L’ ecografia ginecològica és una prova de diagnòstic que serveix per a estudiar els òrgans de la pelvis mitjançant una sonda ecogràfica. Tot i que és una prova molt utilitzada, encara hi ha molt desconeixement al voltant d’aquesta. Alguns dels mites més comuns de l’ecografia ginecològica són:
- Només es realitza per via transvaginal
- Forma part de la revisió ginecològica convencional
- Un ús excessiu pot ser perjudicial pels òrgans de la pelvis
- No es pot realitzar si s’ està menstruant
- No es pot realitzar en dones que no hagin mantingut relacions sexuals amb penetració
- Només serveix per a estudiar els òrgans de l’aparell reproductor femení
- És una eina per diagnosticar qualsevol malaltia de l’aparell reproductor femení tant a nivell oncològic com de fertilitat
1. Només es realitza per via transvaginal
L’ecografia ginecològica es pot fer per via transabdominal, transvaginal i transrectal.
En la via transabdominal, es col·loca la sonda ecogràfica sobre l’abdomen. En aquest cas, l’úter i els ovaris es veuen amb poca definició, sobretot en dones amb sobrepès o obeses.
Per via transvaginal, es col·loca la sonda dintre de la vagina. En aquest cas, els òrgans de la pelvis es veuen amb molt més detall, i per això és la via d’elecció.
En la via transrectal, la sonda ecogràfica es col·loca pel recte, que és la part final de l’intestí gruixut. S’utilitza quan es necessita visualitzar amb detall els òrgans de la pelvis, i no es pot realitzar l’ecografia transvaginal (dones que tenen l’entrada de la vagina molt estreta, o bé aquelles que no han tingut relacions sexuals i tenen molèsties o no volen).
2. Forma part de la revisió ginecològica convencional
L’ ecografia no forma part de la revisió ginecològica convencional. Si la dona presenta símptomes suggestius de malaltia o hi ha sospita en l’exploració física (palpació abdominal i tacte vaginal), és quan es demana aquesta prova, en qualsevol moment de la vida de la dona. Al contrari del que passa amb la mamografia o la citologia, no ha demostrat canviar el pronòstic de malalties com el càncer d’ovari o d’endometri en dones sense símptomes.
3. Un ús excessiu pot ser perjudicial pels òrgans de la pelvis
L’ecografia no emet cap mena de radiació per obtenir una imatge, sinó que fa servir ultrasons. Per tant, es poden realitzar tantes ecografies com sigui necessari sense cap efecte negatiu per a la pacient.
4. No es pot realitzar si s’està menstruant
Si a més de l’anatomia dels òrgans de l’aparell reproductor femení, es vol fer un estudi de la funció, es poden fer ecografies en diferents parts del cicle, incloent el període on la dona està menstruant. És cert que durant el 1r dia de regla la visualització de la cavitat pot ser més difícil. De totes maneres, en dones que tenen un sagnat persistent o bé un sagnat durant la menopausa, es recomana fer la prova durant el sagnat, tot i realitzar-se per via transvaginal.
Normalment, s’aconsella realitzar una ecografia just després de la regla, ja que és el millor moment per a estudiar si hi ha malaltia a la cavitat uterina, degut a que l’endometri és molt prim. Si el que es vol es comprovar que la pacient ovula, es recomana fer-la després del 14è dia des de la regla prèvia, per veure el forat que deixa l’ovulació a l’ovari.
5. No es pot realitzar en dones que no hagin mantingut relacions sexuals amb penetració
En nenes o adolescents, quan és necessari realitzar aquest tipus de prova però no han tingut relacions coitals prèvies, es comença per una ecografia per via abdominal amb la bufeta plena. Si la imatge no és prou bona per arribar a un diagnòstic, es planteja fer-la per via transvaginal o transrectal amb la bufeta buida. Les dones que no han tingut relacions sexuals amb penetració solen tenir l’himen conservat, i la sonda per via transvaginal pot entrar amb dificultat.
Si no entra fàcilment per la vagina, es pot valorar fer-la per via transrectal. Aquesta última no és dolorosa, i s’obtenen imatges molt similars a l’ecografia transvaginal. A més, no cal cap mena de preparació intestinal.
Si la sonda vaginal es pot introduir sense dolor encara que hi hagi himen, també es planteja la possibilitat a la noia. Si la noia no es vol realitzar cap de les dues exploracions (ni per via transvaginal ni per via transrectal), es pot valorar sol·licitar una estudi dels òrgans pelvians amb ressonància magnètica.
6. Només serveix per a estudiar els òrgans de l’aparell reproductor femení
En l’ecografia ginecològica es visualitzen tots els òrgans de la pelvis: a més de l’úter i els ovaris, també es poden estudiar la bufeta i el recte.
Hi ha malalties ginecològiques que també afecten la bufeta o el recte, com l’endometriosi o els càncers d’úter. A més, en dones amb problemes de micció, problemes fecals, etc., també es pot indicar una ecografia ginecològica per a valorar les parets de la bufeta, els moviments de la uretra i els esfínters de l’anus.
Finalment, a través de l’ecografia ginecològica, a vegades s’identifiquen malalties que no es relacionen directament amb la ginecologia, com tumors de la bufeta o de la pelvis d’un altre origen.
7. És una eina per diagnosticar qualsevol malaltia de l’aparell reproductor femení
Tot i que és una prova que proporciona molta informació, en alguns casos es necessiten proves complementàries i una visió multidisciplinària.
Per exemple, aquesta prova no serveix per a estudiar una infecció cervical per virus del papil·loma humà, excepte si aquesta infecció desencadena un tumor de coll uterí.
Per altra banda, tot i que hi ha tumors d’ovari o úter que tenen una imatge ecogràfica molt típica, el diagnòstic final el fan els patòlegs a través d’una mostra obtinguda a través d’una biòpsia.
A l’hora d’avaluar l’esterilitat, amb l’ecografia només es pot valorar l’anatomia de l’ovari i fer un càlcul indirecte de la reserva ovàrica, però no es pot saber la qualitat dels òvuls. Tampoc no és útil per veure si les trompes de Fal·lopi són permeables ja que, en condicions normals, no es solen veure per ecografia sense utilitzar un contrast específic.
AUTORA DE LA NOTÍCIA:
Dra. Cristina Ros, ginecòloga del Servei de Ginecologia de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia, hospital Clínic Barcelona.
