Què és el chemsex i per què preocupa els professionals de la salut?
El terme chemsex fa referència a l’ús intencionat de substàncies psicoactives per facilitar, intensificar o allargar les relacions sexuals, principalment entre homes que tenen sexe amb homes (HSH).
En aquest context, és habitual sentir expressions com chems, per referir-se a les substàncies consumides; sessió o chill, que descriuen trobades sexuals que poden durar moltes hores; o slamming, que fa referència al consum per via injectada i que comporta riscos addicionals per a la salut.
Quan pot esdevenir problemàtic el chemsex?
No totes les persones que practiquen chemsex tenen necessàriament un problema de salut o una addicció. Existeix un gradient que va des de l’experimentació o l’ús ocasional fins a situacions de risc creixent i, en alguns casos, de pèrdua de control.
Els experts destaquen que la combinació de substàncies estimulants i relacions sexuals prolongades pot augmentar el risc de perdre el control sobre el consum o la conducta.
Per què les persones practiquen chemsex?
Reduir el chemsex a una simple suma de drogues i sexe és simplificar una realitat molt més complexa. Els professionals assenyalen que aquesta pràctica està influïda per múltiples factors personals, socials i emocionals, i que les motivacions poden variar d'una persona a una altra.
Entre els motius que poden afavorir-ne la pràctica destaquen:
- La recerca de desinhibició i una major sensació de confiança en les relacions sexuals.
- La necessitat de sentir-se acceptat o connectat amb altres persones.
- El desig de mantenir trobades sexuals més llargues o més intenses.
- La facilitat d'accés a determinades substàncies en alguns entorns socials.
- L'ús d'aplicacions de contactes, que poden facilitar l'organització de trobades i la connexió entre persones amb interessos similars.
- La soledat o l'aïllament social.
- Experiències de discriminació, estigma o rebuig, especialment en relació amb l'orientació sexual o la identitat personal.
- Situacions de malestar emocional, com l'ansietat, la baixa autoestima o altres dificultats psicològiques.
Per aquest motiu, els especialistes insisteixen que, més enllà del consum de substàncies, és important entendre quin paper té el chemsex en la vida de cada persona i quines necessitats intenta cobrir. Aquesta mirada permet identificar millor els factors de risc i oferir un suport més adequat i personalitzat.
Substàncies associades al chemsex
Les substàncies associades al chemsex poden generar efectes estimulants, desinhibidors o dissociatius. Tot i això, no existeix un únic patró de consum i les substàncies utilitzades poden variar segons el context. Entre les més característiques hi ha el GHB/GBL, la metanfetamina i les catinones sintètiques, tot i que sovint es combinen amb ketamina, cocaïna, poppers, alcohol o fàrmacs per a la disfunció erèctil.
- GHB/GBL: GHB/GBL: Depressor del sistema nerviós central que pot provocar desinhibició, sensació d'eufòria i relaxació. Tanmateix, també pot causar pèrdua de consciència, depressió respiratòria i sobredosi, especialment quan es combina amb alcohol, benzodiazepines, opioides o altres substàncies depressores.
- Metanfetamina (tina): Estimulant molt potent que augmenta l'energia, l'excitació sexual i el temps de vigília. Pot incrementar la impulsivitat i afavorir sessions molt prolongades.
- Mefedrona i altres catinones sintètiques: Substàncies estimulants que intensifiquen les sensacions, però poden afavorir el consum compulsiu.
- Cocaïna: Estimulant que incrementa l'activació i la confiança, amb risc de dependència i complicacions cardiovasculars.
Cal tenir en compte que moltes persones combinen diverses substàncies durant una mateixa sessió. Aquest policonsum incrementa el risc d'efectes adversos, intoxicacions, sobredosis i problemes de salut física i mental.
Efectes del chemsex sobre la salut física i mental
Després d’una sessió de chemsex, algunes persones poden experimentar cansament intens, apatia, tristesa o altres efectes físics i emocionals que dificulten la recuperació.
