Tractament de la Insuficiència Mitral al Clínic

L'Hospital Clínic Barcelona compta amb la majoria dels tractaments quirúrgics i percutanis per a l'abordatge de la insuficiència mitral, sent així un hospital referència per a aquests tractaments i tenint l'acreditació CSUR per a reparació mitral quirúrgica. El tractament sempre s'adequa a les necessitats del pacient, i es prioritza la reparació valvular en front el reemplaçament.

Per això compta amb un equip multidisciplinari format per especialistes en imatge, cardiòlegs intervencionistes i cirurgians cardíacs, que s'encarreguen de l'abordatge conjunt de malalties valvulars.

Quan es fa el diagnòstic d'una insuficiència mitral, si no és severa ni simptomàtica, es fa un seguiment clínic a través de l'especialista en cardiologia de referència. En el moment en què la insuficiència mitral es fa severa o apareixen símptomes, es fa una derivació al procés de malaltia valvular de l'hospital. Com a primer pas, es fa una avaluació telemàtica del cas i es revisen l'historial clínic i les proves realitzades. Si hi ha dubtes o s'ha d'ampliar l'estudi, es fa una visita a la consulta de patologia valvular complexa, ja que pot ser necessària la realització de proves addicionals, com ara una ecografia transesofàgica o una ecocardiografia d'exercici per completar el diagnòstic.

Un cop per setmana es reuneix l'equip multidisciplinari de patologia valvular per avaluar casos complexos o decidir quin pot ser el millor abordatge de tractament dels pacients.

Un cop es considera que el pacient presenta una indicació de tractament de la vàlvula, es decideix el millor abordatge (quirúrgic o percutani) i se sol·liciten la resta de les proves necessàries. També se cita el pacient a una visita amb el cirurgià vascular o el cardiòleg intervencionista per conèixer l'estat de les artèries (TAC o coronariografia), així com valorar mitjançant TAC la possible calcificació a les zones d'accés. En casos de reparació quirúrgica, pot ser necessària l’avaluació amb ecografia transesofàgica de la vàlvula. En el cas del tractament percutani, sempre sol ser necessària una ecografia transesofàgica i en el cas de pròtesis un TAC específic.

Tot i que se solucioni amb la intervenció el problema valvular, els pacients hauran de continuar amb seguiment cardiològic posterior a través del seu cardiòleg de referència.

En alguns casos podem trobar pacients en què, malgrat tenir una insuficiència severa i simptomàtica, no sigui possible fer intervenció. Tant en aquests casos com en pacients amb insuficiència mitral funcional, és fonamental la col·laboració de l'equip d'insuficiència cardíaca del nostre hospital per poder fer una optimització del tractament mèdic per millorar-ne la simptomatologia.