Un estudi recent aporta informació sobre els mecanismes neurobiològics que poden contribuir als problemes de memòria a pacients amb Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF). A més, suggereixen que PPAR-γ, un receptor del nucli de les cèl·lules, podria ser una diana cap on dirigir els tractaments.
Els pacients que presenten TEAF tenen alteracions físiques i conductuals, ja sigui pel consum alcohòlic matern durant l'embaràs o durant la lactància. Entre aquestes alteracions destaca el deteriorament cognitiu. Aquests problemes són perquè l'exposició a alcohol durant la gestació i la lactància impacta en el desenvolupament cerebral i en els circuits d'aprenentatge i memòria. Aquests danys estructurals són irreversibles.
Perquè el desenvolupament neuronal sigui correcte cal que una important i complexa xarxa de receptors, molècules i vies metabòliques funcionin de manera precisa. Se sap que una molècula implicada és PPAR-γ (un receptor al nucli de les cèl·lules). Aquesta molècula participa en processos clau per a la maduració cerebral i la cognició. Alteracions de PPAR-γ durant el desenvolupament neurològic s'associen amb deteriorament cognitiu. Aquest estudi, encara en fase experimental amb ratolins, suggereix que augmentar l’expressió de PPAR-γ podria ser una estratègia terapèutica prometedora, que ha d’obrir la porta a nous estudis.
Si parlem de possibles tractaments per al TEAF, cal destacar que en una fase prèvia d'aquest estudi es demostra que el CBD administrat durant l'adolescència pot contrarestar el deteriorament cognitiu en ratolins per exposició a l'alcohol durant la gestació. Aquest efecte és perquè el tractament amb CDB pot disminuir l'estat inflamatori al cervell, produït per l'exposició prenatal a l'alcohol.
Tot i això, tots dos estudis s'han desenvolupat en un model animal. Actualment hi ha en fase de validació diversos estudis en humans amb TEAF, alguns desenvolupats a l'Hospital Clínic de Barcelona. En aquestes investigacions s'administren als pacients amb TEAF diversos possibles tractaments com ara antioxidants. que podrien produir una millora en diversos paràmetres neurocognitius.
Tot i que encara es troben en fase d'experimentació, és important que la investigació en aquest camp avanci per sumar opcions terapèutiques per als nens i nenes amb TEAF. Fins ara, tots els tractaments que reben aquests pacients són per pal·liar els símptomes del seu trastorn, encara no s'ha pogut desenvolupar cap tractament específic per millorar les alteracions cerebrals que presenten les persones amb TEAF. Tant aquests estudis com estudis futurs poden obrir nous camps de recerca cap a possibles tractaments.