Segons l’estudi HOMOSALUD 2021, aproximadament tres de cada quatre participants que havien practicat chemsex durant els darrers dotze mesos van necessitar almenys un dia per recuperar-se; un 19,7 % va necessitar més de dos dies i un 8,7 %, més d’una setmana.
També s’hi descriuen episodis de sobredosi, un risc que augmenta especialment quan hi ha policonsum o sessions prolongades.
A llarg termini, la repetició d’aquestes pràctiques es pot associar a problemes de son, cansament persistent, ansietat, irritabilitat, depressió, dificultats per controlar el consum o una necessitat creixent de repetir l’experiència. Tot i això, els experts recorden que no totes les persones desenvolupen aquests efectes i que el risc augmenta especialment quan hi ha privació de son, consum repetit i combinació de substàncies.
Salut sexual i consentiment
El chemsex també pot comportar riscos específics relacionats amb la salut sexual. Les sessions prolongades, la disminució de la percepció del risc o les dificultats per negociar pràctiques sexuals més segures poden augmentar la probabilitat d'infeccions de transmissió sexual (ITS) o de lesions físiques.
A més, determinades substàncies poden alterar la capacitat per expressar o interpretar adequadament el consentiment, especialment en situacions de fatiga extrema, intoxicació o pèrdua de consciència.
En el cas del consum per via injectada (slamming), compartir material d'injecció incrementa el risc de transmissió d'infeccions com el VIH o les hepatitis víriques.
Identificar els senyals d’alerta
Reconèixer els primers indicis d'una conducta problemàtica és fonamental per prevenir problemes més greus. Alguns senyals d’alerta que poden indicar una pèrdua de control o un augment del risc són:
- Necessitar consumir cada vegada més substàncies per obtenir els mateixos efectes.
- Tenir dificultats per mantenir relacions sexuals sense consumir.
- Experimentar episodis de paranoia, angoixa o sobredosi.
- Notar que el consum afecta la feina, els estudis, les relacions o altres aspectes de la vida quotidiana.
- Començar a consumir en solitari.
- Utilitzar substàncies per via injectada (slamming).
Quan la conducta deixa d’estar sota control i comença a condicionar les decisions de la persona, és recomanable buscar ajuda professional.
Davant qualsevol dubte o malestar, consultar amb equips especialitzats en addiccions i salut sexual pot facilitar una detecció precoç i un abordatge adequat.
Què fer en cas d'emergència?
Si una persona es troba inconscient, no respon o presenta una respiració lenta, irregular o dificultosa, és important trucar immediatament al 112.
Mentre arriben els serveis d'emergència:
- Col·loca-la en posició lateral de seguretat.
- No la deixis sola.
- Vigila la respiració de forma continuada.
- Evita administrar-li més substàncies o begudes.
Una resposta integral davant una realitat complexa
L'abordatge de les situacions problemàtiques relacionades amb el chemsex ha evolucionat cap a models més integrals i menys estigmatitzadors. L’objectiu no és jutjar les persones, sinó comprendre el context, detectar de manera precoç els possibles riscos i oferir suport adaptat a cada situació.
Comprendre les circumstàncies que envolten aquesta pràctica, identificar els senyals de risc i facilitar l’accés precoç als recursos de salut poden marcar una diferència important en el benestar de les persones afectades. Davant d'una realitat complexa, combinar el coneixement, la prevenció, l'escolta i l'acompanyament continua sent una de les estratègies més eficaces per promoure la salut i el benestar de les persones.
L’experiència del Clínic: un abordatge integral
La Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona alerta de l’aparició de nous patrons de consum i de la necessitat d’adaptar constantment la resposta assistencial. L’últim informe de toxicologia va detectar 233 casos de noves substàncies psicoactives, entre d’altres, destaca la detecció de catinones sintètiques, com la metilmetcatinona i clorometcatinona, substàncies utilitzades sovint durant les sessions de chemsex.
Els professionals remarquen que la resposta més efectiva és la que integra l’atenció a les addiccions, la salut sexual, la salut mental, les urgències i altres necessitats socials i sanitàries en un mateix circuit assistencial.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Emilio Salgado, Servei d'Urgències. Unitat de Toxicologia Clínica. Hospital Clínic Barcelona.
