Recerca

Avaluen l’eficàcia d’una combinació de fàrmacs en el tractament de la poliposi adenomatosa familiar

Un estudi publicat al New England Journal of Medicine ha avaluat l’eficàcia d’una combinació de fàrmacs per alentir la progressió de la poliposi adenomatosa familiar, una malaltia que  causa càncer colorectal si no es tracta. Tot i que l’estudi conclou que la combinació no és millor que donar els dos tractaments per separat, en un dels subgrups analitzats s’ha observat una tendència que indica que en aquest cas concret podria ser beneficiosa.

D'esquerra a dreta, Francesc Balaguer, Antoni Castells i Teresa Ocaña (Foto: Francisco Avia)

Francesc Balaguer, cap del Servei de Gastroenterologia del Clínic i investigador del grup Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l’IDIBAPS, i Antoni Castells, Director Mèdic del Clínic i cap del mateix grup IDIBAPS, son signants de l’article publicat al NEJM. També hi han participat Teresa Ocaña, infermera de pràctica avançada en formes familiars i hereditàries de càncer digestiu i coordinadora de l’estudi al Clínic, i els integrants de la Clínica d’Alt Risc de Càncer Colorectal.

La poliposi adenomatosa familiar és una malaltia rara i hereditària causada per mutacions a un gen conegut com APC. Es caracteritza per l’aparició progressiva de centenars o milers de pòlips en la part baixa del tracte gastrointestinal (còlon i recte) i s’associa amb un risc del 100% de desenvolupar un càncer colorectal si no es tracta. L’aparició de pòlips en el duodè es dona en el 80% de les persones amb la malaltia i pot acabar, en un 5-12% dels casos, en un càncer de duodè.

El tractament actual consisteix en realitzar una proctocolectomia o colectomia total, una intervenció quirúrgica en la que es treu el còlon. “El tractament endoscòpic o quirúrgic no elimina del tot la possibilitat que puguin reaparèixer pòlips i requerir una segona cirurgia, amb el que hi ha una necessitat no resolta de trobar algun tipus de tractament que pugui prevenir l’aparició dels pòlips”, assenyala Antoni Castells.

En els darrers anys s’han estat provant tractaments quimiopreventius que alenteixin la progressió dels pòlips i permetin evitar l’aparició de problemes majors.

En l’estudi de fase III publicat al NEJM s’ha analitzat l’eficàcia d’una nova combinació de dos fàrmacs per reduir la necessitat de cirurgia i alentir la progressió de la poliposi. “Hi ha evidència que la combinació de sulindac amb eflornitina és efectiva, en la població general de més de 50 anys en la reducció de la formació de pòlips. Amb les dades preclíniques i clíniques d’aquesta combinació es va decidir fer l’estudi amb pacients amb poliposi adenomatosa familiar”, explica Francesc Balaguer.

En l’estudi van participar 170 pacients que es van dividir en tres grups i que, al llarg de quatre anys, van rebre la combinació de fàrmacs o un dels dos tractaments per separat. D’altra banda, donada la heterogeneïtat que existeix entre els pacients amb la malaltia (pendents d’intervenció, operats de fa més de 3 anys però amb pòlips al recte o pacients amb una poliposi més severa), en cadascun dels tres grups de tractament es van tenir en compte les tres categories.

Els resultats de l’estudi van demostrar que no hi havia diferències significatives entre donar la combinació de fàrmacs o els tractaments per separat. “L’objectiu primari de l’estudi era molt ambiciós i complex i és que no hi havia d’haver l’aparició de cap event relacionat amb la poliposi, com la necessitat de cirurgia, el fet d’haver de treure pòlips per endoscòpia o la progressió de la malaltia duodenal”, apunta Francesc Balaguer. “Ens vam trobar amb pacients en els que hi va haver progressió duodenal, mesurada per una escala quantitativa, però aquest fet no tenia cap rellevància a nivell clínic”, afegeix.

El que sí que es va observar és que, en el grup de pacients pendents de fer-se una cirurgia colorectal, hi havia una tendència de reducció dels events relacionats amb la poliposi que arribava al 70%.

El següent pas, doncs, serà subanalitzar els grup dels pacients pre-colectomia o els ja operats definint la progressió de la poliposi com la necessitat de cirurgia o extracció de colon, independentment de si hi ha o no afectació al duodè. D’aquesta manera podrem veure si aquesta tendència és o no significativa”, conclouen els autors.

Referència de l’estudi:

Eflornithine plus Sulindac for Prevention of Progression in Familial Adenomatous Polyposis.

Burke CA, Dekker E, Lynch P, Samadder NJ, Balaguer F, Hüneburg R, Burn J, Castells A, Gallinger S, Lim R, Stoffel EM, Gupta S, Henderson A, Kallenberg FG, Kanth P, Roos VH, Ginsberg GG, Sinicrope FA, Strassburg CP, Van Cutsem E, Church J, Lalloo F, Willingham FF, Wise PE, Grady WM, Ford M, Weiss JM, Gryfe R, Rustgi AK, Syngal S, Cohen A.

N Engl J Med. 2020 Sep 10;383(11):1028-1039. doi: 10.1056/NEJMoa1916063.