L'actualització inclou una llista ampliada dels microorganismes causants de la malaltia i incorpora noves tècniques d'imatge i microbiològiques (metagenòmica) per diagnosticar-les.
L'actualització ha estat coordinada pel Dr. Josep M. Miró, consultor Sènior de Malalties Infeccioses del Clínic, Catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona, cap del grup Endocarditis. Infeccions cardiovasculars. Model experimental de l'IDIBAPS i cap de grup al CIBERINFEC, i president de la Societat Internacional de Malalties Infeccioses Cardiovasculars (ISCVID); i el Dr. Vance G. Fowler, de la Universitat Duke (Durham, North Carolina).
L'endocarditis és una inflamació que afecta a la capa interna de les cavitats del cor, que s'anomena endocardi, i a les vàlvules cardíaques. No és una malaltia freqüent, però és greu, i si no es tracta ràpidament, pot alterar el funcionament correcte del cor mitjançant el deteriorament de les vàlvules cardíaques.
La microbiologia, epidemiologia, diagnòstic i tractament de l'endocarditis infecciosa (EI) han canviat significativament des de la publicació dels primers criteris el 1994, actualitzats el 2001. Ara la ISCVID, per elaborar la nova guia, ha reunit un grup multidisciplinar format per 25 experts en endocarditis infecciosa de cinc continents i sis especialitats relacionades amb la malaltia: Anatomia patològica, Cardiologia, Cirurgia Cardiovascular, Malalties Infeccioses, Microbiologia i Radiologia.
L'actualització inclou, a nivell histopatològic, els diagnòstics genòmics en les mostres de les vàlvules cardíaques. Des del punt de vista microbiològic, s'han afegit nous microorganismes causants de l'endocarditis i les metodologies per determinar-los. Pel que fa al diagnòstic per imatge, l'ecocardiografia continua sent la pedra angular del diagnòstic per imatge i s'han incorporat com a criteris més grans ell [18F]FDG PET/CT i el TAC cardíacs.
El document també recull els dos reptes principals pel que fa al maneig d'aquesta infecció. El primer és que aquests nous criteris d'endocarditis infecciosa de Duke-ISCVID del 2023 s'han de validar. “Ara mateix ja s'estan fent estudis de validació a nivell europeu (França, Holanda, Suècia, Espanya) per conèixer la seva sensibilitat i especificitat”, explica el Dr. Miró. El segon, és no deixar passar 25 anys per tornar a actualitzar els criteris. “La ISCVID s'ha compromès a actualitzar-los periòdicament a la seva pàgina web com un document “viu” tal com es fa a les guies del tractament del VIH o del VHC. Cada quatre anys i depenent de l'evidència existent, aquests criteris actualitzats es podrien publicar”, conclou.
Referència de l'estudi:
