què és l’hantavirus?

Temps de lectura: 2 min

L’hantavirus és un grup de virus que es transmet principalment a través de rosegadors silvestres infectats. En les persones pot causar malalties greus que afecten sobretot els pulmons i, en alguns casos, els ronyons.

El terme hantavirus engloba diferents variants segons la seva localització geogràfica, els reservoris i el tipus de malaltia que produeixen.

A Amèrica, la infecció més característica és la síndrome cardiopulmonar per hantavirus, una malaltia poc freqüent però potencialment greu que pot provocar insuficiència respiratòria. A Europa i Àsia, els hantavirus produeixen habitualment un quadre anomenat febre hemorràgica amb síndrome renal.

Cada variant del virus està associada a una espècie concreta de rosegador. A Xile i a l’Argentina, una de les variants és el virus Andes, el reservori del qual és el ratolí de cua llarga (Oligoryzomys longicaudatus).

Tot i que la majoria de les infeccions es produeixen pel contacte amb rosegadors infectats, el virus Andes és una excepció important perquè, en ocasions molt poc freqüents, es pot transmetre d’una persona a una altra després d’un contacte estret i prolongat.

L’hantavirus és una malaltia poc habitual, però alguns casos poden evolucionar ràpidament i requerir ingrés hospitalari. A Espanya, el risc per a la població general és molt baix.

Període d’incubació

El període d’incubació de l’hantavirus se sol situar entre 1 i 6 setmanes després de l’exposició, amb major freqüència entre 2 i 4 setmanes. Aquest interval relativament llarg pot dificultar la identificació del moment exacte del contagi, especialment en persones amb exposició ambiental continuada.

Taxa de mortalitat

La taxa de mortalitat de l’hantavirus varia segons el tipus de malaltia que produeix:

En les variants associades a síndrome renal, la mortalitat se situa entre l’1% i el 15%.
En les variants associades a síndrome pulmonar, la mortalitat pot ser més elevada, aproximadament entre el 20% i el 40% en els casos greus.

Aquestes xifres són orientatives i poden variar segons l’atenció mèdica disponible i la rapidesa del diagnòstic.

Com es transmet l’hantavirus?

La principal via de transmissió és la inhalació de partícules contaminades amb orina, femtes o saliva de rosegadors infectats.

També es pot produir el contagi en:

Tocar superfícies contaminades i després portar-se les mans a la boca, el nas o els ulls.
Consumir aliments contaminats.
Patir una mossegada d’un rosegador infectat.

La transmissió entre persones és excepcional. Només s’ha documentat amb el virus Andes i en situacions de contacte estret.

Segueix llegint Símptomes

Un projecte elaborat conjuntament amb

Et sembla útil aquest contingut?

Sí No

Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.

Gràcies per la teva ajuda!

Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Antoni Trilla Epidemiòleg Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia

Publicat: 13 maig de 2026
Actualitzat: 13 maig de 2026

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.